.
- daspués de veura les guluriosses meravellas de la meba atimada Catañuña com l´home vuladó (cubano pa más reseñas) venio de la sotéa del hoteliyo asperia de l´upspitalet, are m´envolten , entre basalonas, punítics i atres mandangues vàries un futimé de dúmtes i de penas penita penas que no sé abón carai ens enpurtaràn a tots plegats; des del meu més que meraballós racunet aumilmén tinc de dír-lis que desconosco que coi sirà del nostra futur, pues ja saven tots bustés que els catalans sempre hem sigut masse ensimismaos i ens argrade molt l´es-tetíca. buenu, a mi m´argraden tots dos tipus d´estetícas però si ting d´escullí me posan de primé una charlís terrón comsevol. entónses anami achò de la esènsia i de la persepsión de la bellessa propia de la fisolofia de la bida pues no me va en amsuluto a fuérsa de serles sinséros, i encare menos allò tan manio del "hàrte que no sé ver" como ya les comemté en un aspatarran póts de hase un par de meses. i qué coi dir-lis de les sensasions i de les amusions! pues que aqui on me veuan jo tanbé sé distingí lu bunic de lu lléch sin haver-me mirao al aspéjo i sensa havé nascut miquel Ànjal ni havé pintat cap capello-sestino en mi enfànsia. jo sóch molt sensibla al tácto i a les fódmes com un rensentista italià i sinó li pregumtan al cardo burriqueru de ma mullé que en el seu die va escullir-me anami.
.
està clà que el meu hàrte estudia les raons i les amusions de tot bon basalunista i des del meu món persibo todo aqueyo que me rodea con sumo enterés no sin hàntes rasonar i percutir en el fomdo del asumto; prò asin i tot m´ativocu comonopodiaserdeotromodo pues siré lléch però ante todo umano i "quien tiene boca sa tivoca" com diu el prestichiós refrany de la cultúra estrangera. jo ting sementimientos com comsevol pallu de dos potas i quan vai pensà que me vai tivucà quell bunic dumencha de chuliól del anyo dos mil tres pues no me quedava cap atra remei que tirà cap andaván, que no podia per ré del món estancar-me com un estaquirot pensán en la embesilitat que havia perpetrat com a sósi asul y grana, a parte que no ere pas l´únic en vé acumés tamanya bestiessa. oju, que jo no vull que bustés se pensin que se tracte de cap cunsól, sinplemén tracto d´asumí la meba prupusió de raspumsabilitat como depositador de mi correspondiente papereta.
