miércoles, enero 30, 2008

mi primér pancrafét


iba chino chanu caminamdo por la séra de mi calle, no savia adómde ir. entónses mese ucudió una idea que dinguno de ustédes tendria;:; devia de provar, tenia de provar mi primer cafatunet Pancrafét y no se agan crússes pues podqué ni falta que les hase. al suvir la tasa hasia mi paladár el húmo calentunet i el aróoma ya messe suvia por las fosas nasivas cuando de depénte encontre un praserbativo dentro del marabelloso líquido. era el biejo Pancrafét de la calle Cars Pét, tserca de Ràdiu Basalona y para mi reprersentaba una abentura més enllà de comsevól atra periènsia conosia. dingú més que jo té la catagurie- pues por la adat cills meus por la adat, de merèicha el pirbilèchit aquet i és que jo sienpre he sio tot un sañó ha puesto, de quets galáns com en Gay Vol que amb el seu barret nou-tsentista, su palo con enpunyadura de hóro massísso y su porte tan garvoso, recorria las calles de su Vila sin detenerse en hotras tonterias. y ahí estava mi Pancrafét tan espasiós i acullidó, amb les cebes tauletas, les cebes culumnes i les cebes canbréras. asin que ni corto ni jugadó del Basalona, me propuse de haser un ligue con una sañureta però aichò si, am sensa cap de cunpurumís, que numés bulie de fuyà una nit i prou. a més l´orno no estava per a bóyos ni per a boyeras pues padqué jo hi suspitave que la meba siñora m´espiabe. però jo sóch molt intel i chén aichi com el sañó Bernat Sulét però con hotras formas i por comsiguiente jo me detube hàntes de haser comsebol atrosidad de la cual pudiera U pudiese penadir-me. devia de bibir de un sutsidi a toda Costa i tan-poch no ere cuastió d´enchegar-hu tot a fé punyÑñÑetes.