jueves, octubre 30, 2008

sempre present dins del record

5-5-1958 / 30-10-2006
hasta pronto.... sé que te gustará escucharlo allá donde estés
tuyo siempre

martes, octubre 28, 2008

el PUTU canvi horario y lu que guanyÑem am tot plegat

.
- pues a fuersa de serles sinsérsos una santa merda que guanyÑem am tot plegat. és com arreglà el pumblema del trànsito a les carreteres afegint-hi més dones u ansianos al volante. asin quiero desirles a ustédes que és mentida purdrida lo que disen los mamandamases de turno cuando sitan aquello de que s´estalvían màs sinérgias al retrasar mentalmente nuestros relojes per tal que a la hora del "madrugue cuotidiano" se estrene el nuebo dia com qui diu una hureta hàntes de lo acostumbrao. y todo con el pretesto que veamos la lús, del dia se suposa, a la hora de anar cap el treball tot cufolls i felissos com si anèssim d´escursió. ¿i qué coi s´hi dona que sigui fosc per fer tal obsenidad com la d´anar a pencar, usia a fotra el búrru? eeh? cap ni una, hans al cuntrarit, per questes arrobes no nesesitu prebendas. tot achò del canbio horario és un cuentu amb qui algú s´està embuchacán els cuartus de malamanera des de fa molts lustrus. ¿i qué me´n diuen del recorte de lús por la tarde? ¿no veuan que quan se fa tot més oscúlo incluso el hecho de caminar por la avenía... se hase de más peligroso y produse como más miedo pa según qué transejúntes o viandantes y según qué edades? ahi, ahi, mientrastanto yo en el "cojo del huracán", contra toda esta guisa de compromisos en pro del falso-ahorro energetíco, siguiendo en la retórica protesta ante tamanya afrenta en forma de normalisasión horaria, una crussada en la que hàllome solo, una vós de antiguas jubilasiones pero de futuras generasiones que busca su santo greal. ¿bustés creuan que anià daret a que quan anem chino-chano cap al nostra respemtiu casal, pues cap allà les sinc i micha de la tarda... els nostrus ajuntapelas monisipales ja ens treguin el sol sulet avi-tual i ens endollin el putu enlumenao artifisial pel culo? pues sensillamén no. vulem llum naturral i pum. una llum que se recupera deixàn el rallocha de cucú tal com estaba abans de questa anorma cullunada del poder establèsio con el coño de si "ora" el horario de hastío, "ora" el horario d´envierno... usia que la cuastió dels politics és la de tocar allò que no sona per tal que vivim milló (o supusadamén milló)
.
- y si en lugar de las sinco y media siguen siendo las seis y media pues mejor que mejor. pero pa eso lo que hai que haser es dejar en pás las buscas del reloj la noche anteriót y que la poblasión se las monte como bien guste, usia a su correspondiente pantojo. adarrera d´aquet greu fet anià una irraspumsabilitat tramenda i una manipullasió encubierta per tal que ens rasquem més nostras tristotas buchacas quan per aquestas llargas tardas tenim d´ensendra el embombillao casero para ajustisiar a la querida amb actos impunes. ¿quina mena d´actes? comsevol dels actes que tenim per custum fer, pues com per ensempla llechí una nuvel.la de Chon Le Cagué u bé fer un Von-Polvu am la mullé de turno. quien sabe que quisàs a fuersa de la poca luminosidat en el anbiente de la tarde-noche, de un candelavro mal colocao, o de una llarga vesprada con apagones promovíos en nonbre de joder nuestros sacro-santos relojes... el número de folleteos asosiales con posteriores "partos" se incremente pa las prósimas senutrias anadins del nostra territorio. tot achò les guste u no...y en aras a su tranquilidat de esperítu, debo comfesarles que és pruducta de la meba imajinasión...i afurtunada ú dasgrasiadamén no és pas el meu cas. no crean ni tanpoco intensión. endafinitiu, ja saben tots bustés que achò d´anar a les palpentes no està bien visto dins la nostra susietat por otro lado tan ascaróssamén ortodossa i purritana... aunque éste no es el mito que les esplico como les dije resién, en un nuebo alarde de mi generosa franquesa tan mal entendía.
.

lunes, octubre 27, 2008

el clum supep3

QUINA AMUSIÓ

tindrem un aspatarrán equip de sóques als astats units? pues la varitat és que hu dascunec però mol me semble i no au dumto pas, putsé sí. per are, amb el meraballós juegocolertívo de nostra equip la musió de tot un popla vuelve al alsa. sañó Porta, no ens calen clums de sóques per les amèriques de la bunica pruvimsia de la flurida, nusaltras vulem unes bones sóques a la siutat comtal que ens amenissin aquestas tristotas tardas de la tardó. are que tornarem a l´epòca dels braseros pues no tindrem la santa furtuna de gastà en elemtrisitat i és como aquel quien dise que nos calentaremos el traseru a base de cocke
.
i és que entónses me se viene a mi mimória el famoso bandulé de "les Grilleries, el Mont-señy, la Selba, el Amasonas" o terra de las patatas grillades con el mitico Choan de Cherillónga a la cabésa i ja penso en la musió cuumtinguda que me puruvoca el anjelical juego del nostra gluriós conjunto que semble ser acaba de fer el "tiplete". are que hi penso, la majoria dels nois tanbé furmàven part del presiós póster de les darreres dugues tanplurades tan dassabadores i dassansisáns tanto en su contenío como en su alcampo. bé. pues com jo els deie, aquet clum tan original se va fundà pel passat estiu, mes de chuliol més u menos, de a cuando los comísios por la manía mosión de sensúra... en que aquel que vensió pues realmemte no vensió. jo recuerdo con ferbor eñorado quan el sañó presidén va tenir a bé de fer-nos empassà "gato por cornejo" de una manera algo soés i impetinente, tal com havien fet sus antiguos aliados, en Berrugistain i el noi muranet dels rímchuls, un gran entrenadó i una emselén persona perqué no dir-hu. i és que pel que llecheicho per tots els puestos según parese la feine està consumada. jo és que no vull de dunar peixet a dingú sota cap tipu de cunsepta pues perqué en primer puesto no sóc cap chesucrits...i guárdense bien que achò és un puto cumplido i punto... però a véra, la verdà és que darreramén estic moix i capcot con según que cosas com per emsempla la idea estendía que are semblem el Globestrótes. si are per are som el clum supep3 pues ¿que coi passarà si acuncarim comsevol dels tituls imputáns a disputà en el presente ejersisio? marededéusañó. achò pot ser la leche, pot ser tramabundu, tanto tanto que incluso la de los inflatos en Catañuña puede superar todo lo conosío.
.
quan el chicharel.lo pretensioso en sus ratos libres se va dedicà a fotra el gammarús mantenín y dando rienda suelta a tecnicos y jugadores els dos darrers anyos... pues com qui diu va ser cosa propia d´un indasén com l´amich prasidén. entónses, y en mi supino imaginario, me dí de cuenta de tot el que un cap de súru és capàs de fer per tal de mantenir el seu furmós coi de poltrona, incluso de no renunsiar mai de la bida a sus prinsipios tot i que la cosa per are se pot dir que va tirando. però fins a sierto punto pues parqué que jo sàpiga encare no hem guanyat réderé... i ni que sigui fent un tast de careta de Pedja, cosa que apetese amb aquet anorma fredoret, cambiaré d´opinió per una simpla i burda racha de resultados encadenaos que no han apurtat cap titulet....
.

sábado, octubre 25, 2008

colgaos de "el larguero" com a micus




- bon die tinguin bustés. se asemeja a la tàrtica de l´autucar pero aplicada a la burrunete mierdàtica. cuando yo era una espèsie de galifardeo allà mediaos los anyos diés de la pasada senútria, me recuétdo fugásmente como muchos conjuntos selebraban sus encuentros en nuestra siudat utilisando esa disposisión ansestral a la vés que fumbulera. honbre, a fuersa de serles sinsero, de autucares tanpoco es que sircularan mui muchos por nuestras calles en aquella epóca, més bé eren tramvies, pero desde aluego fuesen vehicúlos a cuatro ruedas o transitaran per via ferrosa, molts equips como los reial uñón de irún de turnu anamí me tocaban allò que no sona con su fumbol tan ramplonamente trapattonisao i espenculativo.
.
y a continuasión les esplico el porqué no hai nada como colgarse de un "larguero" como a bons micus...si més no per lo menos sàpigan que es un deporte que se suele praticar allà sobre la medianoche con un pallo que dise ser del arlético de madrit cuando todo el mundo conose su delir i su falera por una presiossa granja que se encuentra al final d´aquella avinguda tan bunica i ansissadora que trobem en vell mich de la capital de un reino perdío entre numbrossas dunas de tal y bananismo aserrímo pro-merénc... oju que no els parlo del reial pudrit ni mol menus. oju.
.
retomando el inisio sobre aquella tàrtica balón pédica de cuando las fotos se hasian amarronás, a mi me mosionaba de lo lindo sobretodo aquella entraÑabla piluteta de cordelillos cosía con tanto esmero y dedicasión por las multinasionales de la época com per emsemple cal mingu. si és que paresia hecha con semento del porlán, este condenao coi de bola que aboñegaba los colodrillos de mols jugadós de l´época. i feie mal, mol de mal, i tanto, pues és bén llóchic, estaba feta de cuero de piel de beserro autòntono. i sino me creen lo pirmero que tienen de haser todos utédes es preguntarle anal Paullino "al Càntaro" aquell, un gran dalanteru del nostra meraballós equip de entonses. sifanofa seria com un Asquerro de aquellos tienpos però en "bo".
.
mui a pesar de todo me vai anamurà del serrojo, y asin y todo, ojo que por la sona del barrio de Ball-carca, mi señor padre dedicóse al difísil negósio de los panyos calientes con la manía escusa del deporte del bailón redondo. por otro lado las casas de sitas hasian su agosto y lo que es evidénte es que por aquella cosa del sumumconsiente colectivo vínome la afisión por el fumbol defemsivo. i sino le preguntan anal emsalén siñó Murriño, que els hi espliqui tota la veritat... pero desde el prinsipio, sin medias tintas y con pedos y señales la rasón del potqué esa afisión por el serrojo. una afisión en sierto modo y manera gràsias a la cual vai estar a punto de caure.
.
menos mal que mi médico de cabesera del saguru me prescribió que dejara de auscultar semejantes pogramas de ràdiu con tanta alevósia i nucturnitat en contra el meu atimat fumbol clum basalone. el colgarse de un "larguero" bien arrepenchao profundisó de aquella manera en mi marabilloso ser pero hasta sierto pumto. por eso vai estar a tienpo de poder fer marxa enrere. achò no és pas aplicabla a sagons quins purugrames de la ràdio. y és que cuando más me tocan la carn d´olla es cuando me se aparesen los borregos chillones en el famoso contubernio pro-prisa de la ser-dos, no, paddó, de la ser-uno queria desir. ondas modelo ràdio tirana, asin fetes a l´engròs, con el entorno del duendesillo de las ondas allà en la madrugà...
.
....pero ya no les digo de ná de cuando sale el manolete y la resta de la tribu sacando fuego por las muelas. ai quina passió, ai quin periodisme tan ojetivo i poc manipuladó con el populacho. quina ilusió. are, lo mejor pal final cuando me aparese el gran poeta la Pepa Diumenge Castaña futén el verso pels descosíos a última hora d´aquella manera tan i tan ansisadora... y los inosentones del reino que seguian hasiendo de las suyas y aquell "rá rá rá" tan guluriós, aquell meraballós canto dirigio pels que mueben los hilillos de opinión consumada, atramén anomenats señós titellaires....
.

viernes, octubre 24, 2008

aquí el mercat de ca l´alf, ¿digui?

.
la bida, aquet anorma teatru. o milló dit, més que teatru un comsevol mercat de cap de setmana si més no. por todos es conosío que al bunic campo de l´ultrafort del Ménches se li diu en sírculos íntimos allò del teatro de los suenyos... y ya sabemos a jusgar por las palabras de l´amic calderón de la Barça, pues allò que diu que "la bida és suenyo, y los suenyos suenyos són". però es que salíos de esta hermosa guisa pues nos encontramos con otro tipo de teatrillu que tiene más de pesadilla reial que no pas de suenyo idílico o rinbonbante. a modo d´ejemplo, el atra dia me vai trubà amb una situasió on me van fer una mena d´ansarrunada anti-tersera edat. achò va ser a lata-neo del meu popla quan un viejo amigo de sien mil batallitas me va presentà un galifardeo de almas-tomad. i és que aquell pallo que me van presentà se dedicaba en les cebes astunetes lliures a fer un bunic aplec de chapes, paddó, d´etiquetes, que busté trubarà sensa solta ni volta en el entorno de la botellita d´estreya daurada... com qui diu hasiendo recolecta de presiosas enganchinas que arrancarà el àvido consumidor de alcohol al coño de la servesita de turno. tot per tal d´anar a laporta-ventura a fotra el putu micu. i per la folla d´un buñol com me dic Tomeu que la festa que foten anaquet parque tematíco de atrasiones sito por Villaseca i Sa l´ou m´impotta un venegra. jo per fires, les de ca l´alf como mui mucho i ja se poden endullà anal culu tota la merda del Jálovéen, la ridicula carbaseta i el coi de les castanyes pilongues publisitades pels del anunsio del "tengo mieeeedo, mucho mieeeedo". ai quina póo, mama caca. apa, ja us podeu anar tots a parir cabretes, i per comensar ja us podeu oblidar de fer paseos per tierras del sud.... que a ver si ensima de masocas el que som tots plegats és una colla de búrrus i a sobre uns gamarussos de cuidado; per passà póo, jo au fai de gràtis i me quedo a casa amb ma santa... i me lo monto con la mujer...que sirà lu que sirà però com a bona bruixa no la guaña ningú ni tan sequiera la madama de Sort.
.
però que dils-hi anatots bustés aserca del mercat de ca l´alf, catañuña sentral comarca del Pene dés. paddó, soch un tanoca beard am el tema de les comarques. l´anoia vulia de dir. turnem-hi. el mercat de ca l´alf...tota una tradisió mol antiga que viene de l´edat mitchana, fira del eje trasversal-trasvestío, el orgullo de costunbres enraisadas desde tienpos sin-memoriales con productos de la Cegarra, d´agre-múnt i de cal sañó mestra. turrons d´estraperlo i confites de la més rànsia fira de les que se fan i desfan...chaculata a la pedra i ratafía de ferom de figu, embutits de bich i furmàchas de orègano... coques de can siscu i llenties de la manolita. jo sóch un cill de la terra, una mena de Cherár Piquet a la calafeteña, un Saljvadó Elspriu de buchaca, un noi de siutat Badia (gran es-directó de cumunicasió i milló parsona)...i endafinitiu soi lo que se dise la herensia de un estra-terrestre de peluche com l´antrañabla amic alf, amigo de sus amigos y er mano de la Morena. jo quan visito aquesta mena de fires m´amusionu de lo lindo i fai uns versos dedicats al venedó de la paradeta curraspunén... que fan tal com sona: "al molino y al mercado, el más espabilado....dinero parado no saca nada del puto mercado....quien va a ferias y mercados se vuerve pobre y ensima aviado...". lamentabla d´allò més. apa, vinga a gastà colla de pótuls, colla de sóminas, sou tots uns poca-penas am las buchacas del vostru gabán plenes de furadets per on s´escolan els maltrechos penpis. no en teniu cap sulusió i am vusatras faran no un, sinó sent mil aplecs com aquet fins arruinar-vos a tots...tal como si los tienpos del hanpa i "la cosa nostra" hagueren turnat de nuebo amb els mafiossos de turno anant a darrera nostru amb els cuatra potingues per montar el dinar de familia del dia de acsión desgràsias...i és que a cal putigué farem negósi sin bajar del autucar com deie la Lénio Enrere. jo de gran vuldrie ser un venedó de sigrons
.

jueves, octubre 23, 2008

el trileru del meu barrio




- jo el atra dia vai nà al colmado de la cantunada del meu carré a buscà un petit asquerro de pastas gallo, i és que vulia fer-les al caliu am una miquete de binotinto. entónses el putigué dels cullons me va dir que no m´estés amsulutamén de ré i que m´agafès un parell de paquets am la consabida oferta del dos per uno. resumta que els vai fer caso, en com arribo a ca meba me trobu que un dels dos paquets de pasta està sumamente corcomío pels cucúts i curcat fins els descosios tot ple d´ascarossus i llefiscossus bichos, mich gusanos-mich urugas. semble ser a jusgar por el lamentable aspéto de la sitada bolsa que el coi de producto estaba caducao, més o menus com la meba bunica siñora. mitin bustés achò va ser lamentabla i dasansisán. jo me vai creure per burru i maniato que me van prendra el pelo de malamanera, de forma bill i cubarda i poso a messi per testigo que achò que els hi esplico és veritat como la bida misma. vusuchúru. pero com jo no sóch chavi (ni mucho menos) pues alasóras ni alves ni rafamàrques vai agafà l´asquerro de pastas am mano diestra i vai tornar cal putigué a fotra-li pel putu culo el alimento no consumío, i a purtestà aserca de semejante atrosidat cometia en nonbre de la santa iglesia contra mi honorable persona.
.
entonses vai posar de nou a la prestacheria el alimento grillao y en burdo servisio a la negligensia del vendedor le dediqué una tanda de soesidades por haberme osequiao con tamanya falta de rispeto y considerando hasia mi anorma persona. le dije asin : "oiga, so desgrasiao de mietda, ¿es que acaso no conosia aquella dita tan nustrada que diu que el cliente sienpre tiene de rasón?, ¿es que usté no ha escuchao lo que disen los del corte guiritànico hasia su legión de gastadores? miti busté, aquet tracte anamí, de vendra´m pruductus caducats, de vuler envenenar-me de manera míssera, achò, no anià daret. jo el mato a busté anaqui mateich so cabró malpartit. a ese buen ser que entra y usté le vende pasta gayo caducà y trasnochà..."a usté le debieran de ensartarle en un potro cual oca o pato y después colocàrmele en su vinagreta pa servir al consumit d´or de turnu" que jo siré un pancha-cuntenta però ningú té dret d´engatussarma y de consederme aquello que disen de la lievre por el conejo: ni l´amu del spar que aqui denunsio ni el de las joroba apresiados.
.
si sañós si, jo racunec que soch un pobra paria que com aumil pemsionista, pues servidor no tiene aonde ir ni aonde caer pero tengo mi correspondiente diguinitat que un putigué d´un comsevol colmado no esfereirà de cap de les maneres. jo que me andurreo a la puteta llarga tots els llocs del barrio per anar a la reserca del meu paquet de pastes "el gallo" de tota cumfiança, sabiendo que no tiene pérdidas, sabiendo que mea caliente y que caga frio. ¿ustédes creen que esto hai un derecho ni tan sequiera mínimo? eh? callejeando y buscant cargulets sense banyes com un boris isaguirre de la vida, a por su paquetillo perdido ni se sabe donde ni se sabe cuando. un bon home que numés vol arribà a casa i trubar-se a taula els seus fideus a la cassola bén calantunets allà a la taula, preparats per la mestressa, tot esperant a ser daburats per la meba dantadura pustissa. snif. como esta grave afremta no podia quedar agreujada de tal manera pues allabós vai posar un bunic patardu dins la bolsa de fideus caducats i lin vai turnar al merda de putigué. vuervo a casa i me cojo el mando teledirigio y se lo hago de reventar en sus morros de serdo una ves apretao el coi de putunet del mando. finalmente, tot va acabà bé i li vai machacà el seu careto amb l´esclat del producto tan premeditadamente vendío en una intensión de dudosa honorabilidat y elegànsia y es que utedes tienen de conprender que la cosa no podia de quedarse ahí ni mucho menos. el asunto requeria de un acto de ajustisiamiento y vengansa salbaje contra el trilero del meu barri...

martes, octubre 21, 2008

goite, mitin quines fotus més ansisadoras se va fer el noi de la casa

.
- si molt no me tivocu anaquí se fa tota una sañore fotu am en Julivert, gran esjugadó del basalon de la decáda dels vuitante. are, jo no lin ting cap mena d´amvecha anaquet mosalbete pues jo m´he fet una fotu am en Quicinguer, l´alfred Quicinguer, un anorma estadista i un milló pasifista americano dels setanta que duia unes enlluernants ulleres de gafapasta. anal meu humil judisi crec supusà que per Guardiola hi feien festa de la grossa i com de custum la nena s´hi va abonar en veure que podia arreplegà de gratis per dinar. l´amusió cumtinguda m´embarga de dal a baix am aquet tipo d´aplecs tan nustrats i arraigados a ca nostra...acto seguio el veiem am l´avi choan
.

.
meraballós ratratu am l´àvit de Brega. ansisadó perqué si. mitin sinó la guluriossa bandera asul i grana que se halla a mano derecha, bien agarrá por el mitico abuelu del nostru clum. la veritat és que sempra sumriu i jo no sé de qué coi ni a cuentu de qué... are, todo sea por haser promosión y acto de fé del més que angrescadó basalunisma unibasal que no conose ni de furunteres ni de bandarres, ai paddó, banderes. ojo, ni tan sequiera serrando sien mil contratos allende los mares.
.

.
un bunic cistellet fet a prupet de les penyÑes altes de la canal Baridana, alto braguedà. entre els cuatre ruvallons de turnu me va purtà una prasiosa "manita" am la que preten d´enverinar-me la mol dasgrasiada de la parienta. però desconose a siensia sierta que no lo comseguirà de dingún modo. usia que no sé que conyo intenta haserme empassar. are, aquets cuatra m´els faré a la Brarça am el seu oli d´uliba forges i el juli albert tallat a pedassus i passats pel caliu de la parrilla... i am el seu curraspunén ramillet a las finas hierbas...
.

.
i como no podia ser de otra manera sàpigan tots bustés que jo no ting cap tirría anals viajesillos dels otros. sepan que no tengo dinguna endivia a sus debaneos pirineísticos. i el señor presidente toavía menos pues sus viajes son hasia la florida (mallámi, astaos unios yonquis) por sierto a no sé que coño haser. asin pues el castiyo de los pusles educan y dibierten a tota la familia malestruc....

lunes, octubre 20, 2008

repartiendo carnés de manipuladó a diestro y seniestro

.
- si és que incluso me se fa divertío de parlà d´aquet bon-hómen, que asin bisto por ensima me recuetda de mala manera anún comsevól gnómu del bosque amb el seu ansisador caperucho de sempra parillossa manita muscaria. el jefesillo i la resta d´emsalentes compañeros de porfesión, tots ells tingueren en el seu bunic dia, la més que meraballossa sort de rebre com a ragalu de ani versario les seves curraspunéns acreditasiones d´arreplega-lletres a l´engròs. a véra, jo no ting ni repajolera idea de qui coi va ser l´encarregat de repartir carnés de semejante guisa a diestra y seniestra, are que mol de oju, tanpoc m´impotta ni chens ni mique. però tal com passe a la nostra bida, aquell qui té més numarets a la rifa periodistica o sol ser més llepa-pompis del poder està blésio...o més blanco y arraigao del sacrosancto e inmaculao espirítu representante de las biejas y ansestrales esénsias del fervoroso madridismo detoalavida. am achò no passin cap mena de pena que les coses son com son i punto, eso me susede a tots els puestus y òrdenes de la sosi-edat que de promosiones fraudulentas de tot tipu haberlas-haylas tan aqui com al barrio de rentapesuñas, usia de lavapiés en lengua hibernàcula. a pesar la ceba cara bona-chóna me fa una mique de póo com l´anunsio aquell del laporta aventura per allò que és fanatíco del equipo mereng, bé, numés una miquete i prou. tanpoc és que sigui masse i si hu fa veura sàpiguen bustés que és per ximpla di-si-mulo,per allò de fer la gracieta anals seus intel i chens lectós de la pupulà gasetilla capitalina
.
jo de bén petit tenia com una espésie de tisfasió reprimida quan volia escollir entre ser drapaira i redactó en jefe de comsevol diario de tirada nasi-onal i me van dir els meus assessós particulares que milló me passés a la religión del pallo aquet de la fotu; de fet es de bien sierto que l´amigo al serdo relaño no conose que significa el verbo o la sagrada asión de "manipulà" ja siguin opiniones, animales o personas...como tanbién es fiel desconosedor del vocablo "etíca o morral". desda luegu que si fa tot lu que fa, mai de la bida és am dumtosses imtensions dunat la carona tan inosentona i sobretot bufona (per allò de "a quien sirve") con la que en su dia se presentó ante tóa su fidel parròquia de seguidores blancos que siguieron sus historietas como la de los sélebres "telettubis"
.

viernes, octubre 17, 2008

en su bida ponga un poquico de ásido cherinolíco

.
i tan. sí sañós. después de tractà achí de per sobre d´es-jugadós de fumbol de corpulènsia media i tísico del clàsico come-ñiños com el jugadó Macaléle aquell, pues abui toca parlà de la naturalessa misteriossa del àsido cherinolico dins les nostres bides. és un ásido de sabor sulfuroso pero en puesto de ser agri és més bé dulsot i que se fa bunic de llepà. no reasiona am l´hidrochanu però és que en realitat no reasiona am réderé, putsé am una mica servesseta fa com pampallugas i incluso treu focs pels caichals...més que ré per allò de la ilussió provocada per l´anorma quantitat de grupettos alcuhólics que desprèn. no neutraliso a las bases, milló dit, les bases me neutralisan anamí, i sino lin pregunten anals amics del frente, quan anals cuartelillos clandestinos en plena pots-guerra m´escullien per encamsalà revoltes. a vegades sóc àsid i fins i tot sarcàstic però si m´hu pruposo puc teñir el papel tronasol i fer-lo cambià de culó tal com li passa anals camaleons, ja saben, aquells bichos tan bunics en prinsipio de tonalidades verdosas y que se andan tanto por las ramas. els metalls fan quimíca am un sarvidó i foten ansisadores bumbolletes com les de sabó, allò que s´en diu com una mena de gas cabroníco en petita escala... amb el coi del aigua per un cantó i el diosído de cabró-ono per l´altri. resumo produrtos tósicos que se desperdigan per l´atmusféra que m´envolta amb més pena que glória, y es que por si lo desconosían, disuelbo sin neutralisar los compuestos a medio camino entre un el emento de la transisión y un gas in-noble.
.
- sóc una mena d´alianíchena a la catalana, un venedó d´ensiclopèdias del estra-ràdiu, un siclope de tersera generasión que no s´està pas per rumansos, un ansiano con carné de manipulador de guante manco, un repartidor de guantassos a diestra y seniestra, un biejo ruckeru del antiguo regímen, un basalunista de carn i gossos...i emdafinitiu, sóc una mena de vitriolo que viu fora de la botella i anda escampao por esos mundillos que el sumo hasedor tubo a vién disponernos. els meus grupos alcoholícos no son pas anonímos, más bien por todos conosidos, asin y todo deberia comfesar que soi arsenio de nasimiento y bohémio de ejecutòria. menjo forraje tots els disamtas a la tarda quan fan les pelicules d´en martines Sòria i vai a comprà paquets d´espinacs quan la meba sancta achí hu disposa. ting uns radicales livres que s´ajunten am altres moilecúles quan fa falta, usia en plena tanplurada fumbulera i que después passen a sona como quien dise muerta. i és que semblo un cherirubót sensa tuercas pero con alma, un corrosivo per natura pa todo lo que se sirva blanco y enbotellao y si es algu paricu u marengue pues am més mutiu encare. el meu anillo mena d´hesàgono serveix per embulicà les criatures d´aquet món, i a part de ser un tipo bastán carbosílico porto penjada tota una siñora amina a les mebes esquenes per tal que me faci de protecsió contra las quemaduras solares. pa finalisar, sói lo que se dise un cavallero del siglo veinte y huno, un perféto estado en equilebrio entre un solído-estàtico, un liquído y una gaseosa.. y cuya efervesénsia a jusgar por los presedentes està a fora de tot dumta aqui en la tierra como en el sieno, ha-mén.
.

jueves, octubre 16, 2008

la nina més bunica que ha tingut el basalone

.
por sierto, els auriculars de putunet pruvocan serúmen i son dulens porqué sí. mejor se los conpren de esparto, son més suaus. anorma el partit al campo del rei beduino de blègica. quina amusió amb el triumfu de la coja i els tantos d´en Ginesta i en Da Vidilla. tanta, que incluso no m´ha deixat dormir i és que aquell tal Felanín fa com una mena d´ilusió de fichar-lo per basalona de mis amores. are, de chaculata, la belga i en virutas és la més bona i delisiossa. sobratot en forma de cucuruchu i si és acabat en punta, pues mol milló pues per allò del efecto macho- alfalfa.
.
però abui vulia dedicà el meu guluriós póts diari a un noi de la casa que siertamente dejó clara su emprenta anadins de la nostra enstitusió. era cillola d´un anorma esjugadó de ja fa mols i mols anys, sifanofa de l´época d´en Muntalet, gran prasidén, milló empresario. aquet noi pruducta de la Masia era russet i tenia un meraballós garbo anadins del cam tan am la pilota enganchada als peus com sensa. aquet muchacho va ser un crack que alsó la maltrecha autu-atima del sósio y afisionao baselonista. un noi que si bien es sierto nunca fue metío en calsador en el primer equip pel seu sañó pare, deben utédes confesarme que hasiendo requiebros y regates tenia quelcom de dibino en sus potas. algo de espesial como el hilo de su delicada vosesilla. mitin, aquet chicot se deie Chordi com el pallo que es va carregà a cop d´espassa anaquell drac tan salvácha allà per la edat michána. are, bén mirat de dalt a baix si que se semblave bastán a una figureta de vidra con retoques de porsellana fina. achí com les del lladró més o menos. jo me recotdo de quan agafave l´esferica allà per la banda i s´endinsava anadins de l`àrea com un Rumàriu comsevól. quin gran conjunto encapsalava aquell noi, inublidabla dins la historia asul i grana, am en julen peteguis a la porteria, sànches jarras, escursas i cuernelléfs fent voltes com a sombis allà pel medio la catifa. allabós si teniem un gran equip. encara ploro d´amusió cumtinguda d´aquella ansisadora selecsió de jóias am que va obsequiar-nos "l´hulandés erradó", i oju, amb la inestimable colaburrasió del gran peciden Ñúñes, que poco después va damanan´sa paddó per ver-nos enganyat de manera tan ascarossa i cubarda anals pobras seguidós del famoso clum que dona nom a tota una publasió de burregus...
.
la noieta anava per crack i s´hi va quedà en catacrack; sàpigan els malpensats que en cap cas va marchà al Ménches por prescripsión paternal, va ser per un sensilllo cúmulo de méritos o lo que se dise en el argot generíco como consecuensia de una justa correspondensia "causa-efecto". els tienpos han canbiado i mitin per bón, la nena que aquellos marabillosos anyos portaba aquella anorma cabellera rubia are està calba com en Guddy Harrelson de quien tiene sierto airet dicho sea de paso. la nena ja no és tan bunica, sa turnat bén llécha como la resta de los mortales i are ja no juga com quell qui diu ni al dóminu amb els seus amics de promosión fumbulera com els de la pinta del mini. que li farem.
.

miércoles, octubre 15, 2008

m´he cumprat un pípot per escoltà musiqueta

.
- ting un pípot per auscultà musiqueta ale aaaaale...are vai conectat com un comsevól jovanet de questos que van am el seu estri penjat pel vell mich del carré. are sóc una mena de pípot de poco más de sién anyos i que por sifuera poco ensima hase gaÑotas. sóc un fill de la generasión Ballarín, un chón Travolta a la catalana, un mona-quillo de "almas tomad" i en dafinitiu, soi el gran resultado de la revolusión del siudadano medio catalán en los ultimos treinta anyos. pues com jo deie, el mestra pejiguera tiene sus propias atribursiones y no se anda con sarandajas cuando afronta un pomblema sosial por mui grave que este sea. y a mi me susede lo mismo que a ese buen honbre. mi madurés està fora de tot dumte y mi predisposisión sesuál es tal, que inclusibe he llegao a grillar (sienpre desde la buena intensión), a las mejores mosetonas de la comadca del alto Braguedà. como desía resién, llevo dos pinganillus bén clavadets a l´auída per tal que la musiqueta m´entri per un puestu i m´en surti per l´altri (generalmén pel terser ojo sito en sona inferior trasera). els atimats sañós metches de l´antbulatóli diuen que és de molt parillós portà el vulum del pípot massa alt pues parqué lin pot pruduí sordera pemanente. pues sàpigan que jo no ting cap mena de póo, ana-mi m´impotta un bledu quedar-me més sord de lo que estic, a saviendas que llóchicamén no sóc cap adulasén ni mucho menos. per a que vegin bustés, els in parlo de hase más de sesenta anyos que anal meu pobla me se conosia por el sobrenonbre del "señó tapia" per allò que captava menos que un radar americano el dia del ónse-S...imajinense ustédes si el nivel de los desi-béllios del raprudutó aquet es preocupasión alguna...
.
i un rabe. per achò me vai nà de compras al caga-fút i vai preguntà a la mestressa por la sona de los pípots i allabós me va envià directa als elertrudumèstics, ja saben bustés, per la sona on s´hi troben les rentadoras, el figorífics i les cadenas de alta infidelidad con sus mp3 de alta resolusión. me va atendra una sañureta mol ansisadora que me va dir que parqué coi, un ansiano de la meba edat vulia el cacharro aquet. incluso va dumtà del uso adecuado que le daria. la dasgrasiada se creia que l´emplearia per mastrubarme i me va dir que si volia penjar-me pastilletes en torno mi cuello-tutúga fés un furadet als píndulos-valeriano que me cruspeixo abans d´anar-ma´n al llit. jo me vai prendra aquesta afrenta tan directa com una descunsiderasió tutal i ascarossa envers la meba aunurabla persona; entonses vai trucà al mosso del magansém, l´encarregat suparió en susodicha secsión. aquet me va atendra am més decoro i rispeto, es veu que aquet venedor era bastán hemosersual pel seu aspecta esterió tan amanerat i fins i tot com algo pre-fabricat...como paresido a un producto en serie de estos que sirven en cadena pa los puestos de atensión al gran púmblico. pero com no existeix la perfemsió pues mitin, que li farem. aquet pallo per lo menos sabia el que jo li demanava i va cumplir els meus desitjos més intímos quan va treura d´aquella vitrineta el meu petit pípot que me va vendra am molt de gustu sensa fer-ma cap pregunta endiscreta como la ponsoñósa aquella. miten, porqué soi mui considerado pero si no fuera por ese motibo la viera tratao com un plutón verbenero. seguro habrán entendio que tot plegat és una mena de resum, seria com esplicà la história de la meba bida en un comsevol dia de compras. jo vai néixa conectat a un gramòfon i si Déu vol i con permiso de la autoridat moriré conectat a un meraballós pípot d´última generasió per on sentiré els meus cantos gregorianos cada cop que malos vientos recorran mis partes bajas... ortodósas, pero bajas al fin y al cabo...
.

martes, octubre 14, 2008

inviertan en paÑos menores

.
- cuentan las presiosas historias de los clasícos griegos a l´anumanada "ilíaca" de l´antranyabla amic Omelero que habia mil y una e-popeyes sobre uns guerrerus mol folloneros por la siudat perdida en la imaginasión dels cuentistes grecs. els parlo de "Toia". estas andansas epícas eran relatadas por ramsodas sobre un determinao caballo loco fet de fusta a l´engròs que enviaron llenos de lluitadós am el seu anorma casco i la ceba llansa pa invadir la sona enemiga. por allà se susedia una guerra rere l´altra, mil y un fámbulas con sus dioses, sus musas y sus mussoles, endafinitiu, mitológias de l´antiguitat més antiga, asi com una mena de cuentos presogràticos que esplican mentidas pudridas tal com fan mols sañós pulitics i els del cuarto poder hoi en dia. pormenorisando en la cuestión, sepan que utilisaban el Ileón por donde fotien enfore les missèries los más y (tanbé perqué no dir-ho) los menos ansianos. ya conoserán que la asepsión Ileón vé d´iliaca. pues aquell seguit d´avenuretes al vultán de poemas sobre la còlera del Séus e incluso hasta la misma Odisea... hasia no sé save adonde...eren parte del entramao pa justificar las suspitosas andansas de muchos de los mandamases de aquel pueblo. pues totes aquestas historias fistisias tenian como un inisio en prinsipio mui aspatarrán pero lu dulén és que el final era bastante tragíco; sepan pues, lo que no me agrada de totes ellas és que estaven calcades, en tot cas sàpigan bustés que anami no me va, pues jo prefereicho aquells finals cósmicos que no pas los desenlases tristes. i en cabat, la historia del caballo que van fotra dins la siutat era com quan ens endollan anal nostra atimat basalone una d´aquestas troias en que tanpurada rera l´atra tenen a bé osequiarnos los equipos contrarios com per emsemple aquet bielorruso que han fichat.
.
- como comentario de canto y al hilo de lo anteriormente espuesto en el dia de aller a l´arús-tòtil me lo dejan en pás, que aúnque no hablemos de filosófia, are no toca. usia que porsigamos con los esplicadores de acudits griegos como el amigo de la tutúga, pues en la actualidat no esiste tamanya metafóra pa espresar el mumdo de tantas y tantas p.r.i.s.a.s en que vivimos como haser comparansas con aquella gente. al fin y al cabo, un ferme combatent de l´etó-pía aquella no desearia entrar en debates tales. mi ejenplo a seguir seria el de los viajantes, tal com va fer l´amic Cristòfol Coñón un parell de milés d´anyos después de los xavios de Gresia: fué el de retomar el camino por la via de la faldilla real de la reina Catódica. eso y un buen barco con el que tenemos que escoger el camino pa llegar a un vuén puerto en comsevol de nuestras empresas.... por más ardúas y difisíles que éstas sean...
.
oju, salvo la historia aquella del barco que sempra esta a pumtet d´arribà a buen puerto o el mateich a-quílles i la tutúga que per molt ràpido que anava l´atleta, mai m´atrapava el coi de condenao gallápago aquell. apresiat siñó Omelero, sepa que sienpre les tendré en mis orasiones aún pasando las senútrias... pero por ahi no paso. me refiédo a l´acunumia. por mucha resesión, desaselerasión esétera que haiga en el mercao, usté no sabe con quien està ablando en el tema del capital. por mui potimista que usté sea esto ni es la ilíaca, ni binaca, ni la Udiséa ni cap atra dels siento y pico mil relatos del coi de Gresia classíca. aqui se patirà. i mol. tan am el basalone com am els calerons. enrecotdi´s que li dic si mal no m´erru que per comiensos de l´any vinén (i per molt que digui l´amic del piano-cola), usia per gener-febrer, les vendes de dodotis aumentaran de mala manera. entonses a tots bustés, amics inversós, el que els aconsello és que fotin calés de rendimiento variable en el bunic mumdillo dels bulqués. en espesial per a tots els que teniu por a perdra los estalvios de tota una bida. putsé en cabat la sulumsió sigui colar un cuadrupédo per tal que cuntroli los dispendios de la sosiedat en epóca de vaques gruichudes, tan pel que fa al pueblo raso com quan se tracte de supervisà a tota aquella gent del poder que estira més el braÇ que la màniga.... y sí, es de bien sierto, pa comiensos del año prósimo aumentaran las vendas de dodotis.
.

lunes, octubre 13, 2008

el dedo de Coñón y la etó-pía del platón

.
- la bida es com un intermitente. ahora lo tiene, ahora no lo tiene...ahora lo tiene, ahora no lo tiene...ai quin anunsio més bunic i ansisadó. si ustedes me empuran, como filosófia esistensial este es uno de los preseptos más bàsicos de nuestro mundo. i tan. mitin sino, tal como disen en aquel spot del golfo gti, gran coche, mejor persona. sifanofa és tal como manejar un interrutór. usté tiene de primero que ensender la lus, lo hase y se ensiende com si res. ai quina alegria, quina musió. se hiso la lus de su aposento, es aquello que los eruditos desian hase tienpo: hante un comsevol pumblema, una comsevol sulumsió. entonses resumta que de repemte usté desea de quitarse de ensima a su sancta. pues no afloje y ejecute el plan sin embudos no sea que después se repienta. vale, no queria cargàrsela pero es que no hi habia más remedio, asin y todo queria que la cumpaña del alma resusitase com un chasucrits al terser dia pues parqué sa l´atima i llóchicamén s´avorreix d´estar sol-sulet com un Pau Mussolet. i miraculosamente la mui sombi de su señora retornó al mundo que nos rodea i usté acto seguio coje y le dise: "tu vés tranquila querida, cuando me hagas nossa pues allabós este tu honbre quien te habla t´engegarà a didas". pues el resto de las cosas pasa de igual. la bida es un juego de intereses creados com deie el escriptor Sintu Benalvente. i pum. ahora que tiene gràsia la cosa. i tal como pasa en el mundo dels tutúts, los deseos deben acoplarse a la realidat cuotidiana. pues nem arreglats. i sí, ya lo sé, esto que les cuenta aquel famoso anúnsio es tan posible com que el basalon guanyi aquet any la copa d´uropa i desde este pum de visió es mui paresido a la etó-pía del coñasso del pedagoga de platón
.
por sierto, hai que ver lo bajo que has caido con pugramas como "vinagre" amic Brunorro. are si.
.

sábado, octubre 11, 2008

hasia el pico del gra d´en fajol pel coll de la dona d´en figu

.
esta historia susedió bén a prupet de "ojo del ter", por la estasión hibernal del nostra amic cumú en Walter-2000. jo estaba acanpado cruspiéndome un saborosso pincho-sidane mentra era afora la tienda de canpiña esperando la ansissadora canalla arribà d´una escursión allà ana-dalt de la muntaña. pues sàpigan que els mol canallas van trigà com unes dugas huretes mal comptades en arribà des del coi de la mullé d´en figu fins on erem nusaltras am el nostru campamento base. i si les añido que siertamente se hiso de tarde pues no les engaño pas. resulta que pa cuando los mui cabritos llegaron pabajo, yo y mi mujer respiramos porfundamente, plenos de tisfasión contenía por ese reencuentro am els petits briballs. miten ustedes, en cuanto vislunbramos en la lejania la figureta de les criatures baixà de la camsalera del riu Ter, tot ells cufolls i falissus, pues que volen que els in digui, dejamos de pensar en la cara que harian nuestros vésnietos caso contrario. crec supusà que nos hubiesen resebío com fa el mol hunurabla sañó Porta anal sósi poc daspués d´una comsevól assamblea de compro-emisarios. i asin me fue. yo yasía asentao asobra una verda catifa plena de bunicas flowers silbestres, com per emsemple els edelguais u flós de muntanya. allabós de sobte, omserbé como en aquellas dos alejadas cunbres agermanades allà en lo halto del sielo Re-pollénc se alsaba un er mosso cresterio de dimensiones descomunales uniendo ambas simas. i és por aquella arista que desfilaven un seguit de putetes de popla...vestías de aquella manera tan poco informal... marchàndo con aquellos andares tan garbossos y a su vés tan despreocupaos y siertamente porbocativos con los honbres y mujeres del lugà de cullo nonbre no quiero cordarme.
.
quiero que sepan que aúnque me sienta un humilde sierbo de la bida, la veritat és que nastic mol fumut. i més am aquet cabal de números cojos que no me permeten de fer segons quins dispendis com per emsempla pagà a una mossetona del von biure i del milló veura per tal que amenissi els meus avorrits vespras de tardó. vién. pues retomando el hilo de la historia, aquellas cuatra mullés deanbulaban sin runbo fijo por la cornisa del massisso i crec que se dirigien cap el bunic poblet de "siete casas" allà anal mismo fondo de la ball, serca de "can preud´homme", famosa vila pirinenca por ser entre otras cosas, un anorma porter internasional belga i por si fuera poco tener un meraballóso puente romaníco. are que jo per escollir me quedo sempra am les galetes "birba", son delisioses i crujients d´allò més. entònses cojí uns prismatícos i pude presensiar com el pedregoso camino entre los dos picos se hasia como mui enpinado pa tales damiselas i me feie pena de veura com tenien de recollir-se les cebes faldilles per tal de no ensopegà am la que anava al deban del grupetto. el esfuerso de totas cuatra era supremo y el cansansio de quien llevaba la vós cantante de esa serie de muniatos muntanyencs era total. después de cambiar de diresión el coi de cata-lejos, quina era la meba sorpressa en com vai veura la meba cilla caminán en vell mich de les señores aquelles, unida en solidaria cordada con la mujer d´en figu, la marrana més gran de la colla. despreocupada de tot i de tots, mentrestán, anava ma cilla reprimida traginando mich al tran-tran, con un sierto aire de superioridat mal entendia... pero que en realidat arreplegava con màs pena que glòria con toa su pechera echà palante. si mal no m´està dir-ho, eran cuatra pallas i un destino, lu mateix que en Pols Niumans a la tan nostrada i enyorada pelicula... tirando en organisada unidat militar hasia su triste y desconosío paradero situao allà en lo alto de la colina de la dona d´en figu.
.

viernes, octubre 10, 2008

el sindromet del down-cojones i la mare que el va parir

.
- avidén. el crack que anià d´amagadet darrere la fotu té més de síndrome que de índise. por sierto, me congratulu anórmamente que are jugui anal equip del sañó Berrusconi. bé. pues abui és la darrera sesió de chericunumía de com coi invertir su capital escuchimisao en algo que le rinda de lo lindo. aviam. de pruductes, de jocs i d´escenàrios en tenim un futimé per a busté. en cabat numés té d´escollí quin se li ajusta milló anales cebes nasasitats i/u prioritats. si vol perdra calés, deixil´s a caixa pafabó. si en vol perdra més, allabós no anià ré més bunic que una bona inversió. desde colensionar sellos de la segunda rampúmblica fins a nines de goma inflables; i ni el señó de las enlluernadoras americanas de mil i un culós sirà capaç de malbaratà el meu pla de xoc revolusionario en la forma y asosialmente justisiero en el fondo...tot un ragalu pa sus sentíos. contra el afán recaudatorio reparta su dinero entre tresientos bancos y cuatrasentas caixas y si el banquero de turnu li pregunta por su futura suerte usté le dise "que tiene la del puto quebrao...."
.
como vién dije en el pesióso y asoleado dia de allér, en tienpos de crisis no hai nada como no tener nada i aquet és el meu cas. a véra. son sién anyos i aún i asín jo vai arreplegán am el que puedo que no es demasiao que digamos. resunta que viendo la telebisión i auscultando la ràdiu de fusta me n´antero que si aquet anyo estem malamente el anyo venidero estarem mol pichó. mui malos vientos asotan l´ecunumia mundialera. los indíses como los de este famoso sindrumet arribao de allende los mares no paran de baixà dia rere dia. entonses susede que si tiene mucho capital in - vertío en asiónes a l´engròs no me se apure que se lo joderan en un tres i no res. are, si "ma o meno" es un vulgar paria de la sosi-edat como este humilde sierbo que les escribe pues no se purucupe, mon amic... si hoi no muere... morirà manyana. pero sobretodo austeridat d´esperítu, al fin y al cabo quien debe apoginar con la situasión tal es usté, no pas ellos. ¿oi que sí sañó Potín? por sierto, deje los activos pa sus asionistas, a mi sino le es molestia me añade al grupo los pasibos
.
en el caso de ser un desposeso de propiedades, sus pérdidas quedan redusidas a la mínima espresión. és allò de veura l´antpolla mig plena u mig buida, ¿no es sierto? porsigamos con el esperimento. mis numerillos (salvo los pópios de todo un personaje com un sarbidó) son claramente negatibos, sifanofa des que vai nèicha anaquella masia del estraradio a l´any 1907. i tot achò viene a cuento per allò que com sóc un chubileta de la bida, m´impotarà un santo bledo el anorma númaro d´aturats per al prósimo ejersisio, un quinse por siento de la poblasión (real o bé activa, achò a gusto del consumit d´or). ¿que me llegeix sañó Sabatot? pues si sañós, creguin-ma, podriem estar pichó...i pasiènsia que ho estarem. si bustés no en volen una tassa en tindrem dugas tal como confesó aquel economista, radical anti-lliberal aonde los haiga, que se hiso famoso por ser presidente de la comisión sosial de un meraballós clum de fumbol que dió nonbre a la sity
.
vinga a cul.laburrà tots, vinga desglussem nostres petites furtunes, com els pemsionistes que a cop de crossa hem treballat de forma tan altruitista durante més de mich segla. a fuersa de serle sinsero señó menistro son sesenta y sinco tocaos hasta el jubileo, nomína en banco o pla de pensió de su época, la resta, al tipico tran-tran. mireu, criatures cilles del dibino cristu, a partir de ahora me organisen mejor la partía persupuestaria, nuestros porgenitores vién lo agradeserán pues el erario púmblico debe ser luisrasionerisado com curraspón al cas que ens ucupa i purucupa. sepan que la clase baicha som uns fetos, uns cotisadores avituales i un setór dasfaburit. la clase michana en canbio, tal com els iaios de menos de sién anyos i els embriones de més de sinco meses no son parte de la gestión y deben ser escluidos de manera fluminante...que pa la crisi no hai mejor boño reconbertible que el que usté le haga al secretario de hasienda en cuanto le envia aquella carteta pa declarà. a véra, en prinsipio suposu que és per declarà pela llarga més que no pas un guillermu
.
como quien dise de "pringaos al rio" y ya puestos a bailar en tan atrós espectáculo de desporpósitos monetarios en honor a la cultura del capital de inisios de la presente senútria del XXI, pues per comensar petonejem l´ensigne efígie dels nostres jefes de gobierno... des del pallo del bigoti, aquell eminente demócrata de chorchtown que deie allò del "españa va bién" fins el coi d´inútil que tenim are per are. me incluyen a los vagansios reiales o jefes d´estado. en otro orden de cosas, ¿saben lo que pienso? pues que no hem millorat gaire en lo que a temas de imaginasión-manipuladora-mierdàtica hase referensia. però com jo sóc un anti-heroi, hu penso arreglà en dos minutets que ni el flavio Estapé aquell ni el resto de grandes partenerres teòricos del manio mundo de los números pràcticos aplicats a lu cutidià. un mumantet que vai a fer la cuenta la bieja
.
dos més dos fan sinc menos cuatra fan tres i multiplicao por dos me fan el buit.... apa, i de regalet esclusivo la musiqueta de "la graderia".
.

jueves, octubre 09, 2008

la sosobra en los mercados finansieros

.
- apa, vinga, aneu aichecán amb els inpuestos indirectos un munt de castillos en el aire tots plegats que no ens vindrà d´una "boutada" més per part del gobierno de la nasión... are, de los grabaménes diréctos deixem-ho córrer. i si tots bustés segueixen confiándo en la merabella de classe politica d´aquesta fantastíca pàtria que ens envolta... pues com quell qui diu ja no ens vé pas d´una més. i és que amb el cuento de la pallaringa globalisadora ja fa tienpo que tiren del carro des de l´europa cumuna i encare més desde el otro lado del arlantíco norte... però oju, que aquesta gent ens tiren del munadero numés per lo dolent... perqué si parlem de cuando vienen bien dadas pues milló no dir ré. allabós no ens apujen la pela dels bolsillos. no hai ni un punto de retorno al presio anterior. marededéusañó. ¿s´en recotden de quan els hi vai parlà de la crisi dels hidro-car-búrrus? pues achò. numés son generossus pa inflar los presios però no pas per deixar-los en el seu punto de inisio. els jerifaltes del tesoro mudial son tots uns escura-butchacas i unas màquinas traga-gossos pues en el seu dia van gastà pels descosíos i are paguem la resta del món mundial. mana la classe politica...comensando por los bancos que son los politicos en la sombra. miteu, el pueblo raso sou tots una colla de cumfurmistes i a sobra uns autènticos malcriats. si si. paddó, és que por linea interna estava petán la chorrada am l´amic ministre en Solbes, Gaspar i Solbes. i és que am aquet coi de crisi no m´en sé avenir al respemte de quin sirà el nostre futúdo más sercano, digamos que a medio plaso. sepan en los corredissos de la moncloa-k que alguien se conose mucho aserca de la caiguda lliure dels mercats finansierus amaricans encamsalats pel Guai Street dels cullons on por sierto ens maneguen am uns bunics filets tal com si fósim titelles de la sona euru...venios por partía y por doblà del coi de dólar mandón. resumta que las cotisasiones de la bolsa por no presentar ya no presentan ni un pumtet de inflesiòn....y ni tan siquiera se le ve el final del túnel que por sierto ni el del Càdi.
.
- i es que no parem de caure, els números cojos ens invaeixen els nostrus comtes corrientes de estalvío y felisidat. are, a mi tots aquestos numerets ni me purucupan ni mui mucho ni demasiao poco pues sensillamente porqué caresco de ellos y adiós poblemas. ja saben que com a chubileta no tengo aonde caerme de muerto pues jo sóc un ansiano molt aumil i sensa mitchans de cap tipo. en canvio mi ves-nieta és boticaria y no ostante no ejerse como tal. en prinsipio yo no debo pero sobretó nadie me debe. ni tan sequiera el señó Sabatot. i tan. are, soi un pensionista de la bida, un paria desgrasiao que recoge la prensa del dia del contenedor de la cantunada del carré abón viu. snif. ja me venen ganes de pulurà. i passo gana, molta ganeta, pues ja no puc dir ni faba aserca de la situasión generada por esta crisis ecumènica de las bolsas mundiales. si entrem a dins de la cuestió...per lo que fan el meu parellet de bolses que tinc sota les cames no hi patiu en amsulut...aquestes per are les conservo bastán bé. desinflades però per lo menos me se aguanten entre las piernas. els escrotos al igual que los valores bursàtiles del i-bets trenta y sinco sufren su desénso particular y los tipos de interés com servidó pues allabós tanbé baixen. tal com raja. deseo que todos utédes reconoscan en un sargrado acto de fé que yo no estoi nada de vién pero lo que se refiede a utédes, és que estan igualet u incluso pitchó. el sistema no me cubre los dispendios de pena que hago pa finales de mes, incluidas pejigueras varias...pero con los nùmeros ya revertios en forma de numeros cojos pasando hasia asúles pues sensillamente no trago. ni que me perjuren que las asiónes fueran a l´alsa yo no trago. soi un pobre recojecatrónes y llaunas de tuñina que va a la baja tal com els tienpos en que estem ...y ni con bonitos planos de pensiones como los de la es carcha, "parlem" ni utédes ni un servidor tenemos el nuestro provenir asegurao
.
y les digo que ni d´aqui a uns tresientos anyos... per quan siguin unes purdrides cadaveras cap de bustés siran felissos ni menjaran perdissos. siràn igualets de pobres que are. pues hu que jo deie... se suba... se baje...se miti com se miti sempra lin tocarà pagà...i penjim-penjam este cuento se acabó. entonses, ¿que busté veu que el preu del diner segueix apujant-se pels nuvulets? busté tranquil, ni se nos exite mucho ni si posi de molt nerviós. tot s´arreglarà. incluso el nostru ninxol brillarà allà en lo alto del gloriosso sementerio. avui estem malamén, demà estarem pitchó, demà passat haurem caigut dins d´un prasiós furadet negra... que ni els bujeros cómicos del espasio interestelar, oigan. vayan a su banco o caja de ajorros más sercana y se busquen un plano de pensión que sea satisfatorio...y ensima acabarà más enfonsao de lo que está. usté invierta... usté invierta y acabará peor... pero eso sí, no me lo guarde bajo una piedra no sea que la poca pela que tenga se la triture la corcoma. a mi ni m´hu preguntin por si de caso, ja veu que tanpoc he trubat cap sulumsió pels seus dinerets pero per lo menos jo ni sóc banquero...ni sóc politic...ni cobro per donar respostes...
.

miércoles, octubre 08, 2008

el consósio de la sona franca y el 22 a robà....

.
- y por si fuera poco ensima te jode vivo. miten, hablando de manera seriossa, aqui tenemos un presioso plànol aserca de las nuebas construsiones de nuestra amada basalone guluriossa, bunica siudat adonde las haiga, internasional pels descosios i acollidorà com cap altra. i tot achò mol a pesà dels nois de blanquiasúl. bé. aquet seguit d´edifisios tan bén arrenglerats, aquet anorma seguit de prujectas a l´engrós que ha tenio a vién de ofresernos el consistorio de nuestra siudat pa la prósima senútria, si vién es sierto me joden la visibillidat del pobre peatòn o transumante de turnu, en cabat, no tinguin cap dumta, daran desde su debía perspetiva como más empaco al tema arquitetónico y emdafinitiu...un anorma góso al escay-lain basaluní. pero com totes les coses buniques tanbé tenen el seu puntet de desensís. i és que "je suí un dansanchanté" con tanto desurbanismo, dígamoslo ya señor Heredero. me está tocando los cojones con tanto semento y es que no pudrem veura els nubulets del nostra sielo asúl. cuando camino en cumpañunia de mis sinco putetas entre barri i barri vai ensopegán entre edifisio y escultura de Tàpias. miten, el asunto me jode de manera porfumda. pa comensar el edifisio del c.a.c. me molesta ya de buen prinsipio por su escatològico nonbre. me resulta ascarós i com que fa massa pudoreta pues qui més qui menys pensa que està ple d´ukupes. i anamí ja saben bustés m´atimada audiènsia (a la resta que els bombin), que els ukupes me fan póo, molta póo,¿que parqué? pues bien sensillo. me fan molt repellús per aquestes greÑas que porten tan buarras i plenes de bichos, per la ulureta tan matussera que desprenen sensa solta ni volta i mol de oju, sobretot per lo folloneros que son tota aquella gent. fins i tot semblen fransesos
.
.
entonses baixán el carré del santo Andrés, veiem com destaca en el fondo l´edifisio sagrera con su esbelta sillueta: después de tanto debaneo con el asunto de la crisi me sembla algo asfaraidó. sensillamente és un putu escàndol pa nuestros bolsillos con todo su modernismo incluido. su alto persupuesto en coste me se hase indesente. ahora, no me haigan conbregar con ruedas de molino porque no lo asepto. escoger entre la torre de las aguas del basalón i esto otro, los dos son una soberana merda, mucha altura i pocas nuéses. tal com fan els sañós amaricanus am els seus grata -sielos jo els in donaria un von consell: per gratà no cal que s´hi esforsin massa, en cabat no anià cosa milló que gratà culs i no pas sielos. siguiendo con el hilo de este emselénte pots, ya no les digo nada del conplejo hemobiliario de la plasa las dibinas glorias, achò és una mena de modelo mich Chillida mich Goggen-Jan i a l´hora de la veritat, un malaït cuernu cremat. cap de bustés ni s´imaginen els calerons que ens costa per nostres escurades buchaques de consumidor mitchà tots aquestos dispendios ecumènics am tan de luju y despilfarru. si anem cap un altra puestu de la capital comtal trubarem un bunic buñol de quaresma anumenat pels antessos la truñutorres-espiral, aquesta jungla de cristal està plena de ferros colats i la condenada està més retorçada que el sañó contribuyente quan arriba l´hora de rendir cuentos con la hasienda púmblica del tesoro estatal. desda luegu que la torre de la diangunal san miquel sero-sero y la torre mierda-tic foten bastán la puñeta, am els nois del cuarto poder bén a prupet nostru, am aquets noms tan semi-ofisiosos. jo, per preferir, me quedo amb la torre eureka. al menos té un nom que se fa com més bunic d´escoltà y con reminisénsias sabiondas. el conplejo que acapara la sangre y los tejios de la escuchimisà poblasión de los alrededores me hasen recapasitar en mi sano juisio sobre este tirar la casa per la cinestra en plena epóca de crisis. bisto lo bisto quiero que sepan que ni un any sabata me recupera de totes aquestes cabòries plenes de tans castillos en el aire.... de ese tal consósio de la sona franca que tanto a todos nos quiere estrujar con el famoso poryecto futurista de l´antranyabla amic comú el ventidós-a-robà (i si potser la resta de dies de l´anyo pues encare milló....)
.

martes, octubre 07, 2008

caminando de la pobla de li-jet fins a castellà d´en Hugh grant

.
i de ragalu una caixa de vi d´en vidal, gran lateral, milló persona. tot, per acabar-ho de regar amb una meraballossa fusta de cava de sosis arrovellats fets am tot el carinyu i dedicasión...i parqué no dir-hu, am tota la tradisió de les mares que ens van parir a tots plagats. entonses vulia de parlà d´una bunica escursió que vai fer la passada setmana des de la prasiossa vila de la pobla de li- Jet, halto braguedà, fins a castellà d´en Hugh (grant), tanbé halto braguedà. feie un aspatarran dia de sol sulet, i jo nave chinu chano tot cufoll i am una anorma alegria cumtinguda pel rierol que s´apujava aquella misteriossa vall dels Piraneus, tota plena de bruiches i bruichots, com per emsempla els de can Pirulot. per tots és bén sabut (i qui hu dascunegui és un búRRu i un maniato), el gentelísio de Li-Jet vé del català més antic que se coneix, variante dialectal per l´arrel d´aquell chinu-mandarino que fot cóses de cavall prenyñat a moltes películes de jolin-but i que treballa amb en Jackichán. aquet avantpassat porta el nom d´un tal jet-Li pero tanseval que sea un apallidu al inrebès pues parqué el orden de los fartores no áltera ni la suma ni el porducto com bé deien els nois de san Putàgoras gluriós. entonses resumta que el desgrasiat que va fer el cuncursu de les antpollas de cava arrovellat desconeixia que jo era un dels més afamaos partisipantes an aquesta apujada entre amdugas poblasions i que des que vai sortir des d´abaix de las fuentes del llubargat, usia desda la pobla de li-Jet, jo ja tenia totes les cartes marcades...els tanocas dels organisadós de la cursa sabian a siensia sierta que jo jugava a cabello ganador pues feie unes petitones trampes de no ré. una cuestión de montar en carraca hasta el pueblesillo en pleno puerto de la cruseta, internasional por la grasia de aquel concurso de los perrillos de la tura
.
vai agafà al ruc del alcalde per tal que me portès fins a dalt de la carretera on trobem el punt d´arrivada a la poblasió d´en castellà d´en hugh, un ograsmo de sensasiones pa todos nuestros sentíos. ell era qui tirava de la carraca on servidor nave muntat i es veu que el bonhoma no podia més am el meu putu pes. seria com a meitat del racurregut que el pallo va perdra l´oremus i va comensà com si fos un aspatarran aspactacla de luses i colores en forma d´una mena de chirivias a l´engrós, a veura una espesie de jocs d´art i ofici que a buen jusgar seria por aquello de la mala sirculasió de la sang no hu dubtin pas. allabós a mitcha tarda ja veiem des d´un petit revól la figureta del hugh, am les cuatre casetes de pedra tan bén arrenglerades i que feien tan goich de veure-les. desda luegu el paisatcha feie pachoca i l´airet que respiràvem era fresquet i ple d´una puressa pòpia de l´halta muntanyÑa per-pirinenca. però mentrastant el burru de càrrega anave escañolío de cansansio y de esfuerso y poqué no desirlo bien jodío por el paseillo matutino al cual le hube sometío d´una manera tan bill i indasén. al final d´aquesta reunió de rucs agermanats resumta que jo vai ser el gran vensedó pues conduia el carrito tirat pel señó alcalde de la poblasió d´avall. a pesà de l´edat es veu que el dasgrasiat de merda de l´alcalda tenia forsa per allò i per cent curses més que s´hi fèssin ja que estaba més drugat que en "dieguillo" metadona i aun asin tanpoc era asunto damscualificar-lo per cunducta inprusadén a l´hora de competir am la resta d´asses de la comarca del halto braguedà. bajo el sielo asúl de aquella ansisadora tierra del norte del prensipado, la suerte estaba echada como quien dise y el ganador escogío a dedo en la presente edisión de la traginada de rucs entre la pobla de li Jet i Castellar d´en grant, d´en Hugh Grant....
.
.

lunes, octubre 06, 2008

si és que la nena tanbién tiene derecho a dimsfrutà de lo lindo ¿no les parese?

.



i por sierto jo tanvé vai fé l´aunada, sifanofa entre forta maró i maragrassa.

sábado, octubre 04, 2008

els ingenios contra el coi de crisi. el mecolotón de katanga i vinga a chupà i a chupà tots plegats

.
¿ ustedes se conosen a cuanto va el mecolotòn de katanga? ascoltin-ma bé, danuminasió d´urígen com els del vijuelo aquell. si coi si,el mecolotón aquet tan tendret que por si ustedes irnoravan es de los más carillos en el mercao monisipial. els entessos en la matèria (usia ningú) diuen que aquet dulse alimento va bé per la inmoralitat del alma, bamos, aquello que tanto agradava al populacho egipsio de ser eterno en la bida. i és que se miti com se miti aquella gent no se vulia murir mai... que incluso se hasian meter toda suerte de conplementos moda honbre-mujer-ninyo ana-dins del seu sacròfago en quan tocàven el dos cap a l´altra barriada. el prèssec de katanga (sona de teruel y resto de aledaños de la provinsia de los baturrillos) ens d´ destaca por sus porpiedades castronòmicas anti-estriñimiento con un gran contenío en agua por su anorma turgensia... a parte de ser un reconosío símbolet universal contra l´envejesimiento permaturo. d´ atra banda y pa que opiarlo, por todos es consabío que el pellejo del fruto, a véses como un poquitillo aspéro pal paladar se hase algo molesto... pero pol-contrario suabemente atersiopeláo en el fondo. si misiona su capa esterior por sus pellejos, funsiona contra totes les arrugues que ens van sortint a la pell mentre arribem al terser grado de ansianidad. oju, numés cal frotà per a sobra dels nostres bunics penjolls i la resta si Déu vol (i tanbé nostra sañore de fatíma) sirà "cosé y cantà". i achò si, me´l té d´esbandir bé per tal que brilli de manera relusiente y sus pitaminas siguin de von profit pel nostru furmós envolcall seluloide que tenemos por montera. pues més o menos después de totes aquestes operacions lin quedarà la ceba calvera com la del amigo Roures.
.
pero sobretot el hueso no me lo toque no sia que prenguem mal por conspícuo atragantamiento. i ja vus està bé colla de puñateros de cal fruité que ens l´inclogueu a peso dins la bosseta que hasta aqui podiamos de llegar. entonses si la borsa de la conpra donde mete sus pelotas anaranjás le resunta demasiao cara pues miti, que li farem, jódase. pero com jo sóc una mena de cill de cristu pues lin faré un consell: busté va al supet, me coge al bretol del primo chuletas (un primo així com una mena de sañó Porta però a lo bestia) de la estanteria del colmado. allabós sàpiga que aquell suco del sumosól en caja está como quien dise triturao a parte que el teta-brit lo conserba de mejor. entoses desida lo que bueysénsia estime uputuno. lu dulén de la caixacartró és allò que no es tan natural, pues entre els potingues dels coservantes, els coloreantes y els costituyentes esta más desnaturalisao que la duquesa d´alba... que por sierto té una carona achi entre l´andres Ginesta y un melocotonasso dels mes gordos de la paradeta. si ensima no tiene de meterle caichalada al ser més fàsil i comodo d´empassar pues milló que milló. ¿u no? total que coñ és un putu euru a que li han apujat el killo? pues no ré. un euru és poca cosa. retomando el tema restrospestivamente, ¿conosian acaso que los socerdotes com en lluiset figu entonaven per bulerias el mea pulpa de vés en cuando? eh? pues si sañós. ¿sabian que el mea pulpa era la acsión por la cual los mona-quillos de la escolania del monte serrat se meaban en los faldones toda la pulpa del melocotón ingería en la noche anterior en un d´aquells apats que la santa esclèsia tenia a vién a ofreserles? ¿a que non? pues tanbé. entonses ya saben, a apojinar con lo que les dén y si estos ingenios de chafà melocotones podridos con los talones de los pies no les sirve de nada pues yo lo siento mui mucho. se meten la crisi por adonde les quepa. ai ai paddó. jo no vulie de dir achò
.

jueves, octubre 02, 2008

a mi no em toqueu! que no em toqueu !!!

¿el sabien aquell d´un sañó caÇadó de culés?.... i del cas de la manita pholloides ¿qué coi me´n diuen? pues aquí tenen.
.
a véra, de radicales livres ya anunsié en su dia que anià per a tot arreu. per la capital del inperio, pel sur de la piel del toro...amb la culé-burroca pel norte, e incluso si me enpuran, y dirigiéndonos hasia una bunica i patitona cantunada del estado aquet aonde estamos incrustaos, me se hase que tanbién tenemos nuestros radicales. si sañós si, com mana la tradisió, en todas partes cuésen fabas: la nostra atimada siudat comtal. are, els radicales aquets que surten da sota les pedres i que tenen el cap més pentinat que un chocho de salamanch...pues no sé, me fa com que m´els pot trubà tanbé pel palcu. achò si, ja de l´època d´en Ñúñes que sempra els veurà milló arregladets. usia que busté no cal que vagi numés a darrera les porteries o anal gayineru de turnu, que tanbé en tenim uns meraballossos ensenplars en forma d´americana i curbata, vestios en mil y un botones per la llócha l´estadio. snif, la puteta d´enmig s´emusiona i plora llagrimetes blanques i humides numés de pensà en lu gran que és el presidén Porta. és lu més gran. i és que el seu darré triumfu .... anadins i anafora del estadi ha estat més que Guluriós. a véra, jo de sinsero, que el felisito per aquesta aspatarrán i aclaparadora victòria ante la baja sosi-edat del paletolítico. jo, aqui donde me vén, como me dic Tomeu Borrego que le estrecho la mano de felisidat consumida por su enorma labor sosial encarando estos pequeñillos pomblemas de un modo y manera tan ferborossos. snif. presi, m´achanollo deban de vós i canto l´himne de l´alegria con un sinpar goso!
.
- aquet capgrós am brotesillos medio nasis, tanbé algo radical i medio okupa que tenim anal palco del fumbol clum basalon fa la ceba tasca, no creguin. are, aquet està més net de porvo i paja... que per achò en va milló vestit, tal com currespón a l´esacta mida de les coses naturals. té com més padegrí, més gla-mut, en dafinitiu, no pertenese a la tribu sino a la tribuna. darreramén tenim que aquesta mena de cultius son més codisiats pels autèntics casadós de culés i per tan, aqui en tenen el que podriem anumanà una varietat formal de manita pholloides, bastán perillossa pel verí que conté. usia milló ni mussagar-la ni tan sols pruvucar-la. por sierto, cal agafà am molta cura i dedicasió per a sota del barret no sia que esmicolem en mil pedassos aquet tan ansisadó fong de les nostres contrades. el pallo cabesón que preside el bosquesillo dels culés en tan arriba l´otóÑ cumensa a llensà esporras per tots els puestus contaminando a tot Déu; entre el coi d´espesimen aquet i els radicales de turno que porten un bidó buit per cervell anem bén servits. mitin que de tosinas verinosas en pudem trubà de mols tipus: al bosquesillo bajo, a la media muntañota i al estadio raso. asin que de von prinsipio l´anorma majoria m´afecta en forma de radicales más que osidaos per allò que en diuan a la siensia de la mico-logia (usia estudi dels primates) que no es pot matà tot el que està gras. i menos tractant-s´hi de culés. a buen saguru, el fong més parillós per la póo que me produse es la varietat pholloides per la ceba manita que arriba a tots els puestus de la forquilla asosial del clum. i per cumensà arriba anal cuarto poder comonopodiaserdeotramanera. és tremebundu. imaginint-sa bustés. ¿no es sierto? i és que per aquesta bunica rifa com qui diu hi tenim tots els boletus.
.
la intosicasión incluso es de muerte. sensa cap remei cassulà o probetià, el seu cuerpo non resiste mui mucho, potser un parellet de dies i pum. ja se poden tots bustés ajuntà en bunics grupettos en comsevol lloc del estadio que no duraran molt am aquet amvucat ficat a presidén. però els casadós ignoren que analgùn dels petits criaderus alguna espésie suelta en forma de prasiossa russellúsula amenaça l´horitzó del principal boletaira de tots els basalunistes. i és que quan les llàmines escampen les llavós y toda la semiente s´esparse de lo lindo por el cultibo asul y grana, esto ya no hai quien lo pare. en cabat, per a bolets de nova generasió (con un siclo vital de sinco anyos en el poder), se hase nesesario una reintrodusión no au-tóntona de nuevos ejenplares enserclándo a los espesímenes viejos ya conosios por todos... ni que sigui per probà que tal ens senten. ja els hi puc dir que anamí me senten fatal. sino mitin, al fin y al cabo un ruballó plurané és com un prasidén amusiunat, quan es fot a gotejà escampa llurs missèries a la resta del entorno
.

miércoles, octubre 01, 2008

el cap del gusset bailongo

.
tengo una vesina que se andará por los siento cuarenta y pico, no d´edat, tanpoc d´alsada, sino d´amplada. y de sintura pa que hablarles. la emsalén siñora me viste una talla com quell qui diu a l´engròs, i per llur grandària en metros de roba me sona com a l´ansisadora putigueta d´espesiales segunda planta de "el tall britànic". aquesta bona mullé es veu que un dia va prupusar-se reduïr pallaringas...pues no podia nà presumiendo por ahí. disen las lenguas malas que no entrava dins del seu cotchet on por sierto duia un prasiós gusset bailongo que feie les delisias del vesindario. pues si sañós, era un gusset de questos que se fican al darrera i son la mar de sinpàticos. resumta que la veina un dia baixava les escales a tota pressa que semblave que s´ensorrès l´edifisio del custat, incluso vai arribà a trucà al enstituto nasional de sismológia per la llóchica temenÇa que allò se tractès d´un terratrèmol am l´epi-sentro al sagon-tersera. jo en este sentío tenia una tremebunda póo que ens enfonsèssim tots plegats. però no. es veu que la molt beneïda tenia una sita a siegas am algún pringat del vesindario.
.
se suposa que aquesta sita era amb un señó siego porqué pa ajuntarse con la diva una de dugas: o s´havia de ser un masoca perdut o bé tenir una prasiossa cabina plena de cupons a la cantonada del carrer. allabós la mullé me va agafà el cacharro a cuatra rodas que tenia plantat deban de ca seva i tota cufolla de satisfasió am el seu gusset bailongo va nà cal nóviu a fer l´aventureta del dia. jo vinga amún i avall tafaneján anadarrera les curtinetes a veura a quin hora turnave de la ceba gruta diària daspués d´una meraballosa chornada de treball. quan tocàven les onsa ja veie el gusset bailongo arribà molt felis i cuntén am la propietària del vehicúlo treién focs pels caixals. va agafar, va sortir del cotcha que una mica més trenca la porta del cop de cua de vaca que li va endinyà... i va apujà les escales del seu piset bramando mugíos empreñadós, cosa que me va fer suspusà que aquella sita no havia anat tan bé com havia pensat. mentrastán el gusset de la finestreta del coche de la vacaburra seguia moviendo el seu seporro cabesón de isquierda a derecha tan tranquilet i com si la cosa no anès pas amb ell...
.
de repente va sonar el telèfon i allabòs en com el vai agafà se va posar la vaca de al lao enfurismada tota ella recriminando pues perqué havia fet de selestino medieval presentant-li anaquell pallo. en prinsipio pues com que no vai entendre réderé del coi de crits ensordesedores que la morsa prenyñada me fotia a la carona... i entonses fart de tot vaic penjà el aparato; per més henri al cabo d´un rato vai sentir com una sacudía a la porta del meu piset i la mol bruicha se va presentà diguen-ma que parqué l´havia penjat... que no lin turnés mai més a penjà el telefono. usia que a sobra vai rebra prupina. tot achò me passa per cicar-me anala bida dels altres ¿pues qui m´havia dit que fés de presentadó de parelletes del barrio com un consavól diario de los patrisios?. és allò que en diuen que "borricos i encare pagando el beber". pues igual se creie el muniatu amondongao aquet que ere na lucrèsia Borjan o una comsevol dibina Garsa per prendra la justisia pel seu comta! maremeva. achi que acto seguío i sens cap mena de cumtanplasions vai agafà i la vai despatchà per llà on va venir per enviar-la de nou cap al seu gusset bailongo dels putos nassos.
.