lunes, septiembre 06, 2010

Eduard Punysec, calitat a raudales. Y pum.


Jo tenia un amic que es deia Punysec, Eduard Punysec, el bon home fotia uns "directos" a la mandíbula de cuidado, sempre anava despentinat el molt marrano, y por si fuera poco, era un grenyut de armas tomar pero un erúdito de la vida y ante todo un senyor filòsof. Un bon dia l'Edu passejant xixo-xano per la rambleta del seu poble, va relliscar amb una cagada de colom i va caure de 'bruces' al terra. Allabors resulta que del fort impacte se li van trastocar com una mica les neurones i a sobre el desgraciat es va trencar un parell de costelles; mirin, li va agafar tal cabreo contra els consejales de l'ayuntapeles de la seva vila que va perjurar per tots els sagrats Deus del Olimpo gloriós que a les properes eleccions monicipals no votaría a cap polític ni a cap llista de cap partit. Això de que els coloms empastifèssin el passeig de mala manera i no n´hi haguès cap barrendero, fregona motoritzada o cap altre elemento semblant disposat a netejar aquella zona d'esplai públic li había trastocat la seva realitat paralela i li havia tret de polleguera. Seny i rauxa al canto. Els seus cops de puny eren molt famosos, secs, brutals i contundents, això sí, malgrat els seus evidents signes de pansiment corporal bén evidenciats. El troç de grimpau flotant del señor barrendero no era capaç d'entendre l'afer del Sr. Punysec. Les cagades dels palomos i les pixades dels gamberros el fotien a cent i ja se sap, com no es pot matar tot el que es gras, tot esbojarrat es va dir a si mateix "pasiènsia, Eduard, pasiènsia", si ningú fa neteja al poble, por lo menos l´empremta quedarà allà bén clavada a terra fent gloriossa història.
-
El bastó del sr. Punysec el va ajudar a no fer-se més mal degut al trompetazo causat per la caiguda en bellmig del passeig. Era un despipote tot plegat, el suelo de l´avinguda ple de forats de cuc cuàntics que l'ayuntapeles no volia reparar pel que fos. Es veu que la recaptació anual contributiva del 'ibi' no servía de gaire per aquestos modestos arreglos. Per tot arreu el sr. Punysec estava emprenyat com una puta mona. El podria fins i tot haver-lo contractat el sr. Almodòvar per fer la segona part de "todo sobre mi puta madre", potser pensant en el sr. Batlle de la Vila, qui sap. El 'titis de porsellana' anava 'cagant leches' a todo trapo i a sobre amb un atac d'arrebato descomunal, entre feridura apostròfica i un sospitós ictus personal; fins i tot va trencar una paperera que es va trobar per allá de la puntada que li va fotre. El molt honorable sr. Punysec havia fet una gran descoberta producte del seu meravellós mal-geni. El període de fracturació del seus maltrets òssos no seria inferior a dos mesos; al pobre desgraciat, tot plegat, no li servia gens ni mica saber de números, había sido víctima de un tremendo socabrón munisipal. Aquell forat negre i viciat on va fotre la pata i de quina manera. Su irascible 'pronto' le hizo patear de modo inmisericordioso la primera papelera que se le puso por delante, pues ya se sabe que sin testículos presenciales no hay paraiso ni aquí ni en Beijing, por mucho sientífico loco que vaya dando tumbos por ahí... ¡pues entonses qué coño! El sr. Punysec pensaria, "casi mejor que descargue todas mis fuersas contra el contenedor". Si jo me l´haguès trobat li vès aconsellat que es prenguès aquesta trista vida com cal, és a dir, 'se lo tomara con un poco de salt y pimienta'