martes, septiembre 30, 2008

el hochenta por siento de los ogares no tienen protesión antivirrus

.
pues sàpigan que la meba purutasió pel coi dels virrus que té d´aguantar la cuputadora cada cop que ma mullé se seu al seu debán té de ser d´òrdago. no anià pichó bichu a la capa la terra foten-me enlaire el coi del fire- guai aquell como la sancta de turno. i a més ho fa am molta mala baba. achi com qui diu d´espresso i no ta sito. m´agafa, i la mui buarra desistala encare no sé com, el pumgrama que ting insertat a la mimòria de la pe-sé. a mi ja m´argradaria de veura´ls anatots bustés am un pumblema tal. total, daspués venen els cuatra llestos de sempra amb manifestos escridasán pels descosíos i fent-hi queixes púmbliques tal com que els señós usuarios no se purutegeixen com cal ante la amenasa oculta que se retrasmite por la ret. entonses jo els in dic que no tenen ni repajollera idea del tema, pues pa peligro real el d´una bruicha que me tocletea tó lo que no debe. entimidades incluidas ¿no es sierto? pues pa que lo vean hu que ting de suputà
.
i és que l´internete de metda pues porta tots aquets perills en forma de maldecaps familiars. are, una cosa que me va treura dels meus correspondientes ikers va ser quan ma mullé me va estirà d´un coi de cable del darrera de la truñutorres i me va puruvucà un curt-sircuit a l´angoy de la paret. si mal no recotdo l´avitasió va treura mol de fum, l´aspatacla va ser aspatarrán amb uns meraballossos focs d´art i ofici completats amb un seguit d´espurnas guluriossas am ganes de fer mal, mol mal. a mi me va dunà una chispeta cabrona anal ull daret i de resultas d´achò me va deichà guenyo. seria como hase unos sinco anyos el suséso que les relato. aquell va ser el meu primer intento de fotre un autentico antivirrus anadins del meu escritorio en forma d´un bon paño-protector... per a que la mala pecóra de turnu pues no me toqués allò que no sona. tota pracausió era bén puqueta i desda luegu vai fer una gran cosa atrinxerant-me anal meu aposento
.
i mol a pesà de tot a l´atra dia me vai llevar am aquesta nutisia tan purucupán per les llars del pais: un vuitante per sent de la poblasión intrenaùtica estan desprotegíos contra els bichos de la charcha. achi i tot ¿i que m´en diuen bustés del atra vint per sent? pues que fan bé d´agarrarse los machos i aforrallà la ceba diguinitat pasunal en forma del pugrama maca-fée de turno. mitin. si no troben els coi de virrus anadins del cacharro s´els trobaran a fora. tanseval on siguin que s´els trobaran. usia que no perdran ré per probar-ho. al tienpo. a més, tots ja sabem que de bichos sibernèticos i de bichos reales més hu menos tan s´hi dona i ja estiguin anún custat o ana l´atra de la pantalla de pasma sifanofa son igualmén de parillosus; des de quell bunic dia jo me vai adunà que estava fet tot un espesialista en cuestiones enformàticas aun mi egnorànsia enraisada i sobretot en mi profanasión d´aparells. are, nastic mol urgullós de saber defensar-me en allò que anumenen el mundillo anti-jàquer, usia el mundillo antiCretina Cuberu, anorma porfesional onde las haiga...
.