.
estic trist, capcot i dasansisat. és que esta tátde me han tocao el bora-bora viu aquet com coi se digui am una nutisia atensión, miten ustédes. les leo. el dos mil bemti-sinco se dovlará el numero de casos de inpoténsia semsual entre la povlasión. d´aquesta no m´ensurtu.
- jo no ting ni ideia si la meba imnosi córnica sirà la raspunsabla que l´anyo dos mil bemtisinco la meba puteta del mich tingui la sufisién fortsa per empinar-si dagudamén i com curraspón anún sañó de la meba cataguria i classe; bisto lo bisto dirls-hi anabustés que al diari beinte menutos s´hi parla de aquet tema. aquet diari és de gràtis, pues sàpigan que jo no compro premsa, hans al cuntrarit, jo arreplegu am tota la que puedo y más. asín que els hi dic un cop més, de diaris jo numés m´emportu cap a casa tots els que trobo a papareras i cuntanidós variados i pum. pues bé, turnán de nuebo al tema de amarras, abui he llachit la nutisia que el númaru d´inputéns sirà del doble i mitin, jo no m´en sé avení al raspémta. que coi bólen bustés que els hi digui? pues que ting póo, molta póo. que padqué? homa està clà, suposu que hu entenan i sinó ja no és el meu pumblema. mitin si ja sói lo sufisiente de inpoténte, pues ni me bull de imachinà dins de quina susiatat viuré, una susiatat on el númaru de frigídos semsuales arribarà a sé el mateich però multiplicat per dos. usia que ojo avi-sor am aquet tema que me porta de curcó i encare queden més de tres lustrus per tan assanyñalada feméride. jo allà vos tindré la figolera de siento dasiocho anyets resién cunplios i si are la meba tita està feta un penjoll de fira gran me puruboca un escàmdul de pemsàr-hi en quin coi d´estat se trubarà per alashores jo supósu achò frumarà parte d´alguna truballa arcaulóchica com les mumíes aquestes de teneríf.
a vóre, tanpoc és que un aumil sarvidó hagi pensat en fuyà dingú, siñó u siñóra, ja sia per satisfé els seus intintos carneales (bé,més que carneales jo dirie que apergaminales) que per una pura u simpla passió. ja sigui a base d´un plaser dibino u bé ja sia per tení un cill o una cilla, que dichoseadepaso ja no son edades pa eso. a més com afechitó cal dí que ja en ting una golfa am vuitamte anyets am la qual cosa ja en ting de sobra. achí que vaic desidí que no m´impotta ni chéns ni mique com me trobi de fótma pues qui no se cuumsola és padqué no bol i no ai desgràsia que sién anyos endure i que en un pais de tuédtos siego es el que bé. però no anià cap remei i les tadistícas que per achò están asseñalan un endíse povlasional al alsa en el número de ansia anos, miemtras de manera paraleia sitúan un desénso ebidente en el manio hàrte del vuén foyar. i es áhi aon jo bulie de ribà, a la llei del servessero morfi feta a l´emgrós. llei que diu que sirem més però am menus fortsa de tracsió per clavar-la dins del furat, i achò sumirincomsumirin és com si se tractés de comsevol patit de goldf; bull dí, que aplicat tot plagat a cuastions pelegrinas com son el sémso horal o veginal, els barons de nostra sibilisasió tindran el dovle de inpoténsia debio a la mitat de àvi too. i és achí com s´escriurà la història de la sosiedat del futúdo, poco esperansadora en prensipio que per sótt u per disgràsia diu que sirem més però redusíos a la ménima espresión.
