ativucat i molt (II) un futuro bén negre ens espera

- pues are me trobo que no ting cap perspemtiva de futúro am aquet basalon dels meus desamós i ja saben que anami m´argrade jugà al pac-jamón, por hotro lao juego de prosedénsia india. i el pichó dels casos és que a sobre m´argrade perdra pues ni s´imajinin bustés el que sirie guanyñà, com diu aquell bunic chiste de l´un géni. are més de sério, planificà el futúro del basalona és com jugà una partida a bitlles am la resta consósios i patisantes, busté posa les cebes cartes anamún la taula i ja pot fé planes per d´aqui l´anyo que viene que déu sabrà on hi serem. ja pot planificà tot allò que li surti dels sants pabrots que els sañós de les altures faran tot allò que els hi roti i pertan el que els acumsello milló poden fé és alimentar-se bé, resimnar-se i esperà. és com admetra que les errades del passat son una mena de puntades de peu als cullons pel futur. tenim en Gordiola fins que el sagrat clum no renovi cabestros, cosa dita des del meu aumil faristol o pum de visió. i dicho lo cual dasimcho que els vachi bé l´avemtura am el guluriós noi de sant pudor, molt de oju, pel bé del meu atimat basalona. are que si bustés me pragumten anamí pel sañó elefang i resta de diramtius milló hu deichin córrer padqué el que el que penso de tots ells està clasificao como 2 ronbos i dels gruichuts i tutalmén pruibit de visiunà per les criaturetas de meÑs de dibuit anyets

.

finalmén tan l´amic chóse Murriñu com l´Eto remezina no vindran a ca nostra pues padqué anún li han tancat definitivamén la porta d´entrada, mentra que a l´atra ja de bén prensipio no li han vulgut obrir i pum, suposu que padqué el pallo no és un marc Angunal comsevól. si sañós si, quet atra chiste que dise que trucan a la porta i pregunta anal pallo,"ascolti´m, paddoni busté, ¿qué és aquet el servisio de intel i chènsia?" en tan que en chiquit BariguistáÑ que és a la mateicha porta li cumtesta"¿eh eh?"... pues achò se tracta de lu mateich, però enlloch de la cia i cumpañunia sirie el nostra basalona. molts temnics de prestijio que trucan a la porta saben tot aquet guirigall que se cosina portes endins i anal meu aumil judisi és milló de deichà passar tot plegat i prubà amb un dibujadín del boscóf per l´estaf témnico a vera si cola. per lo menos riuriem una mica falta que fot

ativucat i molt

.
- daspués de veura les guluriosses meravellas de la meba atimada Catañuña com l´home vuladó (cubano pa más reseñas) venio de la sotéa del hoteliyo asperia de l´upspitalet, are m´envolten , entre basalonas, punítics i atres mandangues vàries un futimé de dúmtes i de penas penita penas que no sé abón carai ens enpurtaràn a tots plegats; des del meu més que meraballós racunet aumilmén tinc de dír-lis que desconosco que coi sirà del nostra futur, pues ja saven tots bustés que els catalans sempre hem sigut masse ensimismaos i ens argrade molt l´es-tetíca. buenu, a mi m´argraden tots dos tipus d´estetícas però si ting d´escullí me posan de primé una charlís terrón comsevol. entónses anami achò de la esènsia i de la persepsión de la bellessa propia de la fisolofia de la bida pues no me va en amsuluto a fuérsa de serles sinséros, i encare menos allò tan manio del "hàrte que no sé ver" como ya les comemté en un aspatarran póts de hase un par de meses. i qué coi dir-lis de les sensasions i de les amusions! pues que aqui on me veuan jo tanbé sé distingí lu bunic de lu lléch sin haver-me mirao al aspéjo i sensa havé nascut miquel Ànjal ni havé pintat cap capello-sestino en mi enfànsia. jo sóch molt sensibla al tácto i a les fódmes com un rensentista italià i sinó li pregumtan al cardo burriqueru de ma mullé que en el seu die va escullir-me anami.

.

està clà que el meu hàrte estudia les raons i les amusions de tot bon basalunista i des del meu món persibo todo aqueyo que me rodea con sumo enterés no sin hàntes rasonar i percutir en el fomdo del asumto; prò asin i tot m´ativocu comonopodiaserdeotromodo pues siré lléch però ante todo umano i "quien tiene boca sa tivoca" com diu el prestichiós refrany de la cultúra estrangera. jo ting sementimientos com comsevol pallu de dos potas i quan vai pensà que me vai tivucà quell bunic dumencha de chuliól del anyo dos mil tres pues no me quedava cap atra remei que tirà cap andaván, que no podia per ré del món estancar-me com un estaquirot pensán en la embesilitat que havia perpetrat com a sósi asul y grana, a parte que no ere pas l´únic en vé acumés tamanya bestiessa. oju, que jo no vull que bustés se pensin que se tracte de cap cunsól, sinplemén tracto d´asumí la meba prupusió de raspumsabilitat como depositador de mi correspondiente papereta.