miércoles, septiembre 24, 2008

a bibir que son dos dias

.
a véra. a partir d´are ja no caldrà que ens purucupem de cap crisis ecunòmica ni de ré paresío. ni de los casquetes silíndricos de la vesina del tersero ni del coi del pollancredo del jefesillo de turnu. segons sembla ser una bunica pedreta de dimensiones descomunales tuparà amb la terra d´aqui a no molt de tienpo. quina anorma ilusió. mitin que jo ja me veic anala épuca dels dinos-sauríos, allà pel parqué churàsico aquell con el sielo todo encapotao y lloviendo tenpestades eléstricas a mansalva. si és que no som ré, mitin que en cabat ja no caldrà mai més que ens fem malsdecap per l´esclafamén global d´aquet jodío planeta, ni per la capa d´Usó ni per l`apujada dels hidro-car-búrrus, pues ens cremarem de golpe i quedarem bén rustidets. i la veritat amics meus es que ens hu mereixerem per maniatos i per cabritos. sinó mitin bustés. la naturalessa és mol xàvia i per tan la selesión natural hase su faena. és per achò que putsé ens eliminarà del mapa d´una manera tan vil i cubarda. com aquet mundo està tan i tan enmerdat, pues ni la pobressa ni les infermetats ni la politica ni el fumbol de nuestros obsenos corasonsitos valdran la pena. incluso ni el sexo. tots ens anirem de cap al mateix meraballós puestu. jo prego deixin de pensà en els chubileos antisipados que la cosa sembla que està al caer del sielo i mai milló dit. mol me sembla segons els meus informes de l´agensia espasial "la naxa-barça" que la pedreta de marres té uns vuitante metros de diàmatru...sifanofa cosa sufisienta per fullarnus bén fulladets. usia ni sentir hablar dels consabíos pomblemas mundanales com allò de tirar les escumbraries de la mullé allà sobre les deu de la nit.
.
por sierto, parlán del fumbol, ja podem anar espavilant-nos per guanyñà una altra copa d´uropa pues el dia del juisio final putsé incluso farà que els nostres nois s´afañin per cuncarí tan sagrado gallardón. mentrastán aquet coi d´esteroide va dunán bandasos asi como en forma de presiosas orbitas, vinga amún i avall. pero al mal tienpo vuena cara, criaturas de Déu! ja veuan que la cosa es iminente sino pal dos mil dies-dos mil onse, pues pa entre el dos mil veinte y el dos mil treinta. achò si, la terra quedarà bén bunica, achi com escapçada am un prasiós furadet en no sé sabe adonde. mitin, com ja tinc més de sien anyos, y ya lo he vivío todo, pues anami me da como igual. achò si, és l´unic que me queda per veura. usia que no cunda el paníco. turnarem a l´edat del chélo am els mamúts i otros felpúos. los meterorítos cuando arrean arrean de verdá. sepan que los sientificos son cosa séria y si se ativocan lo hasen sin malisio alguno y que no hai mal que por vien no venga y que no habrà escapatoría pa ningún elemento surbersivo de la superfisie del planeta. incluida la gent del yoya. usia que todos utédes moriràn sin piedat. lo cual tanpoco es ni bueno ni peor. are, jo el que faré a buen saguru és amagar-ma anadins d´un bidó de crudo pa acto seguío sambullirme en el fondo del mar. la ola espansiva del areolito no me arribarà. passa que si bustés s´amaguen anasota el llit pues ja saben com quedaran, com els Romarios del famós vulcà de Porromponpeya. usia que ja poden tots bustés anar estalviánt-hi per fer-se un artefacto volador i surtir disparats cap a la lluna com fan els navarricos amb el chupinaso dels san fermines o bé cunstruirse un casquet volador com el d´en Doraimón. l´enserronada que patirem sirá firme y segura, vus-hu puc garantí . tim-pachám, sóooom els neeeens de la teeerraa...mireu com les flós brillen al sooool suleeet...futrem un pet com una glaaaa que ni la puta mare superiora ens salvaráaaa. are si.
.
i oju, per a demà si déu vol: "hola, soi rumano, juntos hasemos un gran equipo".
.