-...o del Millet segons com es miri, que de gent amb pela llarga per allà dalt n´hi ha més de la que es pensen. Doncs resulta que vaig entrar a los servisios a fer les meves pertinentes y penitentes nesesidades consuetudinarias, quan vaig trobar-me amb aquest ansisadó recuadro a modo de cartellet tot just al darrere de la porta: avís pels avis. "es recomana a tots els usuaris que gaudeixin d´alguna activitat a la llar, que si no ho son, es facin socis col.laboradors (per la edat), per evitar malas interpretasiones per tal de persones que ya son sosis..." estic intentat treure l´entrellat d´aquesta meravellossa frase i no el trobo pas per cap puestu; a no ser que faci referència al moment en que algunes parelletes entren a fotre cridòria a dins dels retretes del sacrosanto local. Mirin la de coses que poden succeïr mentre un servidor és a la barra prenent-se el seu aigua de vichy avitual. Aquesta particular situació va esdevenir al casal del pensionista sito al carrer principal d´aquesta bunica població de la comarca alt-berguedana. I és que suposo jo que com era tot tancat, pues 'como quien dise' me ví en la sana y dura obligasión de meterme en aquella entrañable iaioteca del pueblo de marras; goite, será aquello que disen que por la fuersa nos ahorcan...
-
La Poble de Lillet és al borde exterior de la galaxia. I lo de 'borde' no va pas amb segones. Jo no ho dic pas pel burru muniatu de merda que em va prendre el pèl amb el cistell de bolets que vai comprar pels voltants de Cal Rosal. Més que res jo ho dic pel recalsitrante 'pocapenas' que és un pobre servidor per deixar-se entavanar amb aquella putissima merda de panera amb cuatre rovellons tan u més pudrits que el propi real i el seu aspatarrán entorno. Així i tot, què coi, me´ls vai cruspir de manera ferma i valenta, confiant que no fossin verinossos, que algun facineroso desaprensiu anti-basalunista em volguès enmetzinar, presisamén anamí, de totes-totes. però jo estic fet tot un senyor ansiano valiente i trempo pels descosíos, como no podia ser de otra manera. Els casals m´animen de valent, i les parelletes de iaios que foten el ñigo-ñogo dins les corresponents zones avilitades a tal efecte encara m´il.lusionen molt més; el servisio matusser de la llar del pensionista té uns missatges que son bastant clarficadors de tot plegat tal com poden llegir.
