lunes, agosto 25, 2008

...que te voi a desir si yo acabo de llegà !!! i are si

.
...y es que para haserme pés (péres) (cilldeputacabrómaricómerenguepudrit, ai, paddó) empesé por las espinas. si es que "lo temps es breu" com diuan a la bunica vila d´abon va néicha aquet noi que crida de forma bén asgarrifossa quan està adaban d´un micro. i no en parlo del patilleru secajo del videu, no, d´aquet are no parlo. are parlo del amic de nostra guluriós entrenadó, tanbé bastán secajo, am pruminén calbera i unes patilles que deuniduret. aquet altra cantautó que quan bufa el vent de tramuntana li fot corda a la estaca y an Joan Serra, a Itacá i an Siset... i que va nèicha cucretamén a la prasiosa vila de Vérchas, bajo Antpurdán...are me refiero anaquet. i tan mestressa, i tan. busté ha presensiat algun cop per la setmana santa la dansa de la mort que se selebra pels carrerons de questa bunica publasió Chirunina? pues sàpiga que jo hi he estat i en un tres i no res me vai veura ambulicat en vellmich dels jodidos ecclestones que s´hi posan a ballà am les cebes prasiossas godallanes. sàpiga que allà hi trubarà tot tipus de criatura bibiente, desde persones grans fins a miñóns. desde ricachones fins a mortsdegana (i mai milló dit). achò si, miti, és cundisió inprasindibla que estiguin tots bén primets pues parqué si estan com la nena pues "la mort" no queda masse bé que diguem. però d´achò en queda encare bastán fins el prupé mes d´abril i no és cuestió de parlà ni de morts i menos de prusasóns. i sensa enrollar-me més, com qui no vol la cosa, dils-hi anabustés que ja hi som a dilluns ventisinco d´agós "frio en el róst"...i que las bunicas i ansisadoras lolín-píades dels "chinu-chinu mandarinus" ja s´han acabat. are estem a pum de cumansà una noba tanplurada basalunista de dibina joia selestial am en Pet Gordiola y sus alegres muchachotes com el mitico Chavi er Nàndes (un pasito palante Maria -un passito patrás) per pusar-hi un emsempla de furmossa armúnia fumbulera plena de tramussos...
.
retotayéndome al tema de inisio del póts post-vacasional, el balneario és un lugat mui acosejable donde se persiben masajes de segunda vertébra serbical hasta lúnbago inferior sonas sacrílegas no incluidas. usia sin contar nostra meraballossa raba d´illa debo desir que és un puestu adonde la tranquilidat emana por todos sus hipólitos rincones, aónde el rélas nos encubre con su diafána generosidat avida U por aver. y como dise esa cansión tan presiosa que por sierto no és d´en lluis Lago però más bien de otro escaso en carnes com aquet del video... la diferénsia es que servidor no enpesó por las espinas, la diferénsia está más bien en que estoi acabao en mis propias espinas de lo flacuchu que m´he pusat am tanto ayuno y carestía dels cullons de mico... y no sirà por la escasés de pitamina que he engullio a lo latgo y ancho de estas tres setmanetes de hastío. nastic del jefe del balneario fins el gorru...per no dir ré de la mara del tanu que va matriculà a la bruicha de la cuinera. fins a les misimisimas brochetas. incluso si les puedo confesà que alguna nochesilla entre tapeo y topeo (cañitas, coñitas y coñetes al margen), pues me he ido a haser mis humildes esquinillas per la carratera de la vila de castell de pèls, vora Gàva-mar, Vila de perros y resta de rudalias; achò si, molt de oju, cuando no en plena blancasupura, usia Chíchas pels autóntonos y resto de chichalimonàs: anallà he sigut lo que se dise "alamudelafesta" que haberlos haylos y más de lo que utédes se imajinan. asin que con esta brebe introdusión doi por inisiada (i are si, sagú)mi tersera tenporada de dis-latteks emosionales que culminan en un orgasmo de etérea felisidat.
.