viernes, agosto 01, 2008

don guarri bí jappit i tregui a passejà la seva pallaringa

- y es que lo que a mi no me pase no le susede a nadie. por la manyana cuando fuíme a pusà mon cul en remull pude presensiar un acto soés, vandalíco i vergonsósamente atrós de unas creaturas que se pasaron l´estoneta en grande cuando le hasieron una terrible ganbarrada anuns sañós de la crús coja. pues jo no estaba mui lejos de la sona que pude omserbar una llancha de los siñores mienbros de salvamento merodear la costa asin como buscando algún marginal que se hallase en situasión de peligro enminente. unos crios asin mig Sipi-Sape que jugàven a pilota no mui lejos del lugar de los hechos se pusieron a organisar la buarrada que a continuasión les espondré con suma delicadesa. el més petit d´ells va fer que s´ufagava dins de l´aigua i en aichò que tot esparverat enpesó a chapotear "socórro socórro me ahogo, vengan, que me Úndooo". asin que los salvacostas pues llóchicamén estaven acongojaos i aspantats i con rapidés acudieron a asistir al noi que tenia poblemas. yo siertamente tanbién me cogió com una mica canguelu de veura aquella situasió tan darmàtica. entóses la lláncha salvadora arribó con diligensia presta a socorrer al pobra nen que s´amfunsava por lo menos a sinple vista. en el momento en que se pusieron a su altura susede que el coi de ganberru maniato va cumensà a riure i va dirls-hi que no nesecitava ajut,que tot era pues una travessura de infantessa, vamos, lu que li dungués la gana de dirls-hi anals salvacostas. i mitin, jo que m´estaba ramullàn els gallumbos, parqué ting la firolera de sién anyos, però arribo a ser el sañó de la llancha i gafo el remo de la cuberta i li trenco en vellmig de la cocorota de burru anaquet criu tan mantidé, tan porco i tan grasiós...a veura si atra dia no fa aquet coi de brometas.
.
- per la tarda, baichán la diangunal entre passeig desgràsia i ranbla catañoña, de repemte me veo que atraviesa el sebreado un pallo con desnúo integral, sifanofa tal com el va portà sa mare quan va arribà al món mundial. un tio de piel morena a lo full monty pel mig del carré con el penjoll al aire libre, meneando la colita a cor que vols, fent ballà les mirades del pasunal que se trubaba pel carré en aquella hora de la tarda. si els in dic que la tersera puteta li ballave milló que en maiquet Jackson no els pas menteixo, i si els in dic que tenia un prepursio del tamanyo del gorro de maria cristina pues encare els menteixo menos. i és que aquet pària que por sierto no sé d´on coi surtia hiso las delisias de grandes y pequenyos, tots a una, espesialménte las madamas, que lo miraven entre medio sorprendias y medio dicharacheras de felisidat. are, algunos honbres que condusian sus voitures se reian a braso partío i es que s´ha d´està mol tucat de l´ala per fer aquets tristus aspactaclas en vellmich de la sity. jo suposu que hores d´are el pobrhoma hi deu pringà analguna cumisaria del distrito del casco radomiro pues am aquella presènsia de desnudés total no podrà arribà gaira lluny. incluso me llego a pensar que este nudista urbanu, que a jusgar por su aspecto paresia africanu, se allegó a imajinar que esto en lugat de la gran basalone del hereu i la mallol és la selva birgen del amasónas u el llençol africà. en tot cas, un sarvidó que està curat de espantos, pues no s´en veu avenir...i jo que pensava que hu havia vist tot. are, dén ustédes por siguro que el "don Guarra bí jappit" tiene de ser el nuebo himno monisipal pa los prósimos comísios...no sigui que l´aspatarrán funsión de lansamiento de una tita al aire en pleno sentro-siudat me lo estropee todito todo. en comsevol cas felisidades le otorgo a usté por esta anorma inisiativa - verds pa refrescar sus vergúensas...
.