-pues jo trobo que al meu judisi, quan va sonà l´aspatarrán i ansissadora maludía del "boich par tú" en versión barselonista... pues que van faltà les espelmetes de turnu aichacades per cada uno dels señores sósios congregados pa la inoblidable ocasión dins de l´estadi. miten ustedes, sin ir más lejos, yo por poner un ejemplo pues hubiese alsado mi mano diestra con la velita en mano cual nasareno en santa prosesión de setmana santa: cuando dió inisio l´himne del grupettu Sauro pues mitin bustés, me vai amusiunà de lo lindo fins al punto que vai arribà a plurà pels descosíos. la veritat, jo estic boich per la meva titusió, però no tanto com s´imagina el meu alegre prasidén!
-
però achò no és tot. recuerdo de manera fervorossa i am molt de cariñu como a una dama de més de ochenta y sinco años de edat (como poco), le salió la lagrimilla encandilada per quell moment que va ufagà les nostres atrotinades retines. si li sumeu al joc del nostru equip, el caliu en forma de musiqueta ambiente en la prèvia dels partits tan siguin de lliga, copa u champions, pues ja podeu imaginà el gluriós de tot plegat. jo m´he hagut de cumprà unes ulleres a óptiques tu-tu-sau per tal de poder arreplegà amb tot lu que estic veient. miten, es que tenim un conjunto que funsiona a les mil merabellas i aqui donde me vén jo sóc un fidel testimònio de la situasión creada
are, el més buffon dels avantmatch eurupeus a l´estadi del basalon, son els bunics ninots inflables que s´enlairen plens de divina gràcia selestial... tal com els xínxols que veiem passejar amún i avall pels nostres carrers i places; veiem com ens mostren les seves carones tan inusantones. vistos de refilón me recorden an Hleb quan fot l´estaquirot en mich del camp. i és que entre el sonido grada, el del pedo que surt del puto culo del sósio de al lado...sósio que por sierto ventolea més del compte... i els eruptos de la vesina del asiento del darrere pues ja estem tots bén servits. i si a sobre li sumeu el parell d´angrescadores banderetes que el sañó Porta ens regala quan hi ha festa grossa pues ja us podeu ensumar la imputànsia que tenen aquestes tardes de fumbol de mil kilates, oigan bien, de mil kilates y ensima yendo de sobraos! are, quan vai trempà d´allò més va ser quan en Manelet Big va prununsià la prasiossa paraula "münchen". una mique més i el pobrhoma es queda allà mateix. ai, quina sort que ting de ser del meu clum. parqué si jo fossi d´un atra clum pues no seria cap suerte. ¿ustedes se imaginan que yo fuera del real podrido? ¿a que non? pues ya vén, ensima de viejo, seria maricón...y eso ya seria más bien una jodía desgràsia como cualquier otra....
-
