lunes, noviembre 30, 2009

simplement les coses al seu lloc natural; i pum

-
reflexió inicial: ai marededéusenyor, ara penso en la serie 'campeolones'. ja m´imagino jo el que els li passava pel cap quan ens arrivava algun jugador de blanco i volia xutar-nos a porta: "ai, aiiii, que me cago en Dios y en la virgen santa...que ahora llegará el noi de les grenyes y nos joderá el invento con sus blocajes animados modelo oliver i benji...putos todos estos culerdos que inmisericordes ellos.... no nos dejan marcar ni un jodido gol en su estadio cuando en cambio nosotros les dejamos hacer media dosenita hará menos de medio año". cuan injusta es la vida, mamá relaÑa! mama kk. bona tarda tinguin, amigues i amics basalunistes. Tinc la impressió que después de tota la batalla d´ahir a la nit d´autos... els qui vàrem perdre el partit vàrem ser nosaltres. I tinc la llugera impressió que malgrat el triomf, i que aquells de la meseta van sortir mossegats de nostre estadi en tota regla...en cabat semble que encare bo tinguem de demanar perdó per haver-los guanyat sense embuts. Voldria recordar que molts cops les coses passen al inrevès i aqui acavem tots plegats"rajando nuestras vestiduras",buscant culpables per la desfeta

-
y nada más lejos de la realidat pura y dura para el chovinismo blanco. Ayer nosotros selebramos nuestros 110 años de historia de manera majestuosa y brillante, con un triunfo y tres punticos de oro massisso que a mi me supieron a divina gloria selestial. Miren, hay algún consosio que parese no disfrutar con la victoria, pues oigan, como que me importa un comino, peor pa ellos, si a otros compañeros del metal les divierte el sadomasoquismo, pues ja s´ho faran. Tal com sona. És u no és? rebé. Proseguimos. En las Españas mesetiles disen los titulares de sus más prestigiosos rotativos: "con sabor a victoria". Marededéusenyor. Pues será a Victoria Béckam, porqué lo que es a otro tipo de victoria ya me contarán ustedes. Ja diuen allò de que "qui no es conforma és perquè no vol". Cuánta raó té el tan nostrat i de vegades injustament maltractat refranero. I és que en aquesta viña del señor los más sabios del lugar diuen allò de "prèn les coses tal com son, u sinó ves-te´n del món". Oi que sí, burrunete mediática? és clar que va per vosaltres amics blancs
-
Conformeu-vos que nomès va ser un escanyolit i minço uno a sero coi! haurieu d´estar contents que no us vem fotre pas el segon com la temporada passada; de puro milagro, hoygan. A més, quin coi de ganes de fer el putu ridicla que teniu amb el tema de "la dulse derrota"; deben de saber que en esta vida no hay derrota dulce ni triunfo amargo. Por lo menos es lo que a mi me han enseñado de bien txikitito. A vera, però no us dona pas vergonya, colla de poca-penes del real pudrit tanta mandanga, tanta excusa barata con la victoria moral...i tanta pallaringa amb la derrota real d´ahir a la nit? a Madrit les temperatures están cayendo en pelota picada, hase un frio de cojones, una gelera d´espanto, está aumentando de lo lindo la demanda de calefactores para escalfar el ojete de prisa & cía. Pues aquí estoy yo cual consejero bienaventurado, pa daros moral como almas hermanas, pa ayudaros a pasar estos momenticos tan duros de aguda crisis de autoestima, de no encontrar esa identidad que hase tiempo andáis buscando, en definitiva, para daros todo mi apoyo de un pobre y viejo ansiano barselonista, lo cual ni es mucho ni es poco. Y tal como dise el famoso anunsio de la caspa, yo también me pregunto ¿qué tienen algunos madriles en la cabeza? pues diria que más bien poco...
- -
El famoso mosaico no le pude fotografiar bien, dado que un servidor está semitapado por el techo del graderio superior, pero si observan la foto como corresponde, verán ustedes que pone 110 años de historia, plens d´afanys com bé diu el nostre cant. Más de un siglo de clamor asulgrana. Y sin embargo, puede que estemos fritos del láser dels nassos, però si quieren que les diga la verdá, a mi hay otros que me tienen hasta mis santos cataplines: los de 'la ser'. Asín llevo toda mi vida. Conformeu-vos coi, estigueu feliços i contents, que en cabat només us vem fotre un putu chicharro, podria haber sido peor la cosa. I és que ara resulta que al imaginario colectivo prèn força la idea que desde la meseta nos quieren haser ver que ells van ser els qui van fer "el soberano partido", mentre els nostros, poc més que una caca de encuentro. Vixca la manipulasión! nosaltres a mamar lo que diguin que ja ens estarà bé. Escoltin vustés, jo no sé si estarem miyó u pichó, u si vàrem jugar bé o malament...però el que pardiez no em camviaran és la meva gluriossa alegria espiritual emanada del interior, ni me impondrán su pensamiento castisso en mi particular manera filosófica de pensar en positivo. Vale? si, no? Jo prefereixo pensar que vosaltres vàreu fer el que vàreu poguer. Nosaltres també. La diferència és que nosaltres vam vèncer i vosaltres vau perdre. I pum. I així s´escriurà la història malgrat els pesi...