miércoles, noviembre 05, 2008

la (mala) bruicha d´or

.
- jo tanbé ting una bruicha. però no va disfrasada com una bruicha pues ni porta barret acabat en punta ni una escombra agafada asota els brasos... com tanpoc calsa un parell de botes. i a més si anià cap dumte, la meba bruicha més que ser una bruicha d´or...és una bruicha de merda. en sus ratos libres mastega tabaco i fuma porros, beu aguardiente i fot esputos verdes pel seu entorno. és buarra perqué sí i ascarossa per naturalesa...és protestona i cridanera, és llepafils i maniàtica, és tafanera i anvajossa. por el contrario i gràsias al totpudarós no totes les bruixes son iguals. por tierras de las pallas Soberanas, allà en el Perineo leridano, trubem la més que meraballossa vila de Sórr. i anallà presisamén podem gaudir d´una altra siñora bruicha més simpaticota anal fons però tan u més cabrona, maniata, escanyapobras i matussera en les formes. i és que aquet troç de garrula lleidetana tanpoc ens serveix per réderé, pues ens gastem mols de sèntims per tal de fer-nos miliunaris...en cabat per no tocar-nos una santa merda a la rifa de nadal. aquesta e non altri és un altra tipu de bruicha tradisional de ca nostra en la seva versió d´escurabuchacas, usia seria com una mena de variante de la bruicha am qui cada dia compartim el llit però en versión lotera. i achò se mire por donde se mire no pot sé. per molt que aquet coi d´hanministrasión sigui la que més númarus vende de tot l´estat, hi ha coses que no tenen cap sentit. si la gent té tanta póo anales bruiches no sé perqué coi anem tots en manada a fer peregrinaje cap aquet puestu tal com si fossim burregus. apa,vinga tot el ramat de apostantes a comprar els curraspunéns dèsims per tal de presumir amb el vesino de turno d´allò que si jo en tinc un acabat en cuatra i tu no en tens cap. desda luegu, a qui li va tocar en el seu dia la rifa i "por doblà" va ser al propietari del coi de negosi aquet, suposo que am tot el que ha guaÑat "repartiendo suerte" se puede cubrir de oro per la resta de sa bida...
.
és amusiunán. i ansisadó perqué sí. a més és corprenedor. jo estic a pum de pulurà de l´emosió cumtinguda. aquet Chavié Gabriel sí que nasió con suerte el molt cabró. ai, marededéusañó. todo empesó de manera mui mui humilde, amb una petita putigueta allà a la vora del riu Noguarra Pallaressa i una bona i fidel mascota al seu custat en forma de publisitario... cuatra tiras de veinte series de un numaret de tans i vinga a fer un imperio a partir dels sortejos de Nadal i Reis. desde allabós que li plouen al beneït els billets pels descosíos i és que anaquet món no anià ré com ser un comsevol bruixot. però un bruixot dels de debó, un bruixot autèntico, vamos de carn i óssos, un bruixot amb la "X", no pas amb la "CH". pa sobrevivir en el mundo de hoi en dia cal ser un tiparraco con artes en el mundo de los negosios más que en el del esoterismo. aquesta mena de bruixots son mejores que los de la edat media, aquellos que quemaban en las hogueras de la sona los inquisidores de turno por desir que la sangre era un fluido natural del organismo i no pas algo dibino. un alquimista del destino que ha tenio vista y ensima suerte de equipoblanco. jo els en parlo d´un bruixot que no és pas de "arte y ensayo" com aquets que surten a les pelis u al teatre... aquet hómen no és de cartró i fantasia ni és d´aquets éssers que pertanyen al imaginario coletivo de un pueblo...no, anaquets no. és un dels gurús del mundo de la autèntica brujeria i un vicionari a l´engròs. jo en el fons sóc una mena de bruixot, en concreto tengo padegrí dels de can pirulot...uns bruichots politicamente anarcos i esportivamén basalunistas. tienen sierta fama de primitibos pero en el fondo son de buenas personas sòlo que crematísticamente algu més pobras.