miércoles, septiembre 08, 2010

la cua del banc, uneix a bots i pardals


Pues no senyors, aquesta no es tracta ni de la cua del 'super' ni de la cua del cine. Es simplement la cua del banc. Mitin vostès, jo ja no tinc edad per segons quines coses i no me'n sé pas avenir amb tanta gresca i disbauxa colectiva del personal. Ni a les taquilles del Barsalona o ximplement per tal de comprar el rap a la peixetera de turno, un servidor s'ha trobat mai de la vida amb l'espectacle de l'altre día al caixer putumàtic. Vamos, per oblidar. Vinga, tots un darrere l'altre, com estaquirots, allà bén plantadets en filera hindú, enganxadets com mones i a sobre suant pels descosits. Menos mal que el pobre caixer no parla...que si poguès parlar se armaria la marimorrena. Si aquella maquineta tan ansissadora i eixuta ens diguès tot el que pensa de nosaltres, allá se liaba la de san Quentin Tarantana. Entre los variopintos personajes que usté se puede encontrar, hay el típico pallo que tose sin parar aunque no esté resfriado, hay la donsella que se moca con un pañuelo más súsio que los cojones de un político, y para acabar de adobarlo tenemos el abuelo que como mucho se me despiste... encima de su pie, su zapato le coloca. Total, tenemos una fauna que ni la del Félis Rodrígues aquel, y es que semos una sosiedat de tribuneros
-
Jo és que desconec què carai va a fotre la gent que fot tanta cua al seu respectiu banc o caixa d'espalvis. Treure cuartos segur que no, i més amb els temps que corren. Fotre la tabarra matinera al director o becari de turno és un altre opció que per ara també descarto. Passar el matí pastant fang, tafanejant amb els veins de totalavida, és a dir, petant la chorrada dins la corresponent sucursal també seria una gran possibilitat que en cap cas hauriem de descartar. Aquell gloriós i aspatarrán run-run de fons, amb tota la clientela (o millor dit, la camarilla) enjegant 'a dida' al senyor banquero, o a la maquineta-cajera-expendedora de sobres, entradas y billetes. És com la cua de l´altre dia a la nova putigueta que tenen els de l´a-pèl a la maniqueista: Xic-Xoc-Xic-Xoc-Xic-Xoc chucuchóc, chucuchóc, grinyola que grinyolaràs, coses de la crisi deu ser suposo jo, però malgrat tot, cues i més cues del personal. Així que de tal manera el pallo que serveix els bitllets "y estira de talón" deu arribar un moment que fart amb tant de rebombori a la filera tan bén endressadeta... els dirà a aquella gentada, tot fent un meravellós crit al vent: moltes gràcies pel sopor prestat i sobretot pels ànimus io-candy... Visca el llati i la puta mare que lo va parir! vinga, us damanu a tots, cues i més cues, ja sigui per treure calerons del caixer dels nassos o per petar la monótona i avorrida 'chorrada' matinera que ni té trempera ni té res de res.