.- els "rara avis" som com una anorma familia moderna, pocos i ensima mal aveníos. estem tot el año separats els uns dels altres fins que arriben les festes tradisionales de custum i és allabós quan ens reunim entorno una prasiosa taula només per omplir-nos la panchulina i cotillear i poca cosa més. i si no trobem res de que parlà u algun pringat per criticà pues entónses ens barallem entre naltrus, oju, sempra de forma sinpàtica, amena i emtretinguda però cumtundén alhora. usia que vistolovisto no ens aburrim mai de la bida pues sempra anià l´escusa perfecta per llençar-nos els trastos pel cap, i aun asin som falísos perqué sí: benvinguts al món de la diversió de la saga dels Borrego-Guirigall. moltes vegades ens inventem els prublemes pues no tenim cap asuntu sobre el qual petà la chorrada o veïna a la que despellejà. pertenesemos a una espesie mui rara y ensima en vias de estinsión aunque ello no nos desmoralisa, hans al cuntrari, nos estimula más pa seguir hasiendo l´indiu de muy mala manera. som gent sana i desidida. i pum. sempre estem de von-rollu i encara que achi ho sembli no ens ruborisem per ré; fem el corralillo allà pel michdia, i después a solas o bien en compañia de l´amiga de turno ens prenem el nostru ferrero-rochet avi-tual amb el seu correspondiente talladet... per tal d´amenisà les nostres tardas tan llargues i esmorteïdes. tanbé ens reunim a lataneo u bé al casal per desconsuelo del més pintado. en tan com sortim a fer la nostra "promenade vespertina" llencem gargajos i esputos varios a la paperera del mercadillo monisipal. aquet grupeto de iaios pertenesemo a una sosiedat variopinta
.
uns venim del ram de la construcsión i els altres de la fontaneria, altres venim dels indius i fins i tot hi anià ex-polisies. en cabat, sàpigan que estem en forma i que no ens aturem deban de ré ni per ré. ¿i qué dir de les erecsions dels astats units en que ha triumfat lobama? pues que estic mol cuntén que hagi guanyat un mulatet però frissaré més d´alegria el dia que guanyi un indiu Chiroki. fins que no arribi el dia que sigui presidén dels yonquis el jefe d´una tribu de las Rocosas com per emsempla un toro sentado comsevól pues anal meu parer no se farà autèntica chustísia. usia que les coses pel seu nom i menos punyÑetes. ¿a véra parqué tenen d´està aquella gent tancats en reservas com si fossin churissus revilla? vinga a obrir portes i a soltar indius ni que sea a gotes comptades per tal d´omplir el espasio de los presidensiables nordamericanos! però al menos seria una cosa més normaleta pels nostres temps...però com no anià un pam de net anaquets mundos de Dios, ja vuràn bustés com achò del que els parlo és allò que s´en diu "el suenyo imposible" amaricanu. vamos, imposible pa los autóntonos nativos. i mitin si un indiu no és pas representatiu de ese enorme panorama sosial, achò si, abans que m´els sepillèssin a tots en els tienpos del seté de caballería. ara en queden de bén pocs i aquets quatra arreplegats estan enllaunats com sardines en escabeche. usia ja me podeu venir a fer-ma cumbregà am rodas de molino que per aqui no passo pues me encuentro que analisando pequenyos detalles dentro de mi escarransío selebro no encuentro otra posible lectura pel futuro de la rasa plumífera: el dia que els verdaderos amos de la madre amèrica tinguin el poder que els pertoca dins del seu propio pais ens faran ballà en rotllana sardanera a la resta del món com si els indius fosim natrus.
.
.
