lunes, marzo 02, 2009

ai vaja quins tres dies !!! marededéusañó pecatto consebido

-
macagundéu i en tot qui lo mou! pues que sin beberlo ni comerlo nos desidímos de ponernos unas humildes raqueticas en nuestros pieses i vinga tots cap amún, a vóre si feiem plegats un seguit de més que meraballossus cims que s´apleguen apinyadets allà no molt lluny de la vall d´ernest Benasc, gran presidén del parlamén, emsalén gurmét i milló parsona. si és que ja hu dic, no som réderé, pero asín y todo aquí me tienen una vés más con todos utédes, vivito y coleteando cual insolente mosalbete de la vida que va grimpando allà por las cumbres tal com fan les nostres atimades cabretes. entónses, pues como que no pasaba mucho de la primera hora del viernes, un grupettu d´amics i un servidor a quien la edat no da pa muchos trotes más, nos enfilamos desde el presioso pueblesillo aranès de Vielha, con el sano porpósito de corretearnos esos desafiadores pedasos de montañotes a través de la ruta del solitario refugio de Ballibierna.... en el alto áragorn
-
agarramos nuestros respemtivos palotes o pinchos, nuestros gorretes de lana virgen y nuestros culos de botella en forma d´ullera barata i apa, tots tirán cap a los sagrados montes oscenses. el dia era asolellat i pasiós, i feie molt de frio. tots vam fer-hi pinya per tal d´arrivà a conquerir com a mínimo un cim en un parell de dies, entre divendres i dissamte si teniem una mique de sort... i achí hu vam dispusà com qui no vol la cosa... amb tres mochilles i sis parells de cullons. allabós siría com la micha tarda del viernes quan vam fer acte de presènsia, amb molta nieve de testigo todo hai que desirlo, a las estribasiones del pico que van construir els mañicos en homenaje a sandruscu: el picu d´en Russell. un tiu, que quan xerra, no hi ha qui li tanqui el picu. resumta que daspués d´una churnada mol feichuga, tots tres vam fer resposo en uns bivacs que ens vam habilitar prop d´un peña segat d´aquella perduda sona a més de tres mil metros d´alÇada, en vellmich del Pirineu. poca broma,... la neu ens invaïa per tots els puestus incluidos los cataplimes!
-
era un goich cumprubà a la surtida del sol-sulet, anaquell matí d´aspatarrán sielo asúl, com tots tres estàvem més congelats que un lluç de pescanova. però teniem de seguir pel cresterio. asin que dit i fet, vinga a recollir els trastus i direcsió cap al Aneto per Tempestades amb els ruñons hastiados de tanto trot cuchineru pero en cabat, intentado de encontrar muchas respuestas a tantas preguntas ni que sea a través del airet puro de la soledat.
-