jueves, junio 19, 2008

l´antranyÑñabla manolillo fraga araiberna



.
- pues com qui no bol la cosa i a modo de pingúinus, aquet bonhoma, tan i tan atrotinao camina per la bida achí-achà, tranca-barranca, sifanofa com un aumil sierbo, renqueando mich de custat, bén a pum de fé tumbarella. fins i tot me produse miedo i alora una mique tristó numés de vore-li la carona achí mich de bull-doch, mich girolat...com una raonada póo de que caigui un dia de questos i prengui mal de dabò. dascunec si a la antrártida, on por sierto fa molt de frio, aquells bunics animalons de cuerpo omscuro, aligas curtas, petit repicó i amb unes lilicules putetas anumanats pingúinus de longuis destaquen tan com aquet santo arribao de las galisias selestiales. conosco por buenas fuentes que l´homa aquet se fa (com el seu nom indica) el longuis...si si, el longuis... com aquet altra sañó pulitic; els in parlo d´ un altra bestiuleta de la bida si se pot bén dí, arribada desde terres valensianas. entoses jo ting la enpresió que quan anaquet sañó els seus familiares y amigos lin parlen de tota la manida ranubasió dins del seu partio politico, l´homenot deu de pensà en el primo de riviera. vegin com al purutagunista del pots d´abui, gran estadista segun gente de contrastada solvénsia, poca gent li guanya en pensament d´aquell que en diuan fijo. encare que jo nirie més lluny i l´anomenaria pemsamiento uníco. mitin, facin-me cas, el tarannà de quet sañó pingúinu és molt original, simésnó, oju, parlo del seu caminà de alta estirpe traginera. jo senpra, y seguiendo mi recto sendero pasunal, sagons el meu aumil pum de bisió penso que no és nesesario cap mena de rabulusió anal seu partit del pepét (dimuniet). ja m´està bé lo anclaos que estan en la pristoria, asin como tiranosauris dins d´ una mena de parc churàssic a l´engrós i a la galega. i sinó mitin, umserbin, que anán al trantran por lo menos va tirán dia rera dia... i la de morts que va deichán dins del seu armari particulà es una cosa espelusnante. però ai caram, ja li va bé de fer-sa el longuis, si no ja veuran d´aqui a un tienpo, fén cua un darrera l´altra a tots els varones del seu partit declaran-se afalagadós ufisials del mentado... a modo de ansar; entonses a veura si aquesta colla de pilotas i mandangas de la pudrida reraguarda del partit...un de questos dies agafen i vegin que tenen l´uputunitat de fer el gran salto hasia la capital del inperio. i ojo que ell feie el mateich en tienpos preteritos con allegaos ministeriales de la sona del ferrol i santa pola (que no era cap gelat). mitin, jo els bén purumetu que ja de l´épuca de quan hi nave el sañó fraga de minsitra de la desinformasión i tudísmo en el antiguo rejímen que ja el veiem tot cuntén com un chinchul, inaugurán dos pantanos i quatra carrateras mig abuñagadas. i achi cual hasta u cornamenta puyando hasia el fondo del subalterno, el brabío toro hispano representao en la ensigne figura del sañó manolillo fraga araiberna enbiste los elementos sumbersivos del resto de partíos y del suyo propio sin reparar en qui coi claba el adorao cuerno...
.
are l´home ja cherinuleja bastán, coses de l´adat, ai que li farem, mitin, rasimnasió, encare que el trobo fuerte i encarao pa los anyos que llevan sus veteranas posaderas. la sulusió de cumtinuitat no és cap secret que està en aquestas novas generasions prutectoras de la santa aguila, un discurset devan del pumblico, un balbuseo por aqui, una ploramica per llà i ja n´es sufisién. quan diu alguna cosa interesante com per emsempla quan parle de ponitica interior pues jo abaichava el vulum del televisó i me quedaba bén a gustet. a véra, molt a pesà que l´homa ja no està en dispusisió de firmà declétos ni sentensías... pues jo trobo que si esforÇa... prò a véra, és que li passe com a un sarvidó i és que el seu pumblema és que ja no en dona per més. i és que d´edat i de salut com no ens cumpurtem tal com diu el sañó ductó, tantos anyos de malsdecaps incluso bien vivios bajo la batuta del ditadór, portan molt de prejudisi per a la salut. no cal fer bromas am sagons quinas cosas pues un ataque de feridura pot acabà am natrus en comsevol mumén i sinó vegin que el pingúinu ere molt pingúinu però al final dels seus dies no passa de ser un pobra ocellet de cau. en cabat, semble un sentio homenaje, i no hu és, hans al cuntrari, és una forma de damustrá ferbor per aquestas criaturetas vingudas des de los gelidos hielos del pol sut i que caminan com un dels pulitics més representatius del panurama nasiunà-. pues ré, com deie un famós triu de canet, ai manulillu, ai manulilluuuu fotel´s-hi canya clava la puya, álsa manooloooo ¡¡¡parqué manolo, la calle és túya!!! ¡¡¡parqué manolo tu eres espáÑaaaaaa!!! tirorirori chim-pom
.

oju, actualisasió pues com qui diu bastán inpután. totes les mebas actualisasions son més que inputans. per tan, actualisasió i pum ¿bale?
.
semble ser que segons fongs cuntrastadas la rabulusió del pepét cumensa pel fichatcha del sañó Decos-pedal en puestu del insigne siñó es-secretario general del partío, l´anjalet asebés. pues mitin, ja se lo pueden comfitar am pomas de terra que pa después del parell de tanpluradas que ha fet el coi de putuguès a can basalona a mi no me serveich per ré, ni tan sequiera per aselerà. i és que achi pensán una miquete me se viene a mi selebro que aquet noi ultimamente és que si ha passat masse de frenada, no sañós no, un se té de cuidà i no pot nà per les nits de basalona am la sisena pusada i sensa el frenu de ma. aquet noi nave mol asalerat, sobratot els ultims dos anys i mitin que ja no els parlo del tema del en-brague (taso) que d´aichò nave fins i tot passat de voltas.