achí, aichà, avui hem de marcar per collons, amb el cap, el pit i els pebrots !!!

-
Hem de marcar per collons a la capital del reino. Hem de marcar amb l´esperit, hem de marcar amb l´ànima si cal. Hem de marcar amb l´orgull del barcelonista. Recordeu sino aquell, "us en devem una...i aquests no fallen". Pues ja ha arribat el gran moment. El Real Pudrit no es menja res, el nostre Barça donarà la cara en tot moment, no en dubteu pas, lluitarem del primer a l´últim minut dels dos partits, si guanyem perfecte, però si passa alguna cosa extranya ens sentirem orgullossos de la nostra gent... d´això no en dubteu pas per favor. Si cal encendre els aspersors amb vitriolo concentrat al partit de tornada pues tampoc passa res, són accidents del futbol, la vida sigue igual. Vagi per devant que no sabem especular pas amb un resultat. El Barça ha de tenir la pilota i atacar amb cervell, sense tornar-nos bojos, atacar amb seny quan tinguem la pilota i alhora defensar amb rauxa; hem de pressionar la seva sortida de bola, doncs ells tenen la seva qualitat però també tenen els seus punts febles...i sino mireu les bandes.

I és precissament per les bandes per on podem matar definitivament a aquells asquerossos. Una cosa per damunt de tot, no caure en les provocacions a les que serem sotmessos, sobretot fer un gol però tampoc dormir-nos als llorers com vam fer a Milan l´any passat. Jo vull el nostre estil però sense fer el tòtil més del compte, i això el Pep ho sap. Una altra cosa, el Barça per estil, per model o per filosofia de joc no sap defensar, per tant hem d´anar a emportar-nos el partit, hem d´anar a guanyar a Madrit, i per tant n´hem d´aprofitar al màxim les nostres ocasions devant del porter Kasilles. Una porteria devant de la qual, sisplau, s´ha de rebentar la pilota sense cap mena d´escrúpols, sense pietat; s´ha de trencar la xarxa, res de vaselines, xutar a la cara del porter, i si cal, amb el porter bén endins. La gran veritat d´aquesta semifinal és anar-hi sense cap mena de por, i atacar les seves deficiències amb paciència i perseverància...

Guardiola, fote´ls-hi canya clava la puya !!!

En PEP GUARDIOLA té tota la raó del món en tot el que ens ha dit avui a la roda de premsa, y punto. Hem de passar a l´atac i deixar-nos de romanços, i sobretot hem de deixar de jugar a la defensiva en el tema de les declaracions (per exemple, els àrbitres, fixeu-vos bé com ja treuen l´entrellat del colegiat Pedro Proença pel partit de ...l dimecres). Por em fa després del Benquerença la passada temporada. Així doncs s´ha de ser valent i dir les coses pel seu nom tal com fa el míster del Barça. Jo no vull plorar, el que vull és manifestar-me, això sí, sense la força dels altaveus que tenen els de Conxa Espina. Desgraciàdament només sóc un soci i poc o res tinc a fer... la meva lluita és sorda però constant.

S´ha de dir prou devant de la merda de manipul.lació de la brunete mediàtica i de la resta de secuaces, caverna inclossa. Hem de posar una torxa bén encessa i bén alta a l´hora de defensar els nostres interessos, especialment pel que fa al tema de les declaracions. S´ha de parlar clar i català... i en Guardiola ho està fent com cal. Què collons, a veure si aquí només té dret a parlar el portuguès dels nassos i nosaltres a callar-nos i escoltar totes les seves bajanades com a bons minyons. Si a Madrit pressionen i ens putinejen continuament amb aquelles declaracions que pretenen minvar-nos la nostra identitat i els nostres drets, doncs nosaltres no hi serem menys. Jo seguiré dient les coses tal com són o almenys tal com les penso, y punto. Si fa no fa com el passat dissabte va fer el nostre entrenador en roda de premsa. Més clar, l´aigua.

Increíble, pierden la Liga y aplauden a sus jugadores

-

Gran Article, el millor del dilluns, sense cap mena de dubte. Així de clar i català.

-

UNA REACCIÓN INCREÍBLE. Fue una escena kafkiana. Difícil de entender. Acababan de perder la Liga y los jugadores madridistas fueron despedidos con aplausos del Bernabéu. ¿Se habían bebido el entendimiento los aficionados blancos? ¿Estaban hipnotizados por el discurso de Mourinho? ¿Cómo se explica esta reacción? Todo tiene una razón y se la vamos a contar. Desde que Guardiola es entrenador del Barça su equipo sumaba cinco victorias consecutivas sobre el Madrid, 2-0, 1-0 y 5-0 en el Camp Nou y 2-6 y 0-2 en el Bernabéu. Florentino Pérez fichó a Mourinho para terminar con la hegemonía blaugrana y la manita de la ida les sentó a cuerno quemado. El sábado fue la primera vez que los blancos no perdieron contra Guardiola y Mou lo vendió como un éxito ya que igualaron un marcador adverso con diez jugadores. Allá ellos si se conforman con tan poco ya que el punto conseguido con el empate no les sirve de nada de cara al título de Liga, todo lo contrario, hace más líder al Barça.

-

EN EL FILO DE LA NAVAJA. Insistimos, el Madrid perdió la Liga el sábado y parecía que sus socios no se enteraban. En la misma línea estaba el encantador de serpientes de Florentino. Valdano, la voz de su amo, con un cinismo increíble comentó: “Salimos reforzados moralmente”. Si se lo quieren creer es su problema. La verdad, la cruda realidad, es muy distinta. Esto es una huida adelante. Si pierden la Copa, se lo adelantamos, dirán que su objetivo es la Champions menospreciando el título nacional. Mourinho piensa que si lograra ganar la décima, todo lo demás se lo perdonarían. ¿Y si lo pierden todo? Entonces el fracaso del enésimo proyecto de Florentino dejará al madridismo hundido, la prensa atacará sin piedad al entrenador y `Mou¿ se escapará a entrenar a Inglaterra diciendo que aquí es imposible trabajar. El Madrid está andando por el filo de la navaja.

-

LA GRAN DIFERENCIA. A todos aquellos que piensan que la Liga no está ganada, que hagan el ejercicio de ponerse en la situación contraria. Si el Madrid ahora mismo llevara ocho puntos al Barça, nadie con dos dedos de frente, por muy culé que fuera, pensaría que su equipo podía ganar el título. No hay que relajarse, menos dormirse, pero solo amarrando los puntos de casa será suficiente. Con esta ventaja jugará el Barça el miércoles en Valencia. Tiene el título más importante de España en el bolsillo y al Madrid solo le quedan dos balas para no sumar la quinta temporada sin títulos de Florentino. Un drama a la vista que quita el sueño al madridismo, entre otras cosas porque todos coinciden en que el Barça es un gran equipo y al Madrid solo pueden salvarle las individualidades. Esta es la gran diferencia.

-

Mala llet. Nicola Rizzoli és del club dels grans amics d´en Xose? ondia, pues el chico de la hierba amb els senyors colegiados sembla al Roberto Carlos y el millón de amigos. Poca broma. Ojo pues amb l´ Undiano.

Mi verdad per cheri "el casanovas"

-

Pedro no té preu. Com pressiona, com juga de manera intensa, és el primer defensor de l´equip, no deixa respirar ni un segon a la defensa contrària, al meu judici val el seu pes en or. No marca la quantitat de gols de la passada temporada però tots tranquils, els tornarà a fer !!! Bon dia. L´altre dia vaig comentar que si guanyàvem el partit contra l´Almeria, amb vuit punts de diferència respecte el pudrit, jo aniria a Madris amb el carro del peix, donada la final de copa que tindrem cuatre dies després. Pues bé, con ...sidero que em vaig equivocar, al Cuernabeu el proper dissabte hem de sortir a per totes, estic prou convençut, hem de sortir a la gespa del antro merengue amb el millor equip. Estic convençut del tot.

-

Hem de donar el cop definitiu a la lliga d´una puta vegada, hem de menjar-los, matxacar-los, aixà, aixís i un gloriós +8 a la classificació, que n´aprenguin Penso q Les lesions l´han perjudicat de mala manera al llarg d´aquesta temporada, però així i tot, és un jugador decissiu per tal d´encarar amb totes les millors condicions possibles el duríssim final de la present, quin dubte hi cap. El partit s´ha posat bastant perillós amb el 0-1 al començament de la segona part, per què negar-ho, els podrits de la capital ja es fregaven les mans. Pues bé, s´han quedat amb un bon pam de nas !!!

-

Dimarts 20.45, propera batalla a Dontez, és un partit important com tots, amb una boníssima renda al cabàs blaugrana, però tot i això no valen les confiances fora de lloc: a per les semis de la champions ! el que més m´agrada del meu equip és la gran competitivitat dels seus membres, jugant millor o no jugant tan bé, porten la meva samarreta amb l´orgull digne del culer. Bon dia. Estic feliç amb els 84 puntets que tenim a la classificació, ara mateix recordo que l´any passat a aquestes alçades de competició en teniem sis punts menys. Aquest meravellós equip que tenim la sort de gaudir tots plegats es supera ... dia rere dia sense esma, sense dubtes, sense descans... i sense conformar-se amb el que porten fet fins ara.

-

Això es miri com es miri no té preu. Senyors, disfrutem-ho doncs com cal, i el millor de tot és que segueixen anant cap amunt... tenen uns límits que només són ells qui se´ls posen, ningú altre de fora ens pot venir amb la pesca d´imposar-nos el seu full de ruta, real pudrit de merda inclós. Ens falten 13 puntets per ser campions matemàticament de lliga a falta de set jornades, és a dir, arribant-hi als 97 punts no ens pot agafar ni el mateix reial pudrit. Si el proper dissabte que ve a les 22 hores matxaquem als blancs al seu puto antro, la lliga si Déu vol, estarà definitivament tancada, y pum. Ara toca superar el Shakatar Donets.

-

Bé, hem tingut mala sort amb les lesions, tenim una darrera un altre, i desde luego el que fa l´equip té el seu mèrit i s´ha d´aplaudir amb les orelles. Estan superant totes les adversitats que se´ls hi posa al seu devant sense cap mena de titubeig i sense les excuses del mal pagador típiques de la fastigossa i repugnant caverna mediàtica mandrilera. Sóc del Barça i sempre ho seré, que orgullós que estic de ser culer, el reial pudrit em fot molt de fàstic, per què negar-ho, siguem sincers d´una punyetera vegada ostia puta.