jueves, mayo 21, 2009

el anfiteatro flavio i otros famosos paseillos consiudadanos

-
meraballós. els señós historiadores diuen que l´anfiteatro del sirco romano (jo que pensava que de sircos tan sólo existia el de la casablanca madrileña), lleva por nombre el anfiteatro flavio, cosa que me lleva a recotdar el hecho que pudiera u pudiere esistir una relasión con la dona d´en flavio, que en aquet cas siria la flavia, formossa seductora donde las haya, que las véses hasía de posible amante secreta del sañó prasidén Porta y las otras de secretaria de su exselénsia, entre otras cosas. pero achò are no té cap imputànsia dunat que son cusetes del passat lluÑà, mooolt lluÑà i potánto aquet anfiteatro de plaseres sensuales intrínsecos al nostra clum, ya sea en la intimidat de las ofisinas, ya sea en pleno sentro de la capital italiana, caducaron hase mucho tiempo.
-
pero para auténtico paseillo, el que els nois de la vora de can tunis vulien fer-li al athletic clum en cas que els lleons haguéssin conquerit la copa del dropu. todo ejecutado, sin la presensia del amigo invisible que en palma sí tuvo a bien de realisarnos...y todo a pesar de algun merengue que habia d´amagatotis en la primera plantilla del clum insular i que tal como confesó en sírculos privados, no queria realisarlo. i jo dic als meus amics pariquitus...putamarequeusvaparir...pues que sàpiga aquella astimada chantusseta, vesinos de la siudat ellos, que no saliéronse con la suya... y polotánto jodiéronse como ladilletas que fueron, son y serán. mientrastanto, el infame flavio, desde la siudat eterna, se estará regosijando de tamaña impoténsia por parte de los mosalbetes del sánches-libro. i per acabar-ho d´adobar, como postre a tanto desaguisado, tenim el tema de la nuieta aquesta que juga al fumbol defensant els culós blanquiasules. pues a sobre de tot, aquets paricus pringats, pobrissons de mena, son una colla de 'retardeds' i mongolos.
-
sapigueu, colla de podrits, que al basalone de hoquei tenim un sélebre jugador merengue que s´ha fartat any rere any de guañà títuls pel nostre clum... és l´Alberto Borregán. i no ens hem rasgat les vestidures per les seves simpatíes hasia los colores blancos de la institusión capitalina, pues el que es tracta és que rendeixi com Déu mana a nostra entitat. fora collonades, aquesta és la diferènsia entre un clum guañadó i la chusma d´allà dalt de la muntañeta, usia, tots vosaltres...