martes, octubre 07, 2008

caminando de la pobla de li-jet fins a castellà d´en Hugh grant

.
i de ragalu una caixa de vi d´en vidal, gran lateral, milló persona. tot, per acabar-ho de regar amb una meraballossa fusta de cava de sosis arrovellats fets am tot el carinyu i dedicasión...i parqué no dir-hu, am tota la tradisió de les mares que ens van parir a tots plagats. entonses vulia de parlà d´una bunica escursió que vai fer la passada setmana des de la prasiossa vila de la pobla de li- Jet, halto braguedà, fins a castellà d´en Hugh (grant), tanbé halto braguedà. feie un aspatarran dia de sol sulet, i jo nave chinu chano tot cufoll i am una anorma alegria cumtinguda pel rierol que s´apujava aquella misteriossa vall dels Piraneus, tota plena de bruiches i bruichots, com per emsempla els de can Pirulot. per tots és bén sabut (i qui hu dascunegui és un búRRu i un maniato), el gentelísio de Li-Jet vé del català més antic que se coneix, variante dialectal per l´arrel d´aquell chinu-mandarino que fot cóses de cavall prenyñat a moltes películes de jolin-but i que treballa amb en Jackichán. aquet avantpassat porta el nom d´un tal jet-Li pero tanseval que sea un apallidu al inrebès pues parqué el orden de los fartores no áltera ni la suma ni el porducto com bé deien els nois de san Putàgoras gluriós. entonses resumta que el desgrasiat que va fer el cuncursu de les antpollas de cava arrovellat desconeixia que jo era un dels més afamaos partisipantes an aquesta apujada entre amdugas poblasions i que des que vai sortir des d´abaix de las fuentes del llubargat, usia desda la pobla de li-Jet, jo ja tenia totes les cartes marcades...els tanocas dels organisadós de la cursa sabian a siensia sierta que jo jugava a cabello ganador pues feie unes petitones trampes de no ré. una cuestión de montar en carraca hasta el pueblesillo en pleno puerto de la cruseta, internasional por la grasia de aquel concurso de los perrillos de la tura
.
vai agafà al ruc del alcalde per tal que me portès fins a dalt de la carretera on trobem el punt d´arrivada a la poblasió d´en castellà d´en hugh, un ograsmo de sensasiones pa todos nuestros sentíos. ell era qui tirava de la carraca on servidor nave muntat i es veu que el bonhoma no podia més am el meu putu pes. seria com a meitat del racurregut que el pallo va perdra l´oremus i va comensà com si fos un aspatarran aspactacla de luses i colores en forma d´una mena de chirivias a l´engrós, a veura una espesie de jocs d´art i ofici que a buen jusgar seria por aquello de la mala sirculasió de la sang no hu dubtin pas. allabós a mitcha tarda ja veiem des d´un petit revól la figureta del hugh, am les cuatre casetes de pedra tan bén arrenglerades i que feien tan goich de veure-les. desda luegu el paisatcha feie pachoca i l´airet que respiràvem era fresquet i ple d´una puressa pòpia de l´halta muntanyÑa per-pirinenca. però mentrastant el burru de càrrega anave escañolío de cansansio y de esfuerso y poqué no desirlo bien jodío por el paseillo matutino al cual le hube sometío d´una manera tan bill i indasén. al final d´aquesta reunió de rucs agermanats resumta que jo vai ser el gran vensedó pues conduia el carrito tirat pel señó alcalde de la poblasió d´avall. a pesà de l´edat es veu que el dasgrasiat de merda de l´alcalda tenia forsa per allò i per cent curses més que s´hi fèssin ja que estaba més drugat que en "dieguillo" metadona i aun asin tanpoc era asunto damscualificar-lo per cunducta inprusadén a l´hora de competir am la resta d´asses de la comarca del halto braguedà. bajo el sielo asúl de aquella ansisadora tierra del norte del prensipado, la suerte estaba echada como quien dise y el ganador escogío a dedo en la presente edisión de la traginada de rucs entre la pobla de li Jet i Castellar d´en grant, d´en Hugh Grant....
.
.