jueves, abril 10, 2008

quina nit més chuióssa que vaic passà ahir (II)

- pues achí que vai agafà el truset de churissu que me quedave embulicadet dins del papé del meu diari espót sempra amb el basalón tot tacat d´aseite per a l´ucasió, m´el vaig nà menján a mussagades... de resultas de lo cual me se partió un pútu queichál. achí me vai tirà tot el descanso del partit, esbufegán d´un duló insuputabla, tot esperán el inisio de la segunda parte entre glupet i glupet de vino ribera valero. semblave que am el tantu de la iaia la cosa més u menus nirie pel bon camí i dicho i echo, a la sagona part del patit la cosa estave més tranquileta pues els nostrus gladiadós asulgranas cumtrulaven més les escumessas germanes. naltrus, usia el nostru guluriós equip tenie més ucasions de gol, am rematades varies que el sañó Noller nave traién a cor que vols, i un enamic alemán que al meu judísit estave més avall tísicamén parlán. desde luego que no van tení cap atra uputunitat com aquella que va treura de manera tan briyán el noi de l´upspitalet tot i que va està a pum de menjar-se-la pel botelapelota. sensa cap sustu de cunsiderasió salbo un sentro que va vení per la dareta del meu ataque naven passán els minutos hasta los canvios del místet com per emsemple el del borjan pel marlboro que a jusgà per les imatchas no van agradà gaira anal respectabla. va agradà més la del framtsés i ja no diguem ré pel que raspemta a la de la iaia que va sé acumiadat del cam amb una sunora ovulasió per part del púmblic congregao debio a su esfuérso, a su tesón, a su coraje i a su cojera. pel que fa referèmsia anala primera sumstitusió sàpigan bustés que jo no vai treura el mucadó pues padqué el tenie ple de móchs i ere un perill pal vesino de grada, entónses como que no, me dije anami mesmo. i de somte, vai mirà cap a la meba asquerra i vaic veura a un mecsicà am cueta i tres potas, la del medio más desarrollà que las otras dos, futén saltirons i estirabots pel córnet com si fos una ballarina del ballet muscóu, hasiendo carreretas am l´atra noi de la masia, el jason faif, en chovani Dios santos. a mi me feie póo que surtís però bé, el noi aquet, en rafamàtques, daspués de treballà tan i tan dur, daspués de patí en una covalesénsia feixuga com pocas, pues que bolen bustés que els hi digui, mereixia deputà de nou am els seus cumpaÑs. entre canvio i canvio pues que los menutos se naven consumiendo hasta llegar a la finalisasión del partio amb un parell més de jugadetas en que vam està a pum de marcà. el sañó àrbit va pità i tutón cuntén com chinchuls naven agafán els seus cojinetes i selebrán de manera bigorossa el triumfu que arrudunia de manera més que meraballossa el nostra passi cap a les semifinals de la copa d´uropa en que ens hurem de veure les cares contra un biejo amigo de la familia: el ménches llunái de ménches, primé patit el die de san Chórdi a la siutat contal, partio de vuerta una setmaneta més tard a terres guiri-tàniques. se preveu per allabórax un llenasso historico anal nostra astadi am lu cual doi por conclusa mi umilde crórnica aserca del patit de cuadtos de final jugao hàntes de aller. un pasito más hasia la capital ec-subietíca, are drússa, no sin pasar hàntes cual rodiyo catalán por ensima de los diablos cojos de ultra-fórt, achò si, la satisfamsió no me la treu ni un elefante beodo


********************************************************************************



quina nit més chuióssa que vaic passà ahir (I)

- com deie aquell grupetto de livarpúl "a jardéis nai" que en llengua viernácula buldrie de dí algu aichí achà com "quina nit la de aquell die". si sañós, i no els emsagero pas. des de que dió enísio la comtienda contra el equipo tetón del chálquets (tséro a cuatra) vaic està animán sensa parà, mitin bustés, vaic fé tantes coses que incluso me va dunà temps de treura el mucadó. are que oju, numés me va faltà de fé la unada am els meus cunsosis, cunguiris i cunpatisáns però mala era la nit per fé segons quines coses pues l´anbién que se respirave a l´astadi tanpoc ere d´una bunió com dirie el nostra atimat prasidén Porta, "fueradelugát". anala foto que els he penjat veuran como hàntes de comensar el envite me mantearon en mità del terreno de juego, sepan que esto simnificó un honor hasia mi aumilde persona. vién. porsigamos. en com va sunà l´himna del clum de forma aspatarran pels altaveus i nostra presiden va sé rebut con un meresio soniodeviento, l´antranyabla amic Manelet Big va llechí las alienasions d´amdós equips per actoseguío guardar-se un minutet de silènsit en mimòria d´un sañó de la fuéfa, contenporàneo mio a jusgar por las imajénes visionadas a trabés del videomatcadó de l´astadi. va cumamsà el partit de la churnada i allabós va passà que l´equip alemañ va gafà les riénds del partit, i anami me van fé sufrí fins al limit del enfarto gariebé tota la primera part aquella colla de cabrons del meu atimat basalona. un sarvidó mentrastán, ni chaviernándes ni decót, va agafà el seu bucadillu de embutit de caúchu (i hermanos) i am la meba botavíno vai cumensà a fé el primé tragu quan el burru aquell del potipoti altintóp va fé la ceba primera rematada a la nostra sagrada purtaria. el sustu que me vai endú va sé de hórdago i casi m´empasso el primé mos de churissu. van sé muments de musió cumtinguda cins que la iaia am la ceba puteta torta va ensertá de clabà la bola anala meba purtaria mentra el noi de la servesseta estave recolsao en un poste. jo suposu que l´henric estave anallà per veure de forma pirivilechiada la jugada del tanto asulgrana. anaqui a sota tenen un atra foto que me va fé un amic de la grada quan estave guardán el minutosilensio bén assagudet anala meba curraspunén lucalitat.