miércoles, agosto 27, 2008

anorma el partit del fumbol clum basalone

Post en memòria de l´amic J. López sempre present. Jo sé que des d´allà on sigui la teva ànima seguiràs fruïnt amb les dèries del cheri, sé que te l´estimaves i reies molt amb les mil i una cabòries d´ aquest estrany personatge tan típic a l´extra-radi de la ciutat comtal. Tantmateix vull que sàpigues que ell també t´estima. Una persona mai mor mentre forma part de nostres records...

No nos dolgamos
por el hecho de haberlo perdido,
sino más bien alegrémonos
por el hecho de haberlo tenido.

Cita de San Agustín de Hipona

________________________________________________________________________________

una ilusió, patitona, però una ilusió al fin y al cabu i butés no mu poden pas negà...

- tal com si fossi una enblematíca titusión del casc radumiru de nostra siutat, pues un sarvidó ya està por ensima de lo tierrenal y bastante prósimo a lo dibino, justillo a las puertas de san miquel apóstul ,serveseru per emselènsia i gran amic de san pera perito pera. se puede desir sin miedo a tivocarse que s´arriba pasando tot just per adaban laporta prinsipal de tribuna. aqui donde me ven, cada dia que pasa, en ese amaneser jubiloso del rutinario ansia ano, me miro en el aspeju del retrecte com un gay ufà de ser gay... sin cresta ni plumón, sin pico ni pesón. i és per achò que jo sempra foto uns quiricos matinerus com un pet Gordiola de la bida, allà per quan les sis i micha toquen a cornete. entonses me llevo del camastro y me omserbo como que sigo més buapu que mai (gràsies), més tiesu que un chínchul am feroms de patum sentenaria, am un bunic rajulí de ronquina barataria, am un cecs-a pèl castanyo oscuro tirant a grissu asúl sielo. pues si, nastic fet un chigolót, un cargable, un ferran agullot (tenia una agulla grossa entre les cames), un comsevol cill de badaluní, achí com un ricki turbio però a l´engròs. al fin i al cabo aquell és un nen i jo ja sóc un bataranu de mil y una guerras, i de guarras tanbé, perqué no dir-hu. sàpigan que mi ninya la cuarentona me tiene endíbia perqué jo sé fer gargàres a la pica del lababu mentras escolto el fram senatra a tota pastiya. jo sóc únic. anaquet universu i anapart de l´atra. he mandao de que me fabriquen el sacrófago pa meterme pa d´aqui tres senútrias embulicat am mucadors de farguell. si resién cunplios los cuarenta (locualnoespoco) la potranca de mi ninya tiene amoranas, yo con má del doble su edat no tengo nadená. i a sobra prasumeicho de pell tersa y con efluvios supra-rectales de quinta generasión que ni en Berni Esqueleston aquell, a´hun debiendoles de comfesar que la cosa tanpoco tiene demasiao meríto pa las juergas que se corrió el pasao mes de angosto. recuetdo un antepasao mio, snif, achi com el de la pizza de canta-radellas (engloria de sa mara astigui) se le ucurrió desirme que apojinara con las perolas de la vesina pa recoger todos los frutos que diera pa otoño la ensina. quet homa era un buarru,un porco,un misarabla i un indasén

enotrordendecosas, anorma partit el del basalon d´en pet Gordiola. parqué de ojos tots en tenim els mateichos, usia a saber en son tres, dos al daban i un més gros al darrera. i contra el Wilsa de Caracovía es hu que hi vist. i pum. un gran basalone. mitin, jo he frissat am una musió anorma am el joch desplegat pels hómens d´en Gordiola i ja no diguem ré, prò réderé am la batuta del minyÑñó de tarraza en chavi er Nàndes (alias bibaspaña). fins i tot pues he plurat pels descosíos am el prasiós titi-caca que han dasanvulupat tots plagats, des del parell de murenillos de adabán (am el purugrama), fins en carles Pujols o el mateich vitor Bladés. pues si dic que me ha caido la lagrimilla fàsil am aquet meraballós encuentro que hem disputat al Bar Sóvia no els esplico cap de mentida. si els in soc sincer, cosa avi-tual, sàpiguen que no elevo farsos tiestimonios, ni chéns ni mique, hans al cuntrari. digo lo que pienso i escribo lo que meo. anorma partidàs a Pollònia, quina ilusió, jo j´astic esperán am canaletes anal Numànsié de Sóvia, el prupé dumencha a les set de la tarda per la taquilla o la casuelilla (com bustés prefereixin, si anà de paganus del trincu-trincu u bé de gràtis-via-paella am el seu sofrito chip-i-ronero). sàpigan que allà a Numànsié de Sóvia pues tindrem a los pajarillos del equip contrari bén culucats fotén l´autubus asota la ceba porteria, me semble. am tan de pajarillu sueltu no hu tindrem mol fàsil. anami aquet equip castellano me racotde hu que ting entre les cames: pajarillus per aqui, pajarillus per allà, la collita a remové pim pum pam pom, tirorirorirorí, tirorirorirorà...qué bunica és, ¿s´enracotdan de la sañureta maria del Jesús i el seu acotdeón? ansisadó i antranyabla d´allò més. tan, que la resina me destila pues numés de pensà en l´acurdió de la noia aquella, en els pajarillus, en el basalone i en el seu flamán diractó d´urquestra el gran ernesto von cara-Jan, jefe de compro-emisarios, atila de oposisiones. i sin más dilatasión, paso a resumir el espirítu del póts d´abui: sañó Porta, no sólo de ilusión se bibe, aúnque si me diera por desir "no sólo de ilusión se bebe",pues quisà no iria demasiao desencaminao.