miércoles, junio 25, 2008

quan el cotilló espanta-sogras i ensima biejas de edat

.
- daspues de la passiossa nit de hastío rudejat de cocas de pasta (bén follada per sierto), de brioichu amb cabello de pichi aloncho i de nata-nués, pues dils-hi que hàntes de degustar mi vasoleche avi-tual, he resibio el sustu d´un coi de ensordesedor truenu llensat per cuatra cills de mala mare. crech supusà i no me tivocu en dils-ho, que la mare siria molt hunrada hàntes de parirlos però en tanto en cuanto vieron la lús se van turnà en uns malparits de métda. bé, prosigo. pues que a raís d´achò jo no he pugut pegà oju durante aquesta nit de barbena, ni mui mucho ni mui poco, el imnósio ha sio de ordágo, que hu sàpigan bustés. en esas que he prufitat l´àvia no entessa per espià al meu vasinu del frente. jo ting un vasinu que és molt cotilla. bé, més que cotilla el que està fet és tot un cotilló que no té altra cosa milló a fé que nà picán de porta en porta amb la unica imtansió d´espantà les sogras. la cuastió és que fent de vigía l´he enchampat trucán al vasinu de asota quan pel so de la veu recunec havé deduit la veu de la mare punitica (usia de la sogra) de l´amo de la vivenda. el pobra dasgrasiat s´hurà cregut que és més llest que la fam quan ni s´imajinave que jo estave anadarrera de la porta i mirán per la mirilla todo lo que se cosía en los entresijos de la bibienda aneja a la de un sarvidor. si me diuan chafarderu sàpigan que m´inpotta un santo bledo, la meba cunsiensia me diu que he fet lu que vie de fé. entónses, el pallu aquet que nave tan bén arregladet me penso que venia de les festes de la gent gran que se salebran per a la ocasió durán els sam choans de tots els anys en vellmich del barrio on vivim. am el pretersto de demanà el sucra de costunbre les cebes intansions eren de bén difarentas com a cumtinuasió els faré sinco sentímos. la sogra del vasinu resumta que estava en vertadero perigro pues aquet homa que nave a demanar-li teca ere i és un prevertio sosiál. mitin, les mullés de ma escala, parlán clà, son uns saldus, son uns patardus barbanerus de pobla de menos de sén avitans però achí i tot no ni ha cap daret a que un macarre de tres-cuartus les fumin entra l´espassa i la paret. achò és una denunsia pública que fai com a sentia purutesta prufitán la dimensió miedàtica del meu més que gluriós bloch. aquet cuento, achi com una espèsie de fabula és per damustrà que por ensima de todo està el cumpurumis am la susietat. am la susietat dels vesinos me refiero
bé, pues a partí d´are doi inisio a la sagone part de questa meraballosse historie d´amor contra les sogras i els maniatos que les espanten sensa cap pudor i am tota la inpunitat avida i por a ver. entónses regresá la mui bicha del "ball del fanalet" selebrat al casal dels avis del barriu chinu, l´emsalén sañore va apuchà tranquila amb el seu fanalet barmell les escales del bloque, gariebé sensa fer cap ruido...i va entrá am una mandra que ni s´hu imaginen dins el seu piset i no va ubrir boca fins que va trucà el preturbao del vasinu que vai puder veura a travers de la mirilla de la porta de ma casa. tutal per damanà sucra i poca cosa més. achò se mire por donde se mire és fer un ridicla aspantós. ella, usia la sogra d´en Ramiru el guercho, la varitat és que feie molt mala pinta quan va surtir a rebra al cotilló d´en Manalet. per molta prasimónia que tingués i per molt de cansada que l´havés deichat el festin de turnu, no se vie endresat pues ja ere tard, bulia ploura i ere a puntet d´enganchà el llit per estirar-se pues la chornada vie esta masse intensa per la ceba edat i llochicamén estave bastán cansadeta. allabós en com va ubrir la porta i va surtir a rebra al Manalet "el cotilló", me va espantá quan vai veura com els purtave de mal pentinats, els seus cabells parlo, si vién es sierto un ja tenie el sa custum de veura-la sempra igual de bunica i aicharida. atamsió, dic bunica per dir comsevol cosa. els seus ulls estaven anafora de les cebas orbritas i feie bastanta póo la bruicha de na Cunchita. tinguin en comta que el ball del casal i les festes de cal Marianu l´havia sentat malamén i va està bén a pumtet de fotra el fanalet pel cap del tafanero del Manalet, cosa que no va fer perqué vai surtir a pusà pau en el mumén en que un sarvidó va intervindra achi a modo de "pasificador". i com no podia sér d´atra manera al final qui va rebra el cop de "fanalot" de la pallussa va ser un sarvidó que un cop més va ser el burru dels pals: del cop de fanal la malparida de la sogra del vesino m´ha deichat guenyo del ull daret. aquí i a partir d´are, a les sogres les prutegirà sa puta mare, no pas un sarvidó...com si les espanta el mateich jiménes losantos aquell. mitin, nastic fins els santos pebrotes de fer d´espia per defensà sogras del cotilla de turno, però achi i tot no me repiento en amsuluto, repito, en amsuluto de fé el que vai fé pues jo soch achi i achi mi muriré. apa, are si, disfrutin de quet bunic bideu trupical...