domingo, junio 22, 2008

achí trincu-trincu i com qui no vol la cosa jo vai fén per aquesta bida tan feixuga i asfaraidora (I)

.
- sañó Hareu, lin donu am molt de farbó i agradesimiento les mebes falimsitasions per aquesta basalone trumfán i guluriósse! snif, me surtan lagrimones blancos i espesiyos de la cojonjuntiva. snif. bé, sin més praiàmbuls passo a desarrullà el pots que he PURUgramat per aquesta tarda de hastío am las terrasetas plenas, los escotes bajaos más de la cuenta i la calureta que no ens deicha veura más enllà del culo la vesina. entónses cuando ustedes estén lellendo esto sepan que jo no seré en casa, estaré intantán lligán. bé, mitin bustés, un se lleva del seu camastro dia rera dia am nutisias com aquesta, ascoltin i llacheichin am molta atamsió, pafabó: les parades de kaka-gúetes nesesitaran de un permiso espesial par tal de pudé espedí a su remspemtivo pumblico el producto que a tal efecto venden. desda la més que llunyana antiguitat, el honbre, esperimenta en la raserca de su pópia identitat lu més recondít del seu ser. un servidó que a sus sién anyos ya está de vuerta de todo no para de resibir a diario toda suedte de e-mosiones pa llevar a cavo (i rabo) una revolusion contra comsevol cosa que se le ponga entre séja y séja. aqui, a can basalone guluriósa, estem lleván a cap un emsempla de forta emosió que en cabat no tinc ni idea de como coi acabarà però por lo menos se intenta, lo cualo es de agradeser. entónses, i porsiguiendo en esa costante busquéda entrospectiva del nostra ergu (usia mirando el umblic pal interior de su ser), tenim que desda anyos hase, els esploradós van trubà lleguminosas sota el seu llit. el boto-sensura y el tema de las esplorasiones son clavaillos el uno pal otro ¿ustedes se recuetdan de los er manos pinsóne...aquells que segun deie la cansó eren com una mena de Borris Isaguirres a l´engrós? sifanofa bén justets que naven aquella colla de beneits per fer desendénsia pa la posteridat. are que visto lo visto, siguén una mena de "chicha-limonás" poca procreasión podian llevar a cabo. siguiendo con esta vella hestoria que les estoy rilatando, uns siglos daspués, numés ens cal canvià les llagums pels sedés del ramonsín u pels abonus de sósio i ja tenim muntada la paradeta. allabós jo me pragumtu anami de manera inosente, ¿achò de la purupera apuchada dels carnés no sirà a caso com el coi del canion que l´ejecutibo ha aprubat en les cebes ultimas reunions de menistros? ¿aquet fet no sirà desisió am la que el coi del sañó Sabatot a empastifao els pruductes verjas, otramente denominaos soportes degitales? pues mitin, enregistraremos comsevol tipo de informasión am la punta del nabo com segueichin encarín el pruducta. la varitat no buldrie de cavrechar-me però és que no ni ha per altra cosa... que per més que intenti de treura l´entrellat a l´asuntu no m´en sé avenir ni mui poco ni mui mucho. la festa del sonats que se selebró en la marvella i a la cual he asistio con sumo plaser no és sinó un bunic embulcallot en que se mueve el cotarro del consumismo mal entendio...
.
por sierto, no tiene en amsulut nada que ver con el tema prò és que achó és que per a que a molta gent no se li caigui la cara de vargoñe turera per quan ens diuan anatots nusaltras que som uns masclistas i uns messojinios. i se mite por donde se mite no anià daret. cada vegada astem pichó. cada vegade anem a menÑñÑñs. are fins i tot les fulanas no tan solo partisipan als grandes acontesimientos dapurtius sino que encluso vénsen. que una sañureta fulana sigui canpiona del mon mundial de bisicleta muntanya u com coi se digui i que a sobra lleve el sacrosancto nonbre de MagraRita...mitin bustés, és que dafinitivamente ja no som ré. però ré ré ré. amsulutamen ré.
.

pots purugramat pues padqué ora mismo le estoi dando caña al ecclestone


a véra prubán noba purugramasió. hurari de purugramasió, húna de la matinada en catañuña, son las dóse de la mediamoche en el estranjero.
.

.