martes, febrero 10, 2009

jo vull bluguejà com el bo del capità puchol

-
quan jo sigui més juvanet i tingui més forsas per ascriure, jo vull bluguejà com el bo del capità Puchól. i dir les meves parides a l`engròs, sense tapujos i a discresión. tal com quan el capità fot la puteta per despejà la pilota sensa cap mena de miedo al davanté de turnu. achí com una mena de Sandro-kan, gran basalunista de Malàsia i de Singapur, milló tigre de las selvas aciàticas i encare més milló presidensiabla a la potrona del meu atimat clum basalona. achò sí, are per are, en horas bajas, parqué no dir-hu. jo quan tingui un sañó blog com el del capità Puchól, analisaré sensa contenplasiones al enemigo de turno i li futré el dit al ull, la greña a la boca i a la nafra al culo... i no lin deicharé de respirà anal cabró de méda que me se posi per deván. i si és un ballesta de la vida, i ataca al meu atimat Ulagué, pues encare au faré am més mala llet. que costi. jo avisu. asin de prinsipios no sóc leridano... però m´encaro bastán cap a la costa. i com a von català que sóc, yo no me ando con txikitas. i jo sóc l´aladí de les causes perdudes, com el meu amic Silviñu....
-
jo sóc todo corasón. aquí i a la popla de Sagú (capital d´are-sí). sóc un sentral (las muchas de las véses resiclao pal lateral de la defensa) de moltas garantías, y aqui donde me vén, jo me deicho la pell al cám i lluito pel meu escudo i per la meba samarra i gomorra. a més espanto a totes les ascaróssas criatures del equipo contàrio vagin a rayas o de liso, sensa que me intemiden i tinguin el culor que tinguin. si és asúl es que seguro son fachendas o chotós, si es cojo, repumblicanos. tal com passava en tienpos de la bunica bataya del ebro, quan las tropas del general flanco volian percutir en las bravías defensas catalanas. pues jo allabós era al frente, tal com si disputés un patit de fumbol, portegiendo mi território ante la desfachatés del invasor... quan alasoras sentia com resonaven a l´horitzó els coñons de guerra i m´alertaven que els nois del pudrit amenasaven mis humildes defensas. achí i tot, jo seguia erre que erre futén la puteta a la cara del cuntrari i li tocava las bolas pa despejarlas de mi sona lo que yo más pudiera... en ferma cumprumís amb mi mateix.... i pum.
-