- de quan arribaven a puerto aquells enormes barcos carragats fins els topes am pomas de terra i ens enculumàven un canion del copó en forma d´espésias que un ja no se pot recunéicha ni com a sinpla cunsumidó. i a bustés jo lins parlo de l´epóca dels vice-gotícos i els reis catòdics aquellos. u sia que imaginin-sa bustés. sàpigan que si les espésias no eran muneda cumuna de canbio allabós teniem el pago en metalíco; trobo que l´ecunumia és avidént que no estave tan inflada pa los tienpos que se corrian. entónses jo me pragumtu anami mateich que parqué no pusem un prasiós cartallet a la porta de la putigueta del bamsa. un bunic retulet que hi posi: se ofrese puestu de treball en servisio discuntinuo. si és familià, allegao a comsevol diremtiu no dumti en trucà a la ufisina de tensió al sósio bamsalunista. si fuera u fuese un asosiao discuntinuo de la sona sut, perfemto, si fuera u fuese un allegao de la sona nodte pues alasoras mol milló. horrario convenio de hànte-mano. se prega de presemtar-se am un parallet de clacas a cada ma per animà el bunic cutarru al prupé patit que juguem a casa, ja sigui anadins u bé fora l´astadi. en cas cumtrari s´en pot nà a prendra pel bunic culo. amstenir-se diramtius chigolós, golfos apamdadores i resta dels jugadós i colaborasionistas ufisials achí com meucas holandesas del entotno provinientes de sonas de avi-tollamientos espesiales. en tot cas los tienpos ja no son el que eren. les santas siñores de von biure are fan el seu agosto particular els dies de patit ja sigui amistós u bé ufisial. hàntes achò numés passave entre setmana i punto. i achò és com el tema de l´urucopa de nasions. avui por fin acabe el fantasbuloso camino de patimenta fins a la final pel nois de la piel de sorro. prupé dumencha no me preguntin pas com coi quedaran que no tengo ni repajolera ideia. are, aqui a can basalone les coses son bén difarentas. sàpigan que més tard u més d´hora ja patirem natrus contra los amigos de l´alberchinia. mentrastán jo acabaré com un ninot pintorrojeao....i entre pitos i flautas d´aqui a un parell de tanpluradas no me vuran per la sona d´autos, jo no trapicho la putigueta del basalone en una senutria; achi i tot no me neguin pas que mol a pesà de tot nostra samarra no resultarà d´allò més urijinal, sifanofa més bunique que la groga dels españolospaddonin-me aquet llanguacha tan llechot, bulgar i soés por mi padte però es que messi fa del tot nesesario. non trubave una milló definisió alora de parlà de la putigueta ufisial del basalone am la ceba aspatarran samarreta modelo "sentenario d´unimsef". penso que els funsionarios del poder asulgrana ja no patiran tan planchán els dursals anales buniques noves camisas. els derigentes de la meba titusió fan coses de jusgáo de guardia. que aquella colla de galifardeos prinmirats siguin tan i tan pallussus mentando el nonvre del referensiado organismo de ajut a los paises nesesitaos pues sàpigan que jo anaqui ting els meus dumtas. canviarem el nom d´unisef pel d´ambaichada, i en cabat penso el barrecharem am la musió de sensura. semble mentide. entonses i seguiendo la consigna ejenplar de manera para-lela a la trasmisió dels patits per part de la guluriossa cadena estrangera cuatra i de la felimsitat que porten a sobra aquets cuatra dropus que trasmiten los partios...farem léngrós am un nou impuesto per la meraballossa cuantitat de rucs que nià sueltus pels carrés del pais. jo, mitin, per a un sarvidó tal com raja és aqui igual que anallà. no canviarem mai...que d´un sinpla patit de fumbol en fem una situasió tremebunda i despupursiunada. are ja poden ulblidar-se de pagà els seu tribursios... pues sàpigan que "lo pimero é lo pimero" i si en cabat "ejpañe ba vién" com deie l´humanot fatchenda del bigoti tiesu...pues ja pudem fotrans un cantu anals piñus. achi que per tot achò i per moltas cusetas més si are els sañós gubernánts del pais -i a canvio de permetre´ns de fotra per l´endoll més gros publisitat pulitica gratuita de per mich- van presumiendo de l´aspactacla de lus y de color que ens deicha "la coja" pues no tenim ré a fer. mai de la bida canviarem. i és que el sonio me lo dejan pal noi de siessa, en lluset antoniu camachu. aquet merese un pum i a parte. quin sonio he hagut de supurtà...m´han deichat en plena mar salada i am las orejas petás am tan de cridorio. com ma deichat el meu basalone. si no és per ré, simésno és per la parienta pubreta que no li va el chingu-chingu dels petardus que fan aquet ruidu tan espantós però ansisadó alora. i és que el vosiferio dels comentaristas, el so dels trons i l´impacto visual de la nova samarra asulgrana son com son i no les pudem pas canvià. jo, i menos a la meba adat, ja no nastic pas per cabòrias ni per beserulades vàrias. achí que dechin-ma flipà ni que sigui una miquete am el sañó Pop Di Jan...
