martes, septiembre 30, 2008

el hochenta por siento de los ogares no tienen protesión antivirrus

.
pues sàpigan que la meba purutasió pel coi dels virrus que té d´aguantar la cuputadora cada cop que ma mullé se seu al seu debán té de ser d´òrdago. no anià pichó bichu a la capa la terra foten-me enlaire el coi del fire- guai aquell como la sancta de turno. i a més ho fa am molta mala baba. achi com qui diu d´espresso i no ta sito. m´agafa, i la mui buarra desistala encare no sé com, el pumgrama que ting insertat a la mimòria de la pe-sé. a mi ja m´argradaria de veura´ls anatots bustés am un pumblema tal. total, daspués venen els cuatra llestos de sempra amb manifestos escridasán pels descosíos i fent-hi queixes púmbliques tal com que els señós usuarios no se purutegeixen com cal ante la amenasa oculta que se retrasmite por la ret. entonses jo els in dic que no tenen ni repajollera idea del tema, pues pa peligro real el d´una bruicha que me tocletea tó lo que no debe. entimidades incluidas ¿no es sierto? pues pa que lo vean hu que ting de suputà
.
i és que l´internete de metda pues porta tots aquets perills en forma de maldecaps familiars. are, una cosa que me va treura dels meus correspondientes ikers va ser quan ma mullé me va estirà d´un coi de cable del darrera de la truñutorres i me va puruvucà un curt-sircuit a l´angoy de la paret. si mal no recotdo l´avitasió va treura mol de fum, l´aspatacla va ser aspatarrán amb uns meraballossos focs d´art i ofici completats amb un seguit d´espurnas guluriossas am ganes de fer mal, mol mal. a mi me va dunà una chispeta cabrona anal ull daret i de resultas d´achò me va deichà guenyo. seria como hase unos sinco anyos el suséso que les relato. aquell va ser el meu primer intento de fotre un autentico antivirrus anadins del meu escritorio en forma d´un bon paño-protector... per a que la mala pecóra de turnu pues no me toqués allò que no sona. tota pracausió era bén puqueta i desda luegu vai fer una gran cosa atrinxerant-me anal meu aposento
.
i mol a pesà de tot a l´atra dia me vai llevar am aquesta nutisia tan purucupán per les llars del pais: un vuitante per sent de la poblasión intrenaùtica estan desprotegíos contra els bichos de la charcha. achi i tot ¿i que m´en diuen bustés del atra vint per sent? pues que fan bé d´agarrarse los machos i aforrallà la ceba diguinitat pasunal en forma del pugrama maca-fée de turno. mitin. si no troben els coi de virrus anadins del cacharro s´els trobaran a fora. tanseval on siguin que s´els trobaran. usia que no perdran ré per probar-ho. al tienpo. a més, tots ja sabem que de bichos sibernèticos i de bichos reales més hu menos tan s´hi dona i ja estiguin anún custat o ana l´atra de la pantalla de pasma sifanofa son igualmén de parillosus; des de quell bunic dia jo me vai adunà que estava fet tot un espesialista en cuestiones enformàticas aun mi egnorànsia enraisada i sobretot en mi profanasión d´aparells. are, nastic mol urgullós de saber defensar-me en allò que anumenen el mundillo anti-jàquer, usia el mundillo antiCretina Cuberu, anorma porfesional onde las haiga...
.

lunes, septiembre 29, 2008

l´atmosféra de la ranbleta un diumencha comsevól

.
- dons com havie pensat la ocasión la pintan subisarreta y en estas que uno recapasita pa sus adentros com fent-hi una miquete de supina-instruspasió y desda luego que es verdà aquello que disen que la felisidat es un ratico de trans-quillidat y que no hai nada como el sosi-ego, el rasposo y la pas d´esperítu. ¿no es sierto? me havia tomao un dia de asueto por la sona de los palomos, allà serca del ayuntapelas, a veura si me trubava a la tia engràsia que un dia me aconsejó de mui vuena manera y modo... disiéndome aquello que las cosas tienen de inpotànsia la que usté les conseda y que no anià més. la justa y nesesària. usia tal com raja. más que un corasón loco aquella bona mullé tenia un corasón más atrotinao que el de una er mossa mula bella, pero mucho ojo, poqué a fuersa de esperimentar con la bida pues como que me s´havia turnat méssi més forta. i jo l´admirava mui mucho. are, ni en sonbras paresia a la meva santa, que a dona de almas tomad no la guanyÑave ni la sañore mare del Silver Elstallóne aquell. la meva criatura portava un bunic bigóti, medio amostachao pero un von bigóti al fin i al cabo i no s´estava de ré, ni de incluso de ajustisiar al personal curraspunén quan calia. i sino mitin als nois del real pudrit i els seus morenillos de turno...
.
entónses como que me se aparesió en mi pemsamiemto la esfigie del sañó mestra subio en un altar dibino, achí com un san tiaggo apòstol comsevól, amb un hallo d´esperança per a damún del seu cap i fent-ma que sí am el ditet. vinga amún i avall amún i avall... achi com els gussets aquets tan ansisadós que porten anadarrera mols cotchets i de forma com qui diu complíse. acto seguío me va dir que anès cap a ell, me va dir que era un enviao del dibino selestial y que aquell puestu on estava si mal no recuetdo era com el sétimo sielo u algo achí. jo, la veritat, al prinsipio me feie com una miquete de póo pues aquell sañó imprassiunava d´allò més, i oju, ja no diguem la ceba silueta medio espiritu-angelical. achí que chinu-chanu vai anà caminàn cap a la ceba ensigne i oriunda figureta...i am una veueta mol febleta me va dir que confiéssi anaquet meraballós clum basalone, que en cabat algo cauria a final de tanplurada i que no fóssi cap sanisu ni cap pollancredo. jo pensava (am el meu pansitmisme avi-tual de sempra), que en cabat no fariem réderé però estava amenassao... sopena de resibir guillotinasso correspomdiente de su sanctidat.
.
allò va ser un suenyo que vai tenir una d´aquestes nits del veranillu del mambrillu que are estem passán, un suenyo que semblave mich pesadilla. una vés desvelao de tan tremebundas sensasiones, ni alves ni rafamàrques, me desido por mi cuenta de no escuchar las palabrejas de potimismo del sañó mestra, pues miten utédes poqué soi como soi y poqué el de arriba me parió asin. yo no me creo las cosas hasta que no las omserbo vién omserbás y hasta que no vegi anal meu atimat clum basalone achí com uns quinsa puntets per a damún del segon a la clamsificasió del ligue pues que jo no me creuré amsulutamén réderé. i mitin que nastic ilusiunat i cufoi com un chínchul i fressu pels descosíos i tota la mandanga que bustés vulguin i més... però que no. i pum. ni siendo tan felís com amb l´anorma triumfu contra els malpartits del estadio luis Compañeros i compañia. que no i no. fins que no arribem al mes de febrerillo "el torrat" am la lliga sentensiada i ruvricada pues no. ni que vingui el noi del mundopotivo aquell a umplir-me de intima satisfasión.
.

sábado, septiembre 27, 2008

vidua purufassiunal by doña Gregoria

.
- duramte mucho tienpo se ha hablao largo y tendillo (¿tendillo?, damsgrasiat, guarru, merengue ascarós) sobre una cosa que siertamemte estubo mui mui de moda. la aparisión de la vidua purufassiunal. en mi pueblo poc més d´una vintena de dones se apuntó al método aquet previo paso a ser una verdadera mujer de almas tomad y sino se lo pregumten a una de mis elustres amigas, la germana gran de la més que meraballosa paralleta del puerto Urraca aquell com coi se digui. nosotras no teniamos dingún pomblema en ejecutar al istante las asiones que convinieran pa llevar a buen puedto nuestras humildes pretensiones ya fuera con nuestros pòpios maríos como con vesinos y resta d´amiguetes del lugar. a véra, no pretemdo desir que fuera nuestro "crirmen perfemto" pues potqué tanpoco es que la naturalesa nos pariera demasiao elegantes a l´hora de carregar-nos analgú. entonses el plec de mesures pertinéns se destinó prinsipalmente a la venda d´armamemto cassulà como machetes, destrals i gabinets del "periodico" sempra amb el basalone. la colecsión se inisiaba a poco después de resibir nuestro amado honbre la paga del curraspunén final de mes pa darle debío término allà a mediaos del siguiente. ellos resibian su sobresito, nusatras resibiamos nuestro nuevo ejenplar de bunica navalla albaseteña en fasicúlos colesionables de edisión limitada. un atra cosa es el momento presíso pa darles nesesàrio estreno.
.
es sierto que nadie nase aprendía y menos serbidora, pero no ostante y aqui donde me vén, soi una devorradora de honbres, i tanmefa que siguin basalunistes u del raial pudrit. sobretodo que cuenten con tres putetas bien desarrollàs, en espesial la denmédio. pa cuando me haiga dejao el sobresillo con la paga, la llibreteta del banco o la carterita con las bisas ya sirà cosa mia aquello de sepillarlo de la mejor manera possible. con alma blanca o bien alma de juego. eso me lo dejan al asar. deseo que compendan que en estos casos lo impotante no es el metódo escogío pa liquidar al desgrasiao de turnu si non a como se llega al resultao final, més u menos como la teoria de la transitibidat entre tres puntos: la pareja antigua y la fullana. sepan que yo a pesar de tener entre pit i pota unos sién anyos malcontaos... cuando pico es que pico de berdá i alasoras és quan jo fai pupa de dabó. anaquet cas yo ejerseria de fullana destrossa-parrejas, asin de mata al Harry de turno, com una dona de bon viure encare que de pitchó veure, y aùn no teniéndome apenas en pie, por lo menos miren, una que lo intentaria. el resto quedaria pel capullu a qui li toquèssin els numarets d´aquesta rifa tan bunica. pero como bien se dise por áhi, la intensión sienpre es lo que cuenta tot i que oju, el mundo en que bibimos pues no es presisamén un glosario de anhelos sino més bé de realidades pràticas. en dafinitiu, estem dins una jodía sosi-edat en que apenas no queda puestu per les viduas purufassiunals com sarvidora i achò se miti per von se miti és inchús
.

viernes, septiembre 26, 2008

jo vai tiesu com un Rocopót... (excerpt)

pues a véra, que coi, que no ting ganes d´estirà la puteta parqué no me dón la ganeta i pum. ¿qué parqué? pues llóchicamén parqué ting como muñoñas variàs. un ser edílico com sarvidó, el que jo vuldrie és de descansà anaquet repriménte dia de divendras de la merséde... móntese al carro y no la menee. achí pues he desidit com que penjo aquet bunic alhora que amutiu tuchet dadicat anala meba aumil, tendra i antranyÑñabla figureta de sosio peÑista; oju, i bén urgullós i cufoll de ser-ho, pues ¿que siria el notrabarsalone sense les penyes basalunistes? pues avidén, un anorma niu de maduixas ferótchas i escasamén amutives. com diuan "sé la ví".
.
dicholocual lanso por abandoná y dispuemsta, en el ferborosso dia de la merséde... con manto en mano y capote en pota diestra... pa acto seguío desfermar mis bajos instintos carnáles y enviar els chunolls i la malaïda artrosi al dibino cuerno. aqui tenen pues, el "jo vai tiesu com un rocopót". ah, coi, que me s´ulblidave, "i que viscA barsalone". ¿que ja no és la mersedes? carai, ja no sé a von visc. por sierto sóc un cherirubot que are matei no està a delante del ordeñador. a fuersa de serles sinsero estoi contando sosios mientras consilio el sueño. milló dit, cuento compro-emisarios escogíos al asar (y me perdonen la espresión, jo no parlo pas de cremarlos).
.
.
...y como quien dise (y sino que se lo pregunten al sañó Porta), yo voi hasiendo justisia por esos mundos de Dios. bon die, soi Rocopót, el futúdo agente de la ley. soi mità maquína mità ansia ano. camino tieso com un chínchul de capa caiguda pero me gusta ligar tó lo del séso contrario que me se ponga por adelante. me parieron en la siudat de Ditróit pa defender el orden establésio y la sacrosanta justisia en la lejana urbe de basalone, cocretamemte en el clum de fumbol que lleva el nonbre de la misma. me gusta la justisia (si potser dibina milló) y desfago entuertos allà per on vai, achí com una mena de Quichót però de ferralla. menjo papilla de sereales y potitos de bleda (bledine) y formo part del sindico de greuchas asuligrana i tinc unes putetas bastán pesades; del coi de metall que arraplego entre pota i pota me cuesta tanto de moverlas que no puc am el seu putu pes. i si bien es sierto que aùn me quedan fuersas pa esto y pa mucho más, a cada dia que passa noto como el jaqueco y la maleïda artrosi se van adueñando de mi persona. el sósio es mi prinsipal preocupasión y mi omjetivo por defender allà adonde haiga falta. me creó un señor holandés. ai no, pafabó, no ere el sañó Jojan sino en Pol Ver-Jóven, sienpre a imajen y semejansa de un Sóltan Syborg. la poderosa OSP (obtusos sósios y puñaterus) fue la enpresa que me comstruyó a partir de los retales de un polisia medio acabao. el polisia cuentan que ere l´alejandro Chabarria. sepan que tengo una serie de directrises enregistradas en mi disco-dúlo pa terminar con todo tipo de violènsia en el entorno prósimo de l´amich prasidén. direntrises que a continuasión pasaré a detallarles con sumo gusto.
.
mis directivas son las siguiemtes: sañó Porta Malestruc, Al fons Godall, Albet Pirrin, ai no, paddó, me tivucat, mis directivas prensipales son las siguiemtes: serbir la verdà púmblica, protejer al inosente (y al embaucado), haser que se cunpla la llei y mai mai mai de la bida no desobedeser la òrden de un comsevol ofisial de la OSP hàntes mensionada, pues llóchicament entraria en cunflicta am allò de anar a les ufisines i detindra analgun gammarús que s´hi trobés per allà futén el burru. entónses sepan que mis juntas grinyolen de lo lindo cuando tomo posesión de mi asiento en el canpo debio a que mi estao de senectut hase que esté incluso más osidao que l´henry aquet. cuenta una leyenda ubrana que mis predesesores en el "dampeus" o en el "me siento libre" terminaron tal como les muestro en ese presioso videu que les he colgao al hilo del póts. me costa que hay sósios que se quieren de suisidar ana-sí mateixos por lo que últimamente les ofrese el clum dels seus amós. pero un sañó rocopót autèntico com jo, mai de la bida faria achò pues he sio programao per la muraneta guluriossa. asin que antes de pasar a milló bida era un ofisial de polisia servesero, pa más señas se deie àlex Murfi,y que por esos garabatos que nos depara el destino me tocó pringar con la más fea y colocarme el coi de alma-dura pa linpiar las calles que van d´aristídes mallóls fins la travassera. soi cosa seria y sepan por ensima de todo que si el basalona ens torna boichos hu que tenen de fer és agraïr am més forsa i cunvicsió tot el que aquet bunic clum fa per natrus...
.
.
Post dedicat a tots els companys i amics de la Penya Barcelonista Sant Adrià del Besòs. Sé que algú de vosaltres m´estarà llegint ;^) Tantmateix no cal que us digui que sense l´esperit de penyes com la vostra, el Futbol Club Barcelona no seria tan gran com és. No ho dubteu pas. Enric (perdona por mi cabesa loca), presi, com t´he dit fa tres hores, va per tú i olé. Visca el Barça i visca Catalunya!
.
^Emili^

jueves, septiembre 25, 2008

hola, soi rumano, juntos hasemos un gran equipo, by doña Gregoria

.
a véra. i tan. sobratot quan busté se passecha tot tiesu chinu-chanu per comsevól mercat moni- sipal del estra-ràdio basaluní. mitin, a la paradeta de ca la bagina els ansianos fem el corro de la pomme de terre (grilladeta) i petem la chorrada cada bunic matí. pues sàpigan que tenim de gafà el munaderu am molta d´esma y firmeza. en quan vaiem la distingida i sienpre elegante figureta de la sañore rumana de turno ens pusem a tramulà pels descosíos. numés feia falte veura-li el coi de carret ple de mucadós pispats al magansém del por mallór per quedar bén descansadetas. i ja no els in dic ré de la prasiosa faldiya del conjunto ni del carro del crio penjat a l´aixilla. ooh, i quan hi arriva el sañó chitanu-rumano am el palillu, el sumbreru del don juan i les patiyes arranjades a lo traidó putugués es el súmum com qui diu. entònses sàpigan que anamí me fan póo, molta póo per les cares que fan a sobre de mi: és quan me vé el canguelu i el repelús i dejo de reconsiliar el suenyo por las noches. are, no creguin, tanbé nastic acustumadeta anaquet tipo de chet-set, i més per sagons quines barriades; daspués de tot, jo penso cunvansuda mol a pesà del que diguin, que fem un gran conjunto tal com diuen "los cabesas pensantes" de la chanaralità de catañuña. en espesial jo me vai fer a la idea a l´altra dia. la resta és cosa de nà a preguntar-li anúna pobra mullé que vulia treura dinarets del cajero de cacamadrit. desda luegu que tanbé va furmà un bon equip am tres rumanesos hasta que le pegaron el consabío estirón. allabóntas van deichà de fer la rutllana pues van escampà la bória de manera surpranén i bastán suspitossa a jusgar por lo bisto.
.
i jo encare que ma pragunto que parqué. incluso la dona purtava a sobra una antranyabla dentadúda pustissa que li va caure al suelo... pues se veu que nave fluixeta...i és que tots sou una colla de criaturas malpensadas! recuetdo que a pesar de sus hochenta anyos mal contaos reclamó bastón alsado hasia el trio de desapremsivos que la asediaron. vai presensià al carré del darrera un rubatori sensa contemplasions, un marabellós ejemplar de la tersera edat perdió su pemsión com aquell ocellet perd la ceba cua... por si fuera poco de manera bill i indasén. aquella escéna me va fé de plurà. però ascoltin-ma, el metodo del "tirón al matusalón" no es el único conosío. hay de más posi no lo savian. otra espoliasión fue la cupeta d´uropa. una cupeta que era nostra. snif. una cupeta que gariebé la tucàvem am la punteta dels ditets...i el malparit d´en Tucalálan, portero de la estàtua dels Bucarets ens va tocar els pebrots de mala manera i ens va pispà l´uralluda. jo era a Savilia anadarrera la purtaria de triste recuetdo i sino le preguntan al tipo del valqui-talqui. achò no li pudien fé anal basalon i menos anen ÑúÑes que era allà, al palcu del Chànches Pis Juan. no va ser chust. no aniavía daret, ¿no troben? entónses pues me produse como resquemor y ese-tisismo formar grupetto humano am els nois del este del pelón de alséro ¿oi que m´antenan? i sinó mitin, tan ma fot. asin pues, per ruduní aqueta denúmsia vulia espusà com afechitó el tema del buarru, viciós i damsgrasiat de Chochéscu i la ceba rapugnán i ascarossa dentadura melitar tan salvácha contra su sufrío pueblo. estirà en mi solitario d´iván, vai llechí unes crórnicas aserca de este grabísimo acontesimiento allà a finales de los 80. una més per patir am aquella gent i les seves escapadetes per fugír del meraballós comunionisma. i és que anaquet asumto de la politica que dítan los mandamases, quien más quien menos sensa ser rancista pues té els seus seriossus dumtas, are, tinguin per saguro que aquell qui pensi en las puertas abiertas sensa cap desenfreno, no és més que un tanoca-verd de mucho cuidado. usia que la puta mare que vus va matriculà a tots els rumanos i més a questos d´aqui a sota i me paddonin l´espressió.
i molt de oju, demà si déu vol, aquí, a ca nostra, "l´emselén sañó flavio birriatore"
.

miércoles, septiembre 24, 2008

a bibir que son dos dias

.
a véra. a partir d´are ja no caldrà que ens purucupem de cap crisis ecunòmica ni de ré paresío. ni de los casquetes silíndricos de la vesina del tersero ni del coi del pollancredo del jefesillo de turnu. segons sembla ser una bunica pedreta de dimensiones descomunales tuparà amb la terra d´aqui a no molt de tienpo. quina anorma ilusió. mitin que jo ja me veic anala épuca dels dinos-sauríos, allà pel parqué churàsico aquell con el sielo todo encapotao y lloviendo tenpestades eléstricas a mansalva. si és que no som ré, mitin que en cabat ja no caldrà mai més que ens fem malsdecap per l´esclafamén global d´aquet jodío planeta, ni per la capa d´Usó ni per l`apujada dels hidro-car-búrrus, pues ens cremarem de golpe i quedarem bén rustidets. i la veritat amics meus es que ens hu mereixerem per maniatos i per cabritos. sinó mitin bustés. la naturalessa és mol xàvia i per tan la selesión natural hase su faena. és per achò que putsé ens eliminarà del mapa d´una manera tan vil i cubarda. com aquet mundo està tan i tan enmerdat, pues ni la pobressa ni les infermetats ni la politica ni el fumbol de nuestros obsenos corasonsitos valdran la pena. incluso ni el sexo. tots ens anirem de cap al mateix meraballós puestu. jo prego deixin de pensà en els chubileos antisipados que la cosa sembla que està al caer del sielo i mai milló dit. mol me sembla segons els meus informes de l´agensia espasial "la naxa-barça" que la pedreta de marres té uns vuitante metros de diàmatru...sifanofa cosa sufisienta per fullarnus bén fulladets. usia ni sentir hablar dels consabíos pomblemas mundanales com allò de tirar les escumbraries de la mullé allà sobre les deu de la nit.
.
por sierto, parlán del fumbol, ja podem anar espavilant-nos per guanyñà una altra copa d´uropa pues el dia del juisio final putsé incluso farà que els nostres nois s´afañin per cuncarí tan sagrado gallardón. mentrastán aquet coi d´esteroide va dunán bandasos asi como en forma de presiosas orbitas, vinga amún i avall. pero al mal tienpo vuena cara, criaturas de Déu! ja veuan que la cosa es iminente sino pal dos mil dies-dos mil onse, pues pa entre el dos mil veinte y el dos mil treinta. achò si, la terra quedarà bén bunica, achi com escapçada am un prasiós furadet en no sé sabe adonde. mitin, com ja tinc més de sien anyos, y ya lo he vivío todo, pues anami me da como igual. achò si, és l´unic que me queda per veura. usia que no cunda el paníco. turnarem a l´edat del chélo am els mamúts i otros felpúos. los meterorítos cuando arrean arrean de verdá. sepan que los sientificos son cosa séria y si se ativocan lo hasen sin malisio alguno y que no hai mal que por vien no venga y que no habrà escapatoría pa ningún elemento surbersivo de la superfisie del planeta. incluida la gent del yoya. usia que todos utédes moriràn sin piedat. lo cual tanpoco es ni bueno ni peor. are, jo el que faré a buen saguru és amagar-ma anadins d´un bidó de crudo pa acto seguío sambullirme en el fondo del mar. la ola espansiva del areolito no me arribarà. passa que si bustés s´amaguen anasota el llit pues ja saben com quedaran, com els Romarios del famós vulcà de Porromponpeya. usia que ja poden tots bustés anar estalviánt-hi per fer-se un artefacto volador i surtir disparats cap a la lluna com fan els navarricos amb el chupinaso dels san fermines o bé cunstruirse un casquet volador com el d´en Doraimón. l´enserronada que patirem sirá firme y segura, vus-hu puc garantí . tim-pachám, sóooom els neeeens de la teeerraa...mireu com les flós brillen al sooool suleeet...futrem un pet com una glaaaa que ni la puta mare superiora ens salvaráaaa. are si.
.
i oju, per a demà si déu vol: "hola, soi rumano, juntos hasemos un gran equipo".
.

martes, septiembre 23, 2008

la ruta dels catárros fins arribà a Foixch, lluis Foixch

.
lo que sí es sierto es que después de pasear el got de vinillu per ca l´ansiano, he llegao al final del dia como que tengo una vós medio robotisà asi finti-finti entre un sintetisador enlatao-metalisao y el rugío d´un lleó mut del soolòchic. la cantidat de carajillus empassaos anaquesta guluriossa jurnada basalunista amb l´amusiunán triumfu al campo del Espómtin Quichón, ha sigut més que meraballossa, i m´ha purupusiunat una anorma inspirasió a l´hora d´anà a asbufegà el pitillo de l´alegre "momo d´esquadra" de l´ajuntapelas curraspunén. allabós jo bulie de parlà del camí dels "bons homas", usia la ruta dels cátarros. tutóm sap que vivim anal pais dels catárros i are prasisamén amb l´equis-nósio de la tardó arriba tota suerte de custipats variados. i és que de refredats aniàn de mols tipus; per pusà un emsemple tenim que de la Catañuña farburossa fins al sud del pais dels amics Carpachos (persones que ens atimen desde el fondo dels seus corasones), se troba la prinsipal ruta dels catárros. aquets viajeros de l´antiguitat sàpigan van ser reprimios pel seu vil proseletismo, bé, en tot cas s´hu mereixien per ser tots una colla de burrus i maniatos i anal meu aumil judisi hurien de furmar part dels antisistema a can barsalona. entónses yo les sugiero que se agarren un mapa de la guía Cansa i se miren el sanderu de a pie, de inisio, fins la arribada a la cufolla vila de foixch. el caballé Rijkaart Tort cremada era un inquisidó de cal ampla que feie patir a los transehúntes del lugar amb els seus cumantaris com qui diu tan tècnicos i de tanta disquisisió tàtico-puritana. anaquet cami busté trubarà les misteriosses emprentes de las crussadas des de bén a prupet de Carcas-són fins no hàntes d´arribà a la capital del departamén de l´Arrevieja fransesa. entóses en mi sentío de la imaginasión yo pienso "pies pa que os quiero", i endego a cor que vols... vinga, tots cap amún en filera hindú, tot el coi de periudistes perseguíos por los enemigos crussados. siertamente tratados como elememtos sumbersibos por el poder establésio, atraviesando calles pa huir del poderoso caballero mediatíco. i anallà ens esperaba bén alegra el prasiós papinu o escarchofa per parlà una miquete amb els nostres amics contertolios....
.
jo, a véra, ma cunec per la història de la garratibadora i corprenent edat mitchàna, que els meus antepassats anumanats traginés anaven allò que s´en diu chinu-chanu arreplegán amb un bon parell de putetas a asquerra i dareta i no se cansaven mai de la bida d´anà d´escursió fent la ruta dels catárros (o sendero de gran recorrío conosido por ser una patitona parte del camino cap a San Tiaggo apòstul). pues jo anmiro com tota aquella gent tan anbulante entre emisora i emisora de ràdiu, portant un bon basté a la ma dareta, s´ens patejava els "caminillos de jerés" pels descosíos...caminán kilòmatrus i més kilòmatrus des del sut de la sierra del Cádi, comarca del alto Braguedà, fins elotroladolaserralada de los Piraneos. incluso mentre escoltava per la ràdiu al sañó Foixch, sentia com el pallo en cuestió estaba tot el ratu futén tosíos i carraspédos. si és que no pot ser. ah, i tot achò mentras opinava del seu atimat clum basalone i del resto la economía mundial. el que no s´hi pot negà és que era i és l´estreya a molts dels purugrames que se fan i desfan per aquets mundos d´en Messi; are, del gripasso tremebundo y rinbonbante que lleva ensima incluso me llegan a interrunpir pugramas, imaginint-sa. pa aprofundisar en el tema, vai trubà d´allò més amusiunàn i reumàntic com el coi de sañó Foixch ens nave esturdunán a tots els congregaos a diestro y siniesto dins "la pesera" mentra feie el seu captivadó discurset. mitin, un sarvidó és que nesesitaba un bon paraigües per escoltar-lo com cal! no anià daret! porsiguiendo con los señores catárros, ¿bustés no troban que aquella gent eren uns irraductiblas de tomo y lomo? pues per mi eren uns herois a la cassulana, uns honbre-aranyo de cap i peus i uns capità truenu a l´engròs... i oju, encare que fugissin de l´insigne cavaller Tort Cremada de Catañuña-Ràdiu (laràdiudetots) fins al Ruc-1 amb l´amic Joan Maria Póso i cumpañunia. pues sí sañós, mol a pesà d´achò per a mi eren uns justisieros, d´herrera los navarros si bustés volen pero uns anormas justisieros al fin y al cabo. en cabat sàpigan que tots aquets turistes havien de supurtà carros y carretàs amb els Jordi Costra de turnu, pues feien juntets el camino de los buenos honbres. aquells eren uns sañós cátarros que transitaban d´una emsisora a l´altra caminán arreplegadets per la Diangunal tal com si fóssin bons germanets...en el tradisiunal i ansissadó "peregrineamiento obrigado" amb burseta a l´asquena i bacúlo en mano.
.

lunes, septiembre 22, 2008

el meu humanácha a la siga-saga dels Mur

.
un atra sañó mestra al cam del rapiténca ens mostra els seus atribursios pasunals. me van fer la afotu am una pilota de drap de la marca niki fixi´s. bien. en desagravío a los últimos rumores enrededor del ultimo libro editao pel sañó Enrich, servidor quiere haserles constar que no hai dingún darecho a que se malbarate la efígie del sañó mestra. ¿bale? achi pues, are parlo jo. com en Charly Rachách. bé, les pongo en conosinmiento que astic mol però que mol cRemat, disgustao i un pelin dassansissat por toda esta sarta de injustisias vertías enrededor de la siga-saga dels Mur, que dichoseadepaso otorgaron nonbre a una casa are en ruinas. entónses sin más dilatasión pasaré a comemtar de manera pormenorisada un libro que nastic a puntet de treura anal mercat dels "encantos viejos", ya saben, se asercan pal nudico de las glorias bendesidas, tot justet a sota i a ma dreta viniendo desde el estra-radio. aún no conosco la data de la pumblicasió del meu humil llibret però tot fa supusà que sirà pa dispués de que el tregui l´amich Enrich ni que sigui per cunsidarasió i raspémta. yo entónses com qui diu, pues que miten ustédes, tanbién estoi de vuelta d´etó y más a mi edat, son sien anyos entre pota i pota i después de haber recalao por dos guarras mundiales y una de sibíl mi cuerpo no da pa más. por ello y sienpre petán la chorrada a partir de mis recalsitrantes visios barselonistas y de mis esperiensias mundanales, yo deseaba de hablarles una miquete aserca de la més que guluriossa saga dels Mur, uns grans actós, uns anormas basalunistas però per a damún damún de tot unes millós parsonas, dedicats tots ells a la preparasión tísica de moltes generasions d´espurtistes basalunistes. ante todo sàpiga busté sañó mestra que no vull per ré del món de fer-li la conpentènsia pues parqué no. lu meu és per aclarir cunseptas en vultán de cuastións relasionades am l´heraldíca i que d´atra banda pues presenten mols dubtas pels no duchaos en la materia. una materia de la cual tengo a vién de hablarles a continuasión con todo lujo de detayes. vién. prorsigo con mi pequenya historia aserca de los Mur.
.
todo comensó con las fiestas que se montaban els que feien de barones allà per l´alta cigarra, puruvinsia de lleide, como subiendo pa la sona del pallás Llucet: s´anumenaven la baronia de la saga dels Mur, condes, vizco condes i tota la pesca de bons vivants de la prestijiosa enjundia mediabal. como es de suponer tuvieron desen-dientes que bajaron pa Barsalone guluriossa, on aniavía pela i de la llarga. después de muchas generasiones de esfuerso y sobretodo de trabajo, se trasladaron pal norte d´Uropa, allà per ses illes, donde se rencarnaron en un agente secleto al servisio de su majestat. su majestat era la prassiosa madama dels guiri-tànics, isabel la segunda d´Ingla-terra. aquell noi (no els parlo de l´antic bis-prasiden del sañó Porta), tenia un pajarito como corbatín y además una lisensia pa matar tal com el sañó mestra, asin como un pistoletón pa sentensiar a sus d-tractores. pa aluego arribó un pallo que tocaba la guitarreta, en Càri Mur, pertenesiente al linaje dels Mur. pero tengan utédes en cuenta que anamí, quien me hiso más el peso fue la que va està anal seu dia ajuntada am en brus Bilis...la nuieta aquella que poco después se dejó el buñuelo al sero, na Demi Mur crec racutdà. en espesial m´argradave quan feie de purutagunista anala penícula "Els tríptics" i se desnudava sin vergúensa alguna con el primero que pillaba i tot allò que vino después com el divorsi, asétera. poc daspués vindria la proba final de que els Mur son un linage de preparadós tísics que des da farà més de sinco siglos hasen las delisias de grandes y pequenyos: levantaron muros y hasta murallones. pensin, eeeh, pensin que sus antepasaos isaron el Mur de Betlin durant la guerra freda i que poc daspués van acabà la meraballossa muralla china, que es lo que nessessita nostre coi d´equip per tal que no li fotin més tantus. i achí acaba la meva aumil ufrena flural a la siga-saga dels Mur, i de pas anal sañó mestra.
.

sábado, septiembre 20, 2008

tinc el "nap tucat" del coi de seriales que fan per "la ceba" by la cilla reprimida

.
- sàpiguen els cuatra gatets miau-miau que entren per aqui que abui no és el dia que dedico a les séries de televició, però quan arribi aquet guluriós momento la verdà, tramularàn los semientos de san Choan delspí. ¿saben que el virtuosismo de una madama desvirtuada es lo que disen vale más que el relleno d´una ensaimada? pues no me facin cas que m´hu acabo d´inventà. bé, nem al gra. pues la purutagunista de la série "nap tucat" no me fa el pes; ni ella ni el sañó metcha ni ré de ré. i are parlo molt de sério. no sé como coi se lo hasen pero me da la lleuchera imprasió que estamos hasiendo una pressiosa colecta de calabasines carcomíos en la nueba tanplurada dins la purugramasió de la ceba. pero soy de mayor y no tengo ganas de entrar en amsurdas guerras con el entente púmblico... asin que me desviaré del tema. esta er mossa noche yo pretemdía de hablar de la libertat de erecsión en nuestras bidas. pues sembla ser que no tanim sulusió. a véra, mi intensión es haserles entender que el lliura daret a ascullir dependiendo de sus gustos es cosa el-emental en nuestras atrotinadas bidas. usté coje, se mira anal aspeju del cuarto-baño y se auto-comfiesa. es coja usté mejor, chuclada o en ampolla de tres cuartos pero me haga el fabor de escoger bien. pa empesar diré que de libre soi lo justillo y lo nesesario, ni muy mucho ni demasiao poco. y es que de que enpiesa el dia hasta que llega el triste anocheser nos mobemos en rasón de las erecsiones pesonales. bamos, debo de eregir esto u aquello, allò me va milló que achò, asétera.
.
- no és currecta. ¿que parqué? pues parqué no. nostrasiñó fue harto injusto con nosotros al hasernos a los modtales puchinellis de la reialitat. quins santos b-moles! no habriamos de tener que eregir tanto pues cansa lo súllo; i d´espiritualitat i de carinyu el justo y nesesario amic tot- pudarós. i no vegin com. imajinense utédes si les hablo de sien mil erecsiones que hagamos hecho a la finalisasión de la chornada. inposible. semitepordondesemite. lo prefieran del derecho u del rabés. sepan que en cabat, la libertat y su prinsipio fisolófico anumanat el libre al-bodrio, son ese jués que da y quita rasónes y me remito pues por ejenplo al nuiet aquet, al asquerro. ahora el chicot riuichà es más de libre que numca hantes habia sío...pues no es inquirío por la prensa aserca de todas sus heroisidades diarias por esos campos de dios; are, si me´l miten bé, el noi es bén felís a cal Potasuna aun lesionámdose. i miten que sin enbargo anaquí, aquet es-jugadó guanyñave més calarunets. però no, no sañós, no som mai felissos pues parqué el metall no ens porta la felisitat al conpleto. i achò es com el semsa, si usté me lo prefiere esclavisao, pues mejor. allabós se creu que és algú i encare es més dasgrasiadet. en canbio si me lo quiere de libre asosiasión pues como quien dise tiene más riesgo (per allò de les malaltias venables altamente contagiosas). si tots fossim més alegras en el fondo, achi com en dabit Bidal otro gay cantaria. entóses su satisfasión no tiene parangón en el pequenyo mundo del resultón. y es justet por esa rasón que yo soi resumtadista tan am el fumbol com am la bida en lo general... ja sia anal amor u anala salut... y es motibo por el cual aqui queda pumblicado mi paraser Ú opinióm porducto de mi longeva esperiensia. el tienpo le da la rasón cuando no dispone,se la quita cuando lo tiene todo. y no hai más. are, que bisto lo bisto aquell pallu que té més libertat des que nasió es aquel santo honbre que en sa puñatera bida ha futut brote. però per achò ja estan els coi dels dentistes. per deichar-li la meraballossa muela del juisio curcada i mig purudrida anal fondo del seu bunic sobre
.

viernes, septiembre 19, 2008

no soi a-lo-peci ni nada paresío

.
- pues como que hoi me he levantao resién allà per les sis del damatí i como en viéndome en el espejillo del cuartobaño he notao como que he pardut unes cuantes cañes. ¿no troben bustés que achò és taRRibla?asin que mi espanto ha sio de ordágo y mis sensasiones de un "horrible subío de nota". acto seguío m´he pusat a tramulà com un es-pardalet d´aquets que trubem perduts en vell mich de la siutat. ¿que parqué? pues llóchicamén parqué no me vull quedà calbu ni por asomo i menos anala meba edat. miten, como que llegué a concluso que "pa" a-lo-peci cuando me salga mi presiossa calabera... pero mai hàntes en dingún caso. les pondré un emsemplo bastante entuitivo y lustrativo. mi vesino es calbu, però vamos, calbu-calbu. el bonhoma no hase demasiao tenia una profusa mata-pelo, er mossa en su calidat y esuberante en su contenío...pero como que no se la cuidava pues me la envió a fer audi-norris. resumta que con motibo de esta trista situasió la criatureta me se reprimió pues ja no podia de presumir de chicano allà por adonde iba. toda una bida arreplegán un estilo de moda, achi a lo caballo-loco per no ré... per acabà com una pumeta golden. tanto esfuerso por conservar el mocho y tan escarransía reconpensa. toda suerte de sircunstansias vensías con su meravillosa caballera pa ser poso de las cagarelas dels culoms del barri. quina pena. mitin, jo ja nastic a pum de plurà per tanta atnegasión desagradesida, encare que els perruqués encare més. és per està bén aicharit allò d´adaptar-se a les modes susials i deixà emportarse per la lleva del mini i "lo preñyat", atramen cuneguda como "quinta del perruquin". allà ni havie casos que deixaven bastán que desimchà. un bon venedó de pelucas els guès anat bé a tota aquella gent...pues hi aniavía nois que van perdra la forsa pels seus cabells
.
- qué volen que els in digui jo? pues que el tema és dassanssissadó. i oju, en cabat, i siendo d´allò més potimistes, sepan que tota la colla d´aló-pecis del meu barri tanbién cuentan con una colla de atribursios que les hase de distinsión. miten, pa algo, ni que sea pa frotar l´estovalla alhora de fer el dinar. a véra, siguem seriossos. el que passa és que aquesta gent no son vicionaris pues no aprufitan l´avi no entessa per treura-li partit a la ceba nova situasió. mitin sinó, ¿i qué tal com a buleta-villar, no es sierto? en dafinitiu, el cap no numés ens serveix per pensà, tanbé me vale pa proposionar lustro, brillo y cataguría a todas las cosas de enrededor nuestro. y es que el tema del cuero caballudo es muy expinoso. si pierde las raíses que se lo asujetan desde abajo la piel pues ya va servío que no le queda demasiao. allabós lo tiene claro (y calbo). are, jo com afisiunat a botecario lin pudria acumsellà que anès al colmado del seu carré i cumprés el "raises y putas" aquell que anunsiaban a la tele per ensabunar-se bén ensabunat. suposo que aquet remei numés li val per quan arreplega alguna caneta. daspués poca cosa sinó ré. cregui-ma. si aquet remiendo cassulà li falla pues ja sap, li pregunte anaquell detectiu del chupachup. en sério, una bona crema de puerros am pastanaga és el més adient, li passa pel careto i passi el que passi busté nutarà la difarènsia. en poco más de sinco dias me turnarà a recuperà la ceba diguinitat apostódica y bromana tan maltrecha. desda luegu, jo parlo mol de sériu, quan busté cunsideri que tenir un bon-pèl és per està cufoll i felís prengui´s aquets bons cunsells de manera ferma i sinó ja me pot deixà els seus anhelos per una milló uputunitat i cunfurmar-se am el que li queda. si, lo comfiesso que és de bien sierto, a mi ves-nieta la "pocopelo", el poc que arreplega se le cae a unas marchas forsadas que foten miedo y aún y asin, lejos de ir disiendo por ahí aquello de "jif-mi a bit of pèl, plis" anal guitarré greñúo del tersero... la nena se cunforma amb lu que té pel seu enselén estat d´anímo. i no anià més, tal com raja. i és que tan els injertos com els trasvases son cosa cubarda...
.

jueves, septiembre 18, 2008

menos gimnànsia i més idiomes. achò achò.

.
¿oi que es ansissadora la criatureta? i oju, sensa havé fet encare la malloría d´adat. por sierto, la jubaneta de marres numés arreplega uns sincuante anyets i encare segueix dunán saltirons com un canguru del sóo. mitin si està en forma la palla i lo que te rondaré morrena. per pusà un bunic emsempla, el atra dia, a la portada del diari dels pobres, aquet sélebre gasetillo que lin donen de gràtis anal treball u bé troba fet una pila a la surtida del metru anomenat "qué, qué, qué, barcha, barcha, barcha", ens feie el matí amb un aspatarrán titular on deie que cada cop estem més per la gimnàsia que pels idiomes. no futem. usia que en puestu d´apurufità les huretes lliures que lin queden en cabat el dia per coses tan buniques com aprendra idiomes (como el mio pópio), la gent i la ceba ignurànsia se desvia vilmén cap a coses tan poc pracamàtiques com l´esport bajo techo sellao. i achi anem tots plegats. mol de musclu, molta de presénsia tísica, mols bíseps i un cap de cigró. quina susietat abón vivim, marededéusañó. amb lu bunic que siria cunéicha llengües, vivas o muertas, tanseval. tenir mundológia és una cosa mol impután pues "el lugar no ocupa saver" i aqui estem més per fer culturismes al cuerpo que rendir debio culto al servei. ja dic, aviat si es que ni pudrem surtí de casa que ja trubarem a faltà el conosimiento aserca de la lengua de los hijos del Checspir.
.
i del coi del "dir" que me diuen? pues achò, paper mojado i pum. ja com deien a l´antiguitat allò del altrurismo en pro de la sapiensia i el conosimiento pues tal com raja. la nuieta aquesta estarà en bona forma tísica però entre el penjoll del braso isquierdo, la pallaringa de la puteta diestra i un michilín mich penjat per la sona antdominal i ré, tutal per a reduír-ne uns gramets de carn i turnar-se més magra de lo que està que no es poco presissamente. apa, i mol a pesà de tot la Mamonna aquesta pues ja veuan que fins fa poc se cunservaba bastán bé. però mitin, achí i tot, com una bona macadèmia d´idiomes réderé, facin-ma cas. sóu tots una sosi-edat falta de idiomas propios y ajenos... en canvio los que nos ponemos por la evolusión mitin que bé que n´astem, tots juntets anaquella saleta, tota una classe am anorma hanbre de sapiénsia, esperán quan entra la siñureta purufassora de turnu quan guix en ma escriu a la pissarreta todo su buen saver. lu milló arriba quan de repén se gira per agafà comsevol estri del pulpitre... allabós la noia s´ens reclina una miquete i ens mostra els seus atribursios pasunals en forma de mamella descompensada sensa cap vargonye. achò si, se agradese i no vegin com... al menos per a la vista pues ¿no troben que és meraballós?. i oju, sensa cap esfuerso ni nada que se le paresca. a la classe se sua amb ferma amusió cumtinguda, amb ferbor patrio i am dibino respeto cap a la tetorra de turnu. en canvio a la criatureta de Déu que va al gimnànsio del barrio la foten am pallos del seu sémso an al respemtiu vestidó sin cap intrecanbio cultural. no anià daret. va homa va. per mi ja podeu cultivà el cuerpo hijos de dios que com cultivà el servei rederé. vinga va, tanta flemsió, tan de potru i tan desarrollo dels biséps a canvi de qué? tan de culturisme i tanta poca cultura i la tita que sa tura...
.

miércoles, septiembre 17, 2008

parqué ma mullé i sarvidó tanbé hem tingut daret a ser patitons. ¿u no?

.
mitin bustés. nastic farto de totas las espeenculasiones que hai aserca de mi ninyés. mitin que mui a pesar mio y a partir d´aquet meraballós mumén, haurà quedat damustrat per senpra més que la mare que me va matriculà hu va fer de tal manera que s´hi va quedà bén descansadeta. tal va parir la bona mullé, tal va ser la parelleta de marres: la meba santa i quien les habla. i molt de oju pues parqué daspués de parlà del cargulet i com ja m´hi vai arús-segán pel suelo d´aquets mundos de dios, arriba el tema estreyeta de la setmana. are, que bisto lo bisto, i deixán al paso la meba mala baba avi-tual, jo, de pequenyo cornúo, el que bustés vulguin i encare més. aquella masia se truvabe en vell-mich del bosquesillo, al custadet del sementerío de "las cortes", parte norte del estadio, colindante con la cliníca "la matrinidat". abui pues, tenim un presiós tema com el les fotos de mi truñu-niñés, que un cop fetes púmbliques, asperu i dasimcho de manera ferma i segura siguin del seu agrado. ah, por sierto, si s´hi fixan bé, jo sóch l´ansisadó nen de l´asquerra.
.

martes, septiembre 16, 2008

arriba el temps del cargulet patitet i bufunet

.
¿no noten bustés com que fa més fresqueta tan a darreróradelatarda com a primeróradelmatí? pues jo sóch un cargulet patitunet i mol sansibla am tots aquets canvis de tienpo. quan arriben el coi dels equinóchos de la tardó sàpigan que me musiono de lo lindo. allabós arreplego am el meu bastó i comenso a repasà el fullam que s´hi pot trubà per la ranbleta del meu pobla. mitin que anami m´agrade de treura les mebes banyÑetes al sol-sulet però sobratot jo agraieicho que faci humitat anal anbiente. ¿no es sierto? ese rosío de las hojas resién caido y condensao por obra y grasia del dibino, ese rosió mañanero que envuelve nuestros sentíos desde la punta la cabésa hasta la puntalapo... ai ai paddó. pues com deie antes, ¡per supuesto que no m´agrade en amsulut quan fa aquell sol tan cririminal dels mesos d´hastío! jo no vull aquella malaïda chafugó tan ascarosa que li fa regalimà la suor per tot el seu careto de porco. jo sóc un cargulet inufansiu que m´argrade de viura en pau am les bestiuletes del bosc i ting una afisió per tot lu mullat que ni la bunica i aspatarrán Genma m´en Guard. por sierto, mai de la bida he vist una noia am unes dentetes tan discretones. incluso me ha llegao a recotdar el retrato al fidel gasterópodo que hay colgao por el parque la siutadela. pues com deie, jo surtu a passechà de manera inosentona pel campo achi achà...jo vai caminán per entre les fulletas mich chinuchanu, vai buscán ruvallons per a refrescar el meu cuerpo serrano d´albet perrín, subespèsie de les baboses. entónses deixo un bunic rastre anadarrera meu i en tan ensopegu amb un viegetal blandito passo la meva radulilla per cruspir-me el troset de tronco d´arbre passán la cua per asobra i deixant ferom de Màrques.
- sóc hermano-afrodito, usia que puc fulletejà am comsevol dels dos sésos, achí com una mena de chicha-limoná a l´engròs: els hi churu per deunustrusañó que no penso en l´Isaguirre aquell. bé, pues el que deie, jo soi como la mujé española que disen aquello de "cuando versa es que versa de verdà". jo quan m´hi poso "m´hi poso de debò" pues foto uns er mossos huebesillos de color blanquesino en el furadet del niu que visto asin por ensima hasta hase de llorar. i ès que anami la naturalesa m´hurie d´està agraïda per la meba tasca tan dasinteresada allà on estic, rodeao de sien mil arbóles que se siernen a modo de sonbras sobre la closca d´un servidó. aquesta closca és la meba caseta que porto a tots als puestus, pues llòchicamen no surtu mai d´allà salvo quan me canvio de domisilio que és gariebé cade anyo a l´hora de renuvà el carnet de sósio. i és que com fa aquella dita tan nustrada "la meba casa és el meu món" i per tan la meba bida és carregada bén amún les mebes atrutinades espatlles de cargulet am avançada edat. si sañós. fai pena però a la vegade fai riure com qui no vol la cosa. mentre van arribán les pluches de la tardó, els cuernos me van cresiendo de manera fraudulenta i el clima del caracol mesclao con la vuerta al cole hase que me se entremesclen sensasiones vivías desde tienpos de la niñés. sin saverlo como, jo noto como esas angostiosas tardes de oscuridat cresiente van escursándo a medida que anem cap a l´invierno. es cuando las persepsiones que nos otorgan los estimúlos veraniegos desaparesen y mis conpanyeros de bosque languidesen . allabós noto com que me reprimeixo una miquete i ja no soc tan felís: el fred dins nostres llefiscosos cuerpos se fa més de nutà i ens tornem ronalditos.
.

lunes, septiembre 15, 2008

el internete va matà l´estreya del espot

.
- mitin. vai camino dels siento y un anyos de edat i am el pas del tienpo pues he vist cusetas com aquell qui diu bastánte soprendentes com per ensempla el coi del internete i la resta de nuebas tecno-lógias. la charcha de charchas i el sybermundo dels "wet" ens va apartar de mala manera a l´estreya del espot (sempra amb el basalone), en lluset maria cascanobas. i és que sañós meus, la cosa ja no és lu que ere. ¿no es sierto? és allò que diuen de "la bida se abre paso"; bé, jo dirie que la visa tanbé. i és que mitin, ¿bustés recotden com els seus siñós pares cumpràven les gasetilles al quioscu de la cantunada? segú? i are. mitin. tota una generasió de apasionaos basalunistes que naven chinu-chanu a fer el diari am el cafetunet de turnu. i tots eren anallà. i jo els veie plurán pels descosíos de ferma emusió. desfilaven am el seu panfletu asota del braÇ. i daspués els cills. i els cills dels cills. tots en fila india hasia el santoral de la verdà amsuluta. are hem canviat els quioscus per les putiguetas del carré Sopolvoda i els enginys infurmàtics. apa, tots a cumprà la maquineta d´ultim crit. ascoltin-ma bé. de ultima generasión. i oju, sobratot que no lin falti de ré, am la ceba pantalleta plana, el escánet mutil-funsión i una anorma marabella de truñutorre. i és que fan de tot, numés falta que el ventilin am un pay-pay. virgensanta. tanta rabulusió per acabà agafant el diari que li regalen a les portes del estadi. apa vinga, tots felissos i aicharits cap al carré Sopolvoda a cumprà urdinadós am el coi del guayfi i els virolais de turno per tal de poder cunectà am la bunica charcha desde la mateicha platcha. i és que ja no som rederé. oju, i tot achò quan la jubanalla no marcha cap als syborg-cafés a buscà els forros o chats i mirà els blocs de sempra. tot per infurmar-se com cal del que nostru guluriós equip en va fent setmane rere setmane. mentra passa tot achò la redasión del diari espot o del mundopoptivo pues que no saben que coi fé am tot el gran paperam acumulao de tot el coi d´emsemplars que els pobras no s´han pugut treura d´a sobra. no tinguin dumte que l´internete aquet ha canviat el món i encare no nem ni per la meitat
.

sábado, septiembre 13, 2008

soi ansiano venerao y ensima me llaman venao

yo no sé padónde andurreaba que una mossa me llamó por l´asquena que a jusgar por su aspéto esterior paresia como venía en patera d´allà la sona l´illa de mossa amb íker. todo fue de modo espotáneo, pa comensar con un suabe toquesillo en la clabicúla darecha, asin como sin quererlo pero con tremebunda alevósia y nimgún disimúlo. asín comensó todo, como tocándome el coi de raba d´illa y total numés per dir-ma que vulie fer un couto espontani am un servidó en vellmich de l´avinguda de la pollancreda. jo tenia greus pumblemas con la quería. la mullé vulie fuyà en frio am la meva sancta i humil parsona, y miten por donde que lo peor de tó és que sin aseptar tarjeta bisa. tot am dinaret contante y con-sonante. mentrastán jo me fregave la buchaqueta de la meva parca sensa trubà ni un sèntim d´euru am que pagà les despesses en metter-sacker a la cassulana. ah, però ella tanpoc tenia pela. ni curta ni llarga. a primera hora de la tarde y asin como pegaíta al rio la cosa sepan que fué a más... y entóses como que me se vino a mi selebro carcomío que aquella nuieta de marrecs vulia d´enradar-me bilmén, oju, prasisamén anami, que ja ting la firolera de sien anyos resién acomplíos. però el que la joba i ansisadora nuieta mulatona descuneichia és que, oju, para-lelamente i mentra sucseía nostra furtiva aventureta... un sarvidó patia un furibundo ataque de cornamenta per part sa mullé. ma siñore m´estave futén al mercat del Bórd de basalone una de ca l´ampla pues flirtechava am el familià d´un venedó de llagums del mercat. mitin bustés,les canes (i lu altra) me cresia como en rasón a metro el minuto. me feia la lleuchera imprassió como que tonteaba prasisamén poc daspués d´havé tingut una baralla am la Grego. allabós la mol dasgrasiada rapalenta va aprufità l´uputunitat de convertirme en curnut.
.
la cosa no piensen que era sensillota. al comienso como de los sarpullíos que me se acometieron en las manos per allò de purtà les crosses tan de ratu, la jubaneta de mossa amb iker no vulia que li tuqués lu que no sona per allò de les seves manies anti-biejo. vai agafà un parell de guants del cuntanidó pa ponermelos ensima y poder haser en pleno paseo de la pollancreda mi pirmer acto de Guillermo en poc més de vuitante anyÑets. justo lo cual me se aparesió en el horisonte de la ranbleta l´espantossa i sempra ascarossa efigíe de mi santa con bastón en mano y asin a sinpla vista con intensiones no demasio vuenas que diguem. allabós jo li vai dir que aquella situasió era mantida purudrida, que eran espejitos com aquets del desierto, i estavem tots dos filmándo un espot (sempra amb el basalone) per un canal latinu d´aquets que anià per la siutat. una emisora que pagàven pela llarga con la que inplementar nuestra pensión por jubileo. ella pues,me ensinuó allò de "qui la fa la paga" i que ella no era una comsevól camarusa i que si jo li cicava els cuernus ella me los pondria "por partía y por doblà". entonses descubrí que realmemte era un pressioso venao, con unas baÑetas bén bufones i aicharides, asin como del llençol africanu allà als peus del killo-manjaro, gran muntanya, milló parsona: si me lo viese pensao mejor de haser ese horrible acto de hifi delidat are numés purtarie uralletas i pum. i és que mitin, qui tot hu vol tot hu perd...
.

viernes, septiembre 12, 2008

un viaje a la ribacogorça per cherilluset Pla

anal guluriós dia d´ahir, i per salabrà dagudaménte l´aspatarrán churnada de portas ubertas am que té a bé d´ufarir-nus la nostra atimada i mai de la bida submissa chanaralitat de catañuña, els dadico aquet ansisadó póts sobra cultura clase-turista de nostra petitó pais espesialista en diades triumfadores. aquí a sobra por sierto tenen bustés els sagrados testos del cristu del páton-cràtor aquell. bé, tot va cumansà quan aquet mes de gener vai agafà el vehicla con tracsión asnal y me dirigí runbo hasia la bunica cumarca de la harta riba-cogorça, allà sorteando la franja estabornía del aragón y de la catañuña del tamarite de la lletera. pues si quieren que les diga la verdà, fue un biaje presioso, miten utédes, conosí una serie de poli-rincones esplendorrosos como el poblado del Boy-tramull, el Barruero y la vall del Barrabás con capital sita en la bunica Vil´ayer. subiendo por el puente del Suér, conosí un criadero de nutrías bién oriundas, am el seu mustachu i am unes ganes incraíblas de fuyà pels descosíos. yo soi (aquidondemevén) com una mena de Lluset Pla a l´engròs, un cill d´adrià-neng i d´adrià-nenga, però ante todo soi fidel respemtuós am la cultura de quet meraBallós pais que m´anvolta. anami m´agladen els castellés i la castronomia, l´antoniu Gaudiu i la ballada de sardanes, la consagrada familia i el tibidabu, la chudit Mascón i en chavi er Nandes, el palau de la música i les cantades d´habañeres, el basalone i la sancta espina...tot tot tot. incluso el mol hunurabla siñó Porta si me enpuran, però ai sañós, com el mar i la muntanya réderé. ja no els dic quan parlo de la plena natura, usia del pirineo axilar, sito en sona sentro de la cordillera tal: según dise la tradisión como resan las esclituras apergaminàs del santo tomeu d´equino, que es mi patrón, "hai es-comunión". Usia que bisca les llengües muertesinas. a més que coñ, m´espresso com puc però per lo menos jo m´ananteru lu cual ja és impután, mitin, como minímo pa darle deseo carnal a un atra ansisadora lludrigueta que me feie uns suaus patunets a la meva galta dreta.
però més enllà del gesto literariu si me permeten, m´endinsaré anadins la cheografia del territori leridano, sito en vellmich de la sona nortoeste del prinsipao, como a medio paso entre los salbajes angostos de la sierra del benasc i la mara que la va parir. usté sin atrabesar la vertiente, prosiga por el valle del Barrabás hasta el besibeserro inferior. allà trubem bunica i encaichada la capital de la vall, tota cu-fólla i aicharida. i sobratot més fosca i humida que els vomitorios del estadi de montjuic l´anyo 92. mitin que si prosigo allabós ploru, però faré un esfuerso. mitin bustés, numés de recutdà las guti-farradas que menjo a cal juanju me musiono d´allò més... lo hasen al fuego de llenya...graellada al servisio del pancha cuntenta. daspués de dinà com déunustrusañó mana, una siestesilla como dictan los canónes sirà el preludi d´una bunica surtida por el pueblesillo pa haser el rutinario paseillo vespretino. achí que vai anà a cal bisbe. después de orar con debia debosión a la santa poltrona de la vila, en la esglèsia parrot-quial de cuño modernista que s´hi troba anala capital de la cumadca...me dirijo apresto hasia mi 'vuature' pa enfilarme esa presiosa valle hasta el tunel de Biella. pasao el bujero entre montanyas usté verà la famossa capital de la ball d´arran, cuneguda pel seu mussoleo i sobratot per les cebes anormas platches de sorra neta, fina i pullida. ja sé que am totes aquestes pormenorisadas dades amb que els fai crèicher la ceba cultura ja no ferà cap falta que vagin a la rifa a buscà uns boletos. i pafabó, no fa pas falta que mu diguin. are, si cal ja m´hu dic anamí mismo i ja vai bén servit. ja sirà com allò que diuan de qui no se cunforma és parqué no vol i jo com estic aqui sulet pues me miro anal aspeju del lavabu i pum. pues més u menos tal com farie l´amic cherilluset Pla si enlloc d´haver venut tans i tans llibres hagués parit un bloch per esplicà els seus numbrossos viatches per arreu. i és que quan aquet hómen no surtia...feie juegos prepursiales... i va caure tan tan bajo que el van es-cumulgà per sempra més, per ganberru, per buarru i per indasén. i per no prendra la vinagra.
.

jueves, septiembre 11, 2008

cantem plegats l´himna dels secadós

bones. torno a ser el cherirubot de custum. sàpigan que are no nastic ana darrera la pantaya l´urdinadó. sàpigan que are matei estaré cunduín la meva carraca per alguna carretera d´aquestes. però aqui hi sóc, un cop més al peu del coñón aún no siendo tísica mi presensia. snif. quina amusió més ferma i cumtinguda recórre mis vendas. me siento felís i cufoll. aquí tenen el bunic himna dels secadós. suposo que tots bustés sabrán que estem a onsa de setembra i la diana se selebra anatots els publets de la pell de toru. paddó ai, paddó. bulie de dir de la pell de gall. aquí a cuntinuasió els presento el cante aquet per tal que bustés amics meus, cumparteixin amb un aumil servidó el seu cuerpo i la ceba lletra... cal dir abans de tot que demà al damatí ni hurà cunsentrasió al munumén dedicat anal anorma editó del diari espot sempra amb el basalone, el mite Cascanovas, am pica-pica i cumfètit pels anfitrions. daspuès, tots cap al fussà que falta gent.
.
cátañoooña tirumfáaaan
tutnaràaa a ser mica bledaaaa
amdarrera aquesta chén
tan prufana i tan supreerbaaa
.
von cop de fálch....... von cop de fálch
dafansós de la terra. von cop de fàlch
.
are és hooore secadóoooooooos
are és hooore d´estar aliertaaaaaaaa
per quan bingui un altra chúny
asmulem bén bé les herramienteees
.
von cop de fálch....... von cop de fálch
dafansós de la terra. von cop de fàlch
.
kaaaa tramooooooli l´enamich
en vaién la nostra enseeeÑaaa
com fem caura aspigas d´ooor
quan cunvé saguem cadeeenas
.
von cop de fálch....... von cop de fálch
dafansós de la terra. von cop de fàlch
.
snif. va per busté, sañó fransés Marsià, allà abon se trobi, com va fer aquella daclarasió allà anal palcu-balcunada-llótcha del palasio la cheneralitat i vam instaurà la sagone rampública catalana. i com deie l´altre, l´amic del Gaudillo, en lluis Compañeros: tutnarem a sufrí, tutnarem a luchà, tutnarem a vénsa i seguirem pagán peajes

miércoles, septiembre 10, 2008

como un pichonsilla alóncho. la vibroestimulasión by Grego Ransis (II)

.
amigos y amigas mias. soi Gregoria Ransis y les voi a petar la chorrada aserca de un tema mui trasendental pa nuestras bidas: la vibroestimulasión. utédes ya sabrán, a jusgar por mi gloriosso pasado que soi una dona reclasitrante en el aspéto semsuà, usia que insido y reinsido en el deseo carnal de haser humildes encajes de dedillos hante comsevol búRRu que caiga en mis sarpas. per supost que numés admeto el urgueo añal sempra sensa dedal, pues parqué el metall fa com una miquete de mal anal prasiós cunillet de galta barmella que tanim totas las del sénso dèbil. y ya no les digo nà si està pansio como una piturca como es el mio caso; allabós am dedal agafariam com masses picores alergícos e incluso podria deteriorarse más de lo que está...que no es poco. se hase nesesario un par de pinsillas pa estirar el gúesomelocotón que el sumo hasedor nos incrustó tot justet entre ambdúgas putetas. entóses sàpiga que ana-hí està el oríjen y el sentro del nostra unibersu conosio y tanpoco es cuestión de que usté, querida mia, pierda el poco encanto que le queda en paliar sus fustrasiones puliendo el entorno del forat por donde entra i surt de manera cumtínua esa presiosa romeria de emosiones i in-tintos bajos. pero pa que su patimenta sigui menus en el trasiegu de vibrasiones mascla-famella, jo li acunsello que agafi pràtica am un figo-dedo, però en lugat de ser un cheladet de maduicha sigui am un dedo indíse de goma colada. buté nutarà una suabitat, un plaer mumdano que ni els monchos de lava-dia del nonbrelarosa. seguro me lo agradeserá, pues sepa que el triumfu no està en el clitonris de turnu si non en la cuseta que el traspassa com qui no vol la cosa. per tan, la penetrasió amb més mesura que vanitat... i encare que sigui am un artilugio artifisioso senpra es bona i nesesària pues l´esperiensia ens demostra que con suabidat incluso las golfillas como mi caso pueden recondusirse fea-sientemente. en su lejana epóca desian los erudeditos griegos que en la bida no sa da filà tan prim i que los amórios ni per supuesto el folléo, se tienen de tomar com qui diu al dedillo sino una posisión más e-septíca
.
- con el triste paso de los anyos he ido descuvriendo que me he vuerto como más vissiossilla, asin paresia a una Saramón Tiel pero a la cassulana. incluso miten, con más de ocho decádas entre las dos piernas y un anorma histurial de dasancants parsunals entre pitram i esquena en el terreno de la halta in-fidelidat, he ido como quien dise tranqueando gràsias a esas ansisadoras tendas de juguinas. allà he platicao els amorios am usets de piluche... ditets de Gaúchu i am barretas pinta-llavis. recuetden todas utédes que en nuestra er mossa bida pirmero es la calidat hàntes que la cantidat dels espasmos paginales. potanto cuando a usté se le caliente la chichi-crúses no tiene más que haserse la pichonsilla delante su honbre y apoginar con el coi de dedo que les muestro en el encabesamiento del póts. mite, se lo muestra asin como sin quererlo, como hasiéndose la desentendía, como una remolona asucarera de la bida, pero en puestu de ficar-su pel furadet da sota, s´el mostra achí, a la cara, de forma bén visibla i ostensiva, sensa aspavientos de cap mena. reconosco por cosinguiente como sesóloga en pràticas, que como tema expinoso que es, me se produsen continuados garratibeos numés de pensà en quina sirà la mentalitat alhora d´afrumtà aquet purublema quan una comsevol sinyore de "almas tomad" passa dels vuitante i no hi troba res milló que el coi de la vibroestimulasión per salvaguardà el seu hunor i la ceba pàtria més ferma. de fet, anal meu humil judisi, penso que arribarà el dia en que abans de dir "nena, vine anal meu mundo", lu primé que el pallu de turnu lin digui a la ceba parelleta sirà: "nena, te regalu un bunic dedu...per a que provis a veura que tal te senta quan te l´endollis pel darrera". aquet dia ni hurà cartablanca per carragar-se anatots els marits del món i de tan grossa que sirà la festa, el mateix candelario, la anomastíca i el santorral, tindràn la ceba petita diada; incluso si me empuran... la nostra furmosa cheneralitat de cataÑuÑa treurà un nou joc de la loteria de la totto-ràpid: "jugà, trià i rascà, tots hi guanyÑñem".
.

martes, septiembre 09, 2008

espie sus pescados y redima su pulpa si non li és cap mulèstia

.
- ¿que les parese mi presiossa crús que cargo ensima? sàpigan que es pa la redensión de mis pescados que ni son pocos ni demasiaos, asin com qui diu mità y mità. una vés espiados de forma satisfatòria en cal mussèn puedo vién asegurar que estoi livre de todo pescado y pulpa. entonses una ves aseao de todas mis fechorias mundanas ya puedo ir a ca la cunchita a sepillarla ni que sigui una miquete. no es lo mismo partir de sero que de sien, como vien conoseran a jusgar por el mundillo de los utilitarios de las cuatra rodes. un servidó es como un trenesillo de l´estasió de fransa, enpesé al tran-tran, asin como cojiendo velosidat y a poco que llegué a la altura de las torres mafre ja purtava els cent per hore cual locomotóda ronpiendo el viento. asin pues en mi bida pirivada hago lo mismo. enpieso de la nada, y cuando arreplego velosidat crusero acabo en el patibúlo; y es que en haser malisias y una vés purgao de manera conviniente por el personal de turnu, vuervo a partir de sero y medio en mis nuevas relasiones. desde aluego si eso es lo que piensan mejor se lo dija yo antes: sóc un beneït de la bida y de la muerte. mitin, tal com un ocellet
.
si sañós, si. jo vai aduptà un ocellet fa uns anyets, un pàjaru que se truvabe sulet, mol sulet. quina meravella d´animal! tenia una mirada tendra i sobratot molt tristota. aterrisó en la asotéa de mi caserío achí mich estaburnit. no sé si conoseran el caso d´aquet petitó ruiseñor que fallava en sus debaneos con las ruiseñoras com una escupeta de fira. pues tal com els cuento ell me va esplicà tota la ceba lamantabla historia. yo me recuetdo que me se ponia en la repisa de ma finestreta y cada matí quan el gay feia el seu bunic canto ell venia a fer-me el pio-pio am una pajita anal seu pico. este ruiseñor, que lo sepan vien, un dia me dejó de cantar pues el amorio que tuvo por esos bosques de Dios fue roto por un asidénte como tantos hai, en el que sa parella formó parte del asfaltu...com una mena de garabat d´en pabloruíspicassu però en petit cumité. jo fins i tot diria com un Granica comsevól. i és que si el coi de bichu viese cojío trasporte púmblico pues no le vieren atropellao.... dado que como viajar en tren pocas cosas resuntan de tanto plaser
.

lunes, septiembre 08, 2008

vorvamo a las biejas tradisiones by señó.cherinola

meraballós póts pumblicat en el dia d´aller anala sancta casa d´aqui al custat per un sarvidó que la verdà, no tiene aónde caerse muerto. siertamente he sio, soi i si déu vol hi siré, un el emento sunbersibo com a molts dels cumpáñs de batayetas. achí que jo tanbé (gràsies a la inestimabla tasca de ma vésnieta),he cardat la bunica barreta superió de la meba pàchina wet
.
.
pues si. ¿que parqué? pues parqué si. si no hai triunfos en la conpetisión ofisial doblemos nuestro emsfuerso en dedicarnos a otras situasiones que per altra banda se fan del tot nesesàrias. por ejenplo en meter el arao en el antiguo fossar y sanjar como unos sinco metros más pabajo. yo plantaria carbassons de Sant Cugat y con toda suerte de pasiensia me asentaria allà adaban com un comsevol recullpilotes a ver que coi crese. si arrela bien la semiente incluso podemos tener berenjenas pa hàntes mediaos de urtubre u incluso entraos nuvembra. lo cual no es poco. pa abono me traeria un carro do merda del vestidó que diese como mayor fuersa a modo de abono. ya me conoseran que la materia orgránica de los abonos de sosio, de sienpre han aportao como unas mayores propiedades naturales llegados los dias de partido en casa. las pitaminas G i Tx costituyen un anorma suplamén y a su vés sirven pa suplir las carensias de los elementos naturales que nuestra bendita tierra asul y grana nos ofrese. asin que cada cosa a su tienpo y los buñuelos en adviento. ¿bale? bé. porsigamos. entónses yo agafo y me pregunto anami mateich ¿porqué soi un sósio amorral y sin dingún tipo de etíca en sus venas? pues porqué molta gent que està ucupán bill mente la cadira del clum pues se lo merese de todas-todas
.
pero luego me pongo a reflesionar omserbando con atensión un retrato de mi querío presidente y paso a mostrarme todo cufoll y urgullós de ser com sóCH. entonses com qui diu cambio d´opinió y confieso que yo no soi cap ganberro. ni numca lo fui. es lo que se dise ver las cosas desde diferente crisma. usia con un diferemte pum de visió. esto de plantar calabasines asulgranaos en el sembral de l´antic fossar es una declarasión de intensiones. nada más lejos de la reialitat. asin pues, como meraballosa persona que me comsidero doi un poto de confiansa anaquet guluriós equip y dejo en el tintero la proposisión que les acabo de enunsiar con tanto ferbor: si aquets ganàpies sinvergúensas fotan uns cuants partits més com el del passat dumencha als pajarillos, achi jugán pel sentro mich al tran-tran, deichan-me les bandes per l´urquestra maravella... el atentao que organisaremos los asosiaos del club de la crossa (con domisilio sosial al custat del palau) dejará en simpla revetlla la organisada por el noi del turbante aquell onsa de setembra.
.
se té de seguí traballán.- pues este es el envoltorio tal como se nos hase... a mida que vamos allegando a mayores. y más con notisias como la del ramalán aquet dels cullons de metda, am en Vidal, Queita i la iaia. i més quan natros tenim una bunica verja murena en paro. és asfaraidó.
.
pell de gay.- és prasióssa d´allò més. i furmossa perqué si. és bunica de curtis i ansisadora com a persona. els parlava de la siñora Macda auraniCH.
.

domingo, septiembre 07, 2008

el trasladrador espasial me fa pena. molta pena

mitin. jo els atimu molt pero lo pimero és lo pimero i are sento mol no ser-hi am tots butés pues por motibos porfesionales nastic en un bunic i aspatarran sopar. daspués del sopar, ja saben, am els iaios de turnu, a ballà plegats allò de la balbacoa i el cachetepichitoiunbligu am la resta de casats. per tan aquet pots està pugramat per un cherirubot que are mateix tindrà perdio el norte y parte del sur
.
.
a ver que lo sepan. yo no vine anaquí pablarles de la serie "estar gay" ni del rubiales aquell que la purutagunisa. yo he venio pablarles de la sonda atlantis-medíco-interno-residensial y todos sus debaneos per l´atmusféra tarrestra. aquet ingenio és com una mena de super-sañó-mestra-tot-pudarós. esa estasión como que la enlairaron los yonquis hase unos anyos y que no deja de dar el santo follón a los de abajo. como utédes vien conoserán pertenese a la agensia "naxa", y fue lansado pa conpensar que la challenchét y la colúmpia se fueron pues pa haser grágaras. supongo que el nonbre le viene en homenaje al cuntinén pardut allà anal fondu de la marsalada mataríleríleríle; aquesta nau espaial va fer si mal no racotdu un parell de missions am els sañós Gayileo i Magayanos, als qui va pusar en órbita per maricons. jo, a véra si m´esplico, pues farà uns vint anyets que va passà tal cosa i com qui diu el telelescopio Jánbel va ser l´última de les cebes parides cosmíques. are oju, que per parides les primeres misiones que va fer per allò del "uso melitar" donde hiso acopio de acoples con otras siñoras naves del espasio esterior. dispués del envio de sordas planetarias como prinsipal misión, los siñores alstronautas se dedicaron al montaje d´una bunica juguina pels sañós eurupeus, l´estasió espaial intrenasiunal, pues per allò que vulien tenir-la més llarga, putén i pudarossa que els amics detotalabida, usia el sosio amaricanu. però vetaquí que am aquet sósio no pudem cumpatí parqué son més forts que naltrus tal com passa am el primo d´en sumosól. si es que am lu careta que va la matèria prima, ¡quina forma de malgastar els calarunets tota aquesta gent en ingénios areonautícos que van a la deriva en forma de chatarra! més u menos asin como quien les escribe. ¿utédes creen que hai darecho con tan sólo veinte anyos de bida y ya enretirarla de manera bill y soés? pues no lo hay.
.
però tranquils que no passa ré. seguirem amdaban am aquet ansisadó purujecta am una serie de paseos espasiales a prinsipios de esta prodijiosa decáda gràsies al troç de pallaringa mecànica que ens havien deichat aqui a la surtida del planeta. i és que els eurupeus som únics. com els drússus. com els amaricanus. marededéusañó, quan déunustrusañó passi l´escombra pel sielo i s´emporti tot aquet anorma camp de ferralla. carai si en tindrà feina am tan de trastu inútil. mitin. sifanofa com un servidó que tal com veuan anala fotu està de capa caiguda i forma part de la cua del coi de trastu. i es que ja no fem fusilajes com els d´abans. en cuastió de fusilajes els amaricanos son bastante dados en la materia. are que anaquet pais tanpoc fins fa poc hi nàvem masse enrere que diguem. i sinó li pregunten anal noi del Ferról. pues anaquet altra trasladrador espasial el van fer el jubileo antisipado quan van veura que fallave algunes misionsillas o que per emsenpla anave perdén les finestres mentre s´enlairava. allabós van destinar el cacharro aquet para lo que disen "funsiones de rescate" i salbamento i va nèicha "la discóberry", una bunica nau mutil-funsional achi com les impresores d´avui die...mutiu pel qual van recuperarla después de cuatra anyets en el dique seco. sembla ser que va turnà per la porta gran (tal com el presidén), però de nou va fer llufa i tot me fa pensà si mol no me tivocu que la retiraran de manera ferma, segura i dafinitiva pues està per l´arrastre. usia que daspués de fer una feineta de mantenimén rutinària, per quan acabi de pusar unes darreres peces al coi de telelescopi orbital aquet, l´enviaran a pastar fang en eterno agradesimiento al servisio prestado de forma desinteresada durante tan largo tienpo. snif.
.

sábado, septiembre 06, 2008

agárrese fuerte a sus suenyos

.
- mariausiliadora, agárrese fuertemente a sus suenyos y no les deje escapar bajo dingún conséto. marededéu en quin coi de món estem. mitin bustés, si son suenyos recalsitrantes como los del insulso heroe amaricanu milló que hu deichin córrer. ¿ja saben la nova del candidato rampublicà? pues ara matei els faic sinc sèntims. a véra. l´emselentíssim siñó Chon Macléin no ha tenio los sacrosantos pebrotes de respondra una pregumteta d´un periudista aserca de como meter por la siguridà sosial del seu pasífic pais a la "vinagra" de turnu. con todo mi rispeto siñó futuribla, yoya me conosco que usté intervino en "la chungla de vidra" am l´amic Brus Bilis. hasta aqui bien, ¿bale? bé. señó Macléin, lo que usté no tiene que haser (tal com dirie de comsavol atra candidat) es haser de su boca un forro por el mutis y responder al pueblo con pedos y señales aserca de tal cuestión. no hai darecho a su poca trasparensia por mui amaricanu que sigui en sus ratos libres ni incluso que haiga ejersitao de suldadet allà pel Biennan durant la primera guerra mundial. esa desfachatés sàpiga que es propia de su mentalidà, un cagadumtes de sálvese a las partes...però achò si, tot un respemtabla bataranu. usté que a jusgar por su aspécto esterno és tot un sañó ansia ano ¿qué coi se piensa? si usté fuese reelegío pa d´aqui cuatro anyos al final de su mamdato superaria como quien dise los ochenta añillos. ¿no sap que achò és una osenidad? per un prasidén parmeti´m que lin digui, però me se fa com une mique masse bèstia. incluso si me empura, la edat del chocheo causa sus estragos "pasao el siete"...sino le pregunta al noi aquell, en rolanrígan.
.
usté sirà un esconbatiente galardonao con sien mil estreyitas por la orden del meríto yonqui per les cebes batalletes pero jo no lin compru la motu. are, a l´atra muraniyu tanpoc. quina paralleta de sómines i pocapenas que tindran per escullí els amaricanus. ai ai quin maldecap. és allò que en diuen "el malo conosío o el asquerro por conoser". ni ideia. homa va, que usté dude de la vinagra anal saguru, cuando qui més qui menys llega ranqueante como un estropajo a determinadas edades. uno que les habla y que por sierto hase tienpo dejó de ser un mosalbete, debe adaptarse a lo que le tiren pa ensima... i tots aquells que vuleu fotra la vinagra enlaire no sabeu lu que feu. a usté señor presidensiable le abandonarán en la sulitud de su estansia en "la cazablanca" y si ya le quedaba un motiu per agafà més forsa i embransida, am aquet tema de la capsuleta me lo echarà todo a perder, hunurabla siñó Macléin...¿y al final pa qué si los suenyos no son más que suenyos? entonses como que me parese un parsunatcha d´allò més antraÑabla, incluso perqué m´imajinu que estic parlán am aquet gran tertulianu barsalunista, l´amich Màriusca Rol, pues sepa usté, mi onorable candidato, que este concejo se lo hago con tó el carinyu del món. per acabà i com qui diu sensa interesus de pèlmig le reporto a que se retracte de su callado por rispuesta y asepte am un sí rutundu que ese nesesario medicamentoso se incopore en el mercat nordamaricanu per tal que els pobras iaius de la siutat d´ocla-Joma puguin empasar-los i aichí en puguin fuyà bé acto seguío
.

viernes, septiembre 05, 2008

"el temps" a "la ceba" per Tomás Muermolina: si l´ansertu l´andabinu

.
- holaaaaa ¿no troben que fa un angrescadó dia de sol-sulet? d´aquí a les quimbambas. sóc el mitic tomás Muermolina, cill de badalona i a més de la PenyÑña. hu sento si achò us amprénya. els meus iduls detotalabida son en matraco maragall i en chordi villaescampa. i ja saben que badalona és bona si el cano-drómo sona. bé. tots els nois del temps de la ceba encamsalats per l´amic Muermolina pues com que me se fan dicharacheros i sinpàtics i la varitat és que frisso pels descosíos am el munt de pornòstics que fan sobre el parto metereologíco. i és que tot el que aquets nois del tienpo han fet aquet cap de setmana anal meu aumil judisi supera todo lo conosio u por conoser. mitin que van anunsià que baicharian las tenperaturas, que faria menos calureta... encluso jo vai arribà a sentí que lloveria a pots i pardals. marededéusañó. no sirà per culpa de l´antisiclón de las osores però am achò del clima ja poden dir que s´han quedat bén descansadets aquets alegres muchachotes del tienpo. però com qui no vol la cosa un telespectadó que ja està curat d´espantos de tota mena pues agafa, cica el vulum del seu televisó vién hàlto (més que ré per la sordera), i quan arriba l´ansisadora musiqueta del Rec-sol m´amusionu en veura l´alegria i l´umtimisma rebusán d´en tumàs. i aichò i tot ativucan-se. imajinint-se bustés si l´ansertèssin aquella colla de dropus. però no. jo dascunec si tenen un gallo quirico a la repisa d´algun alegre ventanal per tal de fer com a payès. vinga nois, cada cop que anià canvi de tienpo fotem el canto del sisne u si la cosa discurre por los mismos paramétros pues li futrem un ou i part de l´atra al servisio del pueblo escuchante. putsé la gent del servei meteurulóchic de la chanaralitat utilisen metodológia convensional en puestu de térnicas con-puterisadas i ens enreden am carinyu. més u menos seria com mesclà una perturbasión tisiclònica i una masturbasión depresiva. pues nusé.
.
- en cabat, sàpigan que este sentio homenaje a l´amic muermolina es de un pobre ansiano hante todo resuntadista en la politica, en el fumbol y en la prebisión del tienpo. cuando a un humilde siervo van los honbresitos del tienpo i li diuen allò que resa tal com: "l´antisiclón del sutoeste sube en cuña y se mete enmedio de una hermosa represión que llega por el nordeste pininsular, mientras los vientos del aloisio inferior se crusan pues debio a que las isoburras, tal como las muestra el mapa, estan mui juntitats entre sí; entonses por aquello de la re-presión que hai en la atmosféra del sañó mestra nos bajan malos vientos por la sona norte de la siudat condal". pues la varitat, jo no hu antenc ni chens ni mique. ni ganes. entónses me se viene al selebro la idea del porqué esta gente me canbió los emilibares de presión por los hector-pascales... y es que va arribar un mumén en que ya eramos pocos que ensima parió la avuela. daspués venen amb els vents...que si la tramuntana, el gabrí, el vent de charlock, el vent del pla, aséteram. daspués que si la linea fruntal atravessa les baixes repressives per adamún del sielo enterañinao de núvuls fins arribar a las cumbres borrascosas aquellas. mitin bustés, quan no és un purublema del santo pedo selestial pues arriben per terra i per mar amb el coi de la mar de fons, la maror i la mare-gassa. ¿tutal per qué? eeh? per ré. per cagar-la de nou i fotren´s anún enredo de cal ampla. usia que per mi ja pudeu anar deichán el coi d´urdinadós i les sagrades variablas i agafà i fotra´s al custat de la cinestreta dels estudis de san Choan dels Pí per tal de fer un tast del temps que ferà, treién la pesuñita a ver que coi és el que san Pere ens envia des del sielo. miti busté atimat sañó Muermolina i cumpañia, sàpigan que mentra no ens caiguin tramussus, empedrao o granissats variats a la calba anirem plegats tirant com sigui... lo cual pa mi no es poco ni tanpoco demasiao...
.