martes, mayo 20, 2008

el ninot diabólico de San Cugat

.
- daspués de esplicar mis andánsas con la rusa por el barrio gotíco, pafabó, usia la remera de los bajos sinfondos, bamos a ver si me esplico, la mujer del cojo y el tio cachas del segundo tersera coi, achò achò, aquesta no pas atra. lo desia podqué la del pimero-pimera es sorda i siega. vién, hoy pretendia hablar sobre algo que seguro les intaresará... más encluso que las ensabunadas "la ceba" del hotro dia en san Chuan d´elspí, ensabunadas dedicades anal nostra atimat i venbulgut sañó porta malestruc. asin que si s´escau, tápense todos ustédes las orejas y persignense, que hablaré del munyeco diabolíco de san Cugat. are, miten com al nostra prasidén se lin va l´olla úna i una atra vegada, de primé am el manio tema del meraballós putàtil dels nassus al seu despacho purufassiunal quisir, de segundo am les escuchas telefonícas a la riunió de la chúnta diramtiva, de tarsé diuan que am la cagebé i la sia, fins i tot la tia i cumpañunia de por medio. ¿seguim? bale. de cuarto auscultas variás des del unonimato, achi com si fóssin sonbras chinescas i sandruscas des de l´upusisió. are, las de nostra prasident son unicas, i oju, pedqué no dir- hu, una mica chulescas tanbé. sañó elefante, mire que como servidor le salga de cotrincante pa las prosimas erecsiones a ver si me se va a pillar un resfriao de pare arnau i molt señó meu. am tota la déria e-mosionante i sensurante va a tener más de un glorioso poblema querio presiden chiqui, paddó, "chuqui" bulie de dir; i al ilo de tota aquesta esbatussada per treura´l com curraspón de la ceba bunica pultrona a mi que me rejistren
.
busté creu que am aquesta bunica carona que faig pudria sé un ribal a su altura, asin a lo Jamets Bacond tal com està busté fet? ni arto bino pafabó, i are! entóses com que me va venír al meu cap allò que jo no sóc pas mediàtic, hans al cuntràri, o milló més bén dit, sóc un parsunacha del tot miedàtic en tanto i en cuanto numés nasesito de mirar-me reflexat anal espejo del meu cuarto de baño per espantar-me anamí mateich; i tot achò li dic pues més que ré per espiar-li achí am el meu pinganillo en ma. en cabat tots els sosis farem una nuvela com les del sañó brocólit aquell i si en rep amansases del fredit crúget u si li sabutechan la llócha l´astadi,no sé fins a quin púm busté en farie raspunsablas als nois de la tresera edat del entorno el clum i tot plegat. ¿oi que m´antén?