viernes, julio 18, 2008

sañó Rusconi: los amigos sienpre sirán los amigos. estiéndame un felpudo pal dientudo.

.
ai sañós! óle i óle! i és que entre tots plegats ens faran agafà un atac de dentetas. sifanofa d´unes dentetes tan aicharidas com les del sañó prasidén del Milà. are, de les del caúchu ja no podem dir el mateich, en tot cas unas presiosas ensías i punto. sirà del cubatiñu u sirà del pitiñu (canutiñu milló dit), però de blanquetas tenen el que jo de chinu. are, potsé incluso ja me cunformu am que li tapin aquesta cara tan lletchota tal com fan amb els nasarenus per setmana santa. no passin pena, de bén seguru que el seu rostre lin quedarà d´allò més bunic am la samarreta rosso-nera: sirà com l´enfanta elena però enlloc de reialessa parlariem de burgesia. bén pensat, siria una cuseta a modo de vúlcan, a véra, m´esplico. ¿bustés han vist com van d´atapeídes fins a les selles les madames moriscas? pues achò vulia dir. tal com fan als paissos mussol-manes ja m´esta bé, achí com una mena de cabessa postissa altramen anumanada utupèdia. en tot cas gràsies amic Rusconi. en cabat li tindrem de clavà cuatra petons anala ceba calbeta i a sobre li hurem de frutà am una balletta-vileda per daspués estendra una anorma catifa d´artista del sétimo arte (el octavo siria el del engaño), a sota dels seus peus per agraïr-li aquet gesto, aquesta deferènsia de bona vuluntat que ha tingut am el clum que dona nom a la siudat. nastic amusiunat que fins i tot ploru pels descosíos. penso obrir una humil putigueta de reverènsies a l´engròs que siguin dirigides als nostras antrañablas amics cumpradós. a més tenim de ser com els prójimos que desde fa molt de tienpo ens les fan a nusatras però com a venedós. i en cabat m´ensumu que hurem de fer un munumén al er maníssimo del caúchu a la sona de parkin de l´astadi pues no ha cubrat cap cumisió en cunsepta de fichatcha. si és que fresso numés am la meraballossa idea de mirar-me anal aspeju del lababu i de dir-me lu guapu que estic. gariebé hem fer el negosio del siglo per no dir el de "rubert i les cabres". are que les càpsules de revisió de cuntracta no sé per a que coi serveichen, putsé d´adornu. incluso per mi, y bisto lo bisto el percal de la situasión ja me daba con un canto en los dientesillos sólo per treuran´s de sobra anal bongolero mayor del reino de los enbaucados en colores asul y grana. que grans que estem fets tots plegats, marededéusañó am els amics de tota la bida que no m´aguantu la llagrimeta. ni la fàsil ni la difísil. sensa cap dúta.
.
si és que ens en surten amics de sota les pedras, com a bulets, ens arriben a carretades fins a les ofisines d´aristides mallols tal com si fóssin carros de bledes arrussagats pels Galianis de turno; i és que entre prendra el pèl i està alopésico n´hi ha una tremebunda diferénsia. però bé, acabada la història d´amor entre el cauchu i el basalone, en Pet Gordiola ja no tindrà el gran animadó del vestidó dels ultims dos anyos. adéu a un noi incunfurmista i ambisiós en lo deportivo. facin-me bustés un esfuerso de imajinasión i diguin que cosetes poden ficà dins d´un putet d´esprit de vi. segur que ja saben que el rec quan sona mai t´abandona. achò passa am un sarvidó. desde que vai nèicha allà pels vols de 1907 he de dir que el meu elisir de la bida y fins i tot de la muerte ha sigut el vinillo pa las comidas. me lo dé usté envasao con su etiquetado o bien de granel que tan s´hi dona. i és que ja no se hasen uns vinillos como los de hàntes. fa moools anys anals primeros vinillos, els de set polzades, li surtie el gusset aquell del gramòfun que deie allò de "la vós de su amo" (empresa pertenesiente al grupetto Mascaró) i d´alasoras que ja veuan abón hem arribat. daspués am el coi de sintes agfa o jóquer i la mare que les va matriculà...que semblave que escultés la musiqueta desda dins d´un batiscazo. ai, ai quina banda sunora més abuñagada. més tard van arribà els sedés con su flagrante lacado pa protegerle la superfisie de ralladuras i altras patitas inpuressas en forma de toni brossas. i are li empaquetan la cansó en forma de pastilletas que por sierto vaja si ens donen de malsdecap. de tan patitonas que son fins i tot me se pierden por en medio los calsones. au va vagin a collir pebrots! tot plegat jo huré estraviat pues com unes tres pastilletes de música enllaunada sensa cap esperit de misericòrdia pels factòtums de les grans multinasiunals...uns innovadors de la tecnologia del almasenamiento am uns avantpassats que el seu dia se van carregà anals inmortales vinillos de tota la bida per dunà pas a la digitalisasión "made in píndola"...
.