-
Els moixernons em piquen de lo lindo. Sera culpa de la crisi titusional a tots els nivells del pais on em trobo insers, dic jo. Alegria pues, què carai, tenim uns meravellossos boscos esperant-nos a tots plegats. Anirem orgullossos, cofois i falisos com si fòssim uns nens, amb els nostres cistellets de canya a mirar de cagar-la un cop més. Mitin vostès, l'últim cop que vaig pujar a perdre'm per aquestos boscos de Déu nostresinyor, de tot el que vaig recollir-ne, gaitebé tot el capaso era per tirar a les escombraries. Només se van salvar uns quants exemplars, la resta van quedar bén podridots. Molt trist tot plegat, no creuen? Jo sóc persona que no és considera pas afortunada en el sabroso mundillo boletaire. Igual que amb les dones. I es que caçar bolets es com caçar la doña perfecte; potser existeixi en algún puesto de bén amagadeta, qui sap, pero mai no la troba enlloc.
.
La fulla-rasca del soto-bosque em fa relliscar, les brancotes dels arbres me molesten d'allò més, son més inquisitòries que una sessió matinera amb jiménez-losantos; después està el tema dels putos bichitos que foten la punyeta fins els descosíos. No, jo penso que no es pot anar pas a la can pinya a cercar fongs amb tots els paranys possibles. I això quan no s´hi troba tots els bolets plens de trepitjades, més descompostos i mesclats amb l´humus del terra que la mateixa doña Esperáncia, arrugats com un pòtol, fastiguejant l´ambiente com un de l´oposició al congrès dels diputats,és a dir,creant mal rotllo entre totes les criaturetes del vicenç del bosc. Quan em toquen els membres inferiors, com per exemple els meus gloriossos moixernons silvestres, allaborans jo carrego amb tot, se digui federasión, se digui el 'sursum gorda',ja sigui a Mindanao, o als afores de la caça blanca. Jo no em tallo pas ni devant d´un comsevol Villar...ni del mateix senyor Ohbanana
.
La fulla-rasca del soto-bosque em fa relliscar, les brancotes dels arbres me molesten d'allò més, son més inquisitòries que una sessió matinera amb jiménez-losantos; después està el tema dels putos bichitos que foten la punyeta fins els descosíos. No, jo penso que no es pot anar pas a la can pinya a cercar fongs amb tots els paranys possibles. I això quan no s´hi troba tots els bolets plens de trepitjades, més descompostos i mesclats amb l´humus del terra que la mateixa doña Esperáncia, arrugats com un pòtol, fastiguejant l´ambiente com un de l´oposició al congrès dels diputats,és a dir,creant mal rotllo entre totes les criaturetes del vicenç del bosc. Quan em toquen els membres inferiors, com per exemple els meus gloriossos moixernons silvestres, allaborans jo carrego amb tot, se digui federasión, se digui el 'sursum gorda',ja sigui a Mindanao, o als afores de la caça blanca. Jo no em tallo pas ni devant d´un comsevol Villar...ni del mateix senyor Ohbanana
