miércoles, marzo 03, 2010

no s´admet gorreo comercial

-
No s´admet gorreo comersial. He deixat bén a les clares que al meu prasiós portal de ca meva no s´admet gorreo comersial de cap de les maneres. Ni pumblisitat ni orgues comfitats ni altres tonteries. Que s´enterin, que els repartidors deixin de fer el pallús. Poca broma amb el que dic. Estic fins els nassos que m´aplegueu tota la paperassa en forma de correspondènsia pumblisitària a la meva bunica llar. Que si el "yo no soy manolo lama por un lado", que si el "miri, miri, mirón", que si els del "al campo" (visca el Barça), que si els del "cagafour", que si els del imserso y "el viaje con nosotros a mil y un lugar"...amb el fotut viatge a Tunísia i el regalet del pernilet de costum amb el consabido lote dels nassos. A més, que cullons, total, si lu que donen més que un pernil de pota-negra és un putu pota-verda. Carai, Quina merda. Tenim ofertes que li produïran un esglai inmens, de mil parell de pebrots! Fins i tot li sortirà de gràtis l´autucar dels jubiletes. Això si, si puja l´avió li farem entrega a la mateixa escala d´una bosseta de pipes gentilessa de la casa. Per la tornada millor no agafi el vaixell no acabi marejat i en cabat necesiti biodramina: potser seria un altra cosa por aquello que disen cosas de la edat de los señores viajeros, allabors comptin amb la siga-saga del bote naviero i de la santa mare superiora. Los cruseros transmerditerraneos tampoco me hasen ilusión, qué quieren que les diga, los viajes a las rias baixas me dan escalosfrios por miedo a ahogarme, a más que están muy lejos... y ya no digamos la subida a los Pirineos franseses pa ver a la sra. Lourdes. Es como la putuguesa, una tal Fátima pa los amigos, pa ver como nos hase un milagro bajo palio y nos retorna a la eterna juventud de badalona, curándonos todos nuestros males habidos y por haber (vamos, això seria un miracle). Jo viatjo per ordinador, agafo el goglet-maps i llestos, al tran-tran virtuoso, res de muniatos amb vinagreta, tot ho faig sense sortir de casa, com els homes de debò, els de pèl & pit.
.
Las turbulensias en el aire, otro sírculo virtuoso de los de aquí le espero, marededéu, això és un altra qüestió. Una bosseta de carmelets d´eucaliptos mentolados per soportar com cal las embestidas de la tormenta i la vomitera se li passarà. Aprofiti la nostra ganga, no tindrà cap altra uputunitat millor a la seva vida per tal d´escampar la boira i sortir al vuelo del seu corralillo mundano. Se lo aseguramos "comme il faut". La mare que ens va parir. Quina colla de capsigranys aquesta gent de les agènsies de viatges "al por mayor" i mai millor dit, amb allò del "l´ou cost" i los cuatro veteranos de la partida. Molts descomptes a l´engròs però la qualitat del servei és força escadusera. I per postres li empantanaguen el portal del seu piset o la seva escala amb tant paper de retrete estampat amb imprenta xerogràfica barata. Astic fins els dellonsis de la pumblicitat, sigui la que sigui. No m´engatussareu pas amb les vostres històries, no me fa igual que m´embruteu amb la vostra patxoca, massa comèdia i pari de comptar. Tinc paperam pels descosits, em fot fàstic tot plegat per no dir cap altra cosa pitjor. Colla d´intoxicadors, ofegant-me de paper, pel broc gros ens ompleneu les bústies de correu tradicional, ens contamineu. Mireu, jo no puc viatjar ni en solitari ni en grup amb lu escaldat que estic. Jo no estic ni per "tours virtuals"... imagineu-vos per "tours reals", i és que tot això em supera de mala manera! No asepto les fugides a castellfollat de la roca, amb regal d´un meravellós assortit d´embotits de la terra, no asepto la salida a sòria en autocar con posterior visita al monumento correspondiente y desayuno-almuerso en ca l´eustaquio; jo sóc un pobre abstemi que ni bota-vino ni mandangues extra. Com a molt, jo visito al meu metge de capçalera a que me foti un chequeo com Déu mana si fa no fa un parell de cops per setmana...goitin, i això sense exagerar-li el tema ni gens ni mique.