-i qui pensi lu cuntrari és un sómina de mena i un poca-pena de la vida com alguns periodistes que ens volen fer veure que son cusetas incumpatiblas. més que ré, jo hu dic per allò de haser más difísil la siempre sabia elecsión entre escoger si uno tiene de estar felís por aquello de vivir el momento de las cosas u si como personas adultas que somos tiene de primar aquello que se danomina el sentio común o la prudénsia más ele-mental. jo crec, seguiendo aquet meraballós rasonamiento, que el esperìtu nuestro debiere conjugar anbas situasiones. un ejenplo bien a las claras és el meu atimat clum basalona. jo puc estar felís viviendo la rabiossa actualitat per allò dels anormas ressumtats aspurtius i a la vegada, puc cunchugar-hu tot plegat am la disclesión que m´ha caracteritzat al largo y ancho de mi longeva taryectoria porfesionà. entónses susede que la sircunstansia me se antoja com aquell qui beu un glupet de servessa i mentre realitza el consabío acto d´empasarse el dorado liquído va i es pregunta ana-sí mismo. ¿és que are putsé m´estaré enverinán en un futúro no massa llunyà? pues lu mateix. ¿quin coi de sentit té, si en el momento d´una comsevol festa grossa ens prucupem del que ens pot passà? és com la carpa dels diém, una nissaga, empeñada en tocarnos els cullons per tal que deixem de pensà en l´esdevenir. els "carperos" diuen allò tan popular de "folla al present, sigues prudén i viu el mumén"
-
i sinó mitin el que ha passat amb el balonmano del meu barsalona, on s´han prupusat tots plegats a cumplir a rajar-tablas am el presioso y sagrado texto dels "segadós" i s´han pusat a segar manolilloscadenas sense solta ni volta. usia que el grasejo de la cuestión consiste en nar tirán com se pugui i fer diversió incluso de les coses no masse futudes com el mundillo del deporte. amb la política vagin tranquils que tal com raja, hi penso. ¿i qué coi dir de l´eufòria? aquet estat d´animo en el que usté un dia se piensa que es el putu amu de tot, i gairebé en un momento...ni que sigui per una cosa puntual... passa a creure que tot allò que li va deichà tan i tan cuntent... no és més que aigua de borrajas. a véra, no m´està pas mal dir-hu, siéndoles sinsero, entre bustés i servidó, la prudènsia ante todo no sigui que en cabat prenguem mal. i ja no parlo de posibles pasillos ni d´atres mandangas cumfitadas. busté, amic meu, hu que té de fer és cumsarbà como oro en sayo el sentit cumú que li quedi... i disfrutà de les cusetes buniques del presente... que ja arrivarà lu que tingui d´arrivar
-
-
