lunes, diciembre 08, 2008

sa majestat el rei, aquet gran hóma de trabajo

.
abui els presento aquet gran hómen, un producto como quien dise, mità y mità del estado mayor por un lao, y del servisio de inteligensia nasional por el otro. un meraballós elemento que en su dia llegó del esílio per fotra el dropu y viure del cuentu, achò si, sensa cap mala intensión por su parte. és a dir que hu va fer sensa vuler, com qui no vol la cosa. i sino que li preguntin al noi del Ferrol. segons el meu aumil pum de vista, sembla ser que el misterio dels burbóns son com els espedientes aquells que feien per la tele. son estaquirots paranurmals. o incluso algu més. bustés tenen de sabé que anaquesta gent no s´els pot treura ni am llegiu el conejo i tal com jo els dic medraran por los siglos de los siglos com fantasmons dins del palasio la sarsuela. mentrastant, naltrus, el fiel populacho, seguirem fent la viu-viu, u milló dit, el búRRu, pagando nuestros respemtivos tribursios en su honor. però que coi inpótta, si ells no achecaran la resta de la ceba esistènsia ni un putu codo. ni falta que els fa. aquet mite de la faràndula, que té penjades tantes medalles com l´antranyabla Màgic Andreu i balbuceja com un trisómico, numés se dedica a firmà autògrafus i a viatjà com els amics del famoso canal tematíco. i tan. aquet anorma militar, està dotao de una visión de mando a l´engròs, hecha a la imagen y semejansa de otro gran estadista com el matei Rejoy,i que con su estrategia tan ejenplar, sigue aquel presioso anúnsio dels cunillets de las pilas durasél. ¿que parqué? pues sensillo. parqué dura dura i dura anal seu meraballós cargo. su poltrona és com l´elliot ness y sus muchachos. intucabla. capitan general de todas las regiones militares habias y por haber, con más honores causa que el matei Ramón y Cojal, y a la sasón jefe total de los tres ejérsitos, tierra mar y aire, y a su vés, el garante de nuestras libertades prostitusionales. con un anorma curricúlo en su haber i una inteligènsia fuera de toda anormalidat assegura la moda retro por lo menos hasta la prósima senútria como mui mínimo. en dafinitiu, la vida dels reis és mol dura, de mol de trabajo dedicasión y esfuerso...y de un no parar (de joder).
.