lunes, noviembre 03, 2008

el bandulé de les Grilleries. Choan de Cherillonga.

bé. uno que pasados los sién ya no es un bledo presisamén y que se pasa por sus entrecuixas las bretoladas del resto de la poblasión, debe denunsiar com cal a un triste y pérfido bananero anumanat Manuel Trallero I "el amargao", pa sus amigos y resta de seguidores del planeta; este bonito ejenplar de todo a sién (perqué més no val), por un lado nos hase acoso y derribo de sus fantasmas y fantasmones avidos ú por aver, mentra que oju, per l´altri, i de forma i manera ruin i misarabla se dedica a sensurá mansatchas. bé, moltes felisitats, amic meu, en tot cas tubo su justa reconpensa el molt tanoca i ensima capúllu de "almas tomad". entonses y sienpre al hilo del póts hoi toca haser sentío menaje a la figura del famoso bandulé de les Grilleries (o tierra de las patatas Grilladas) que va fer passejades a cavall pel monte del MonséÑ, pues com quell qui diu farà uns tres segles i poca cosa més. a véra, la veritat és que era bastán gamberru el noi aquet que anava amb el trabucu penjat a l´esquena i duia un bunic sonbrerodealaancha am la ceba ploma, achí com un fastigós paquiritu comsevol. un trapella per la gent que tenia pasta gansa, ja fóra en forma de terras o de pela contante i consonante. el poder està blésio de l´época li tenia una miquete de mania anal pobra noi aquet, que anava vinga amun i avall, ajustisiando a tots els ricachones de la sona per tal de pispar-lis la cartera que portaven a sobre amb mol de selo. ¿qué par qué? sireu búrrus, pues coi, per después repartir el generoso Potín entre el restolapoblasión que sertamént passava ganeta. el dropu del burbó de turnu li feia la guitza i putinejava sense cap escrúpul a todos los del lugar: i el Serra era com el de "la máscara del sórro" però a la catalana; si, lo sierto és que aquet caballero andante chorisante era bastán envejat pels dolents del poder...
.
si sañós. més u menus com l´antoniu Senyeres però més nustrat, un noi més cassulà, en puesto de ser un gringu pues era un catalingu. bé. resulta que havia llargas tanpluradas que no tenia ré per fer i se dedicava el mui cabrito a fullà pels descosios am la ceba fúrsia avitual que es veu que va trubà perdudeta en vell mich del bosc...però quan de pronto el trucàven a files, agafava com " els honbres d´en Harrison"y presto-dispuesto vinga el pallo maricón aquet amb tot el resto de la tropa a "desfaser los entuertos" que havia de costunbre por aquellos marabillossos tienpos. el bandulé aquet tenia un anorma sintu on duia per montero una aspatarran inscripsió com numés mana déunustrusañó. allà se podia llechí: "pa mi futuda desendènsia, el choan de Cherillonga del siglo veintiuno, a bien disponer, ergo espero y deseo por la salud de tu santa madre que cuando la envaines en un desgrasiao de la época lo hagas con diguinidat, a podes ser que sea paquiritu o merengue... y se la clabes bien honda como sólo sabe haserlo un servidor a la sasón...". fins i tot els figus d´aquells tienpos, usia els so-cerdotes i resto aristocràsia volian comprar-lo a base de castañades, achi sensa embuts, a cop de pedra al cap, en una versió de passechan a miss daisy a la berruera. però no. el meu GULURIÓS antepasado am trabucu en mano se carregava a tots els Vilallongas que se lin posaven per debán, per repartir els calés a lo Curro Jiménes por la sierra morrena, sensa dumtà ni chens ni mique, sensa piatat i sensa tapujus, fent chustísia a l´engròs, pel popla i per la bujarra que els va parit a tots plegats...fins que snif, el van penjà a la forca com un comsevol fuet de Canta Radellas como sano escramiento de la gente. asin se escribe la histeria