.lo que sí es sierto es que después de pasear el got de vinillu per ca l´ansiano, he llegao al final del dia como que tengo una vós medio robotisà asi finti-finti entre un sintetisador enlatao-metalisao y el rugío d´un lleó mut del soolòchic. la cantidat de carajillus empassaos anaquesta guluriossa jurnada basalunista amb l´amusiunán triumfu al campo del Espómtin Quichón, ha sigut més que meraballossa, i m´ha purupusiunat una anorma inspirasió a l´hora d´anà a asbufegà el pitillo de l´alegre "momo d´esquadra" de l´ajuntapelas curraspunén. allabós jo bulie de parlà del camí dels "bons homas", usia la ruta dels cátarros. tutóm sap que vivim anal pais dels catárros i are prasisamén amb l´equis-nósio de la tardó arriba tota suerte de custipats variados. i és que de refredats aniàn de mols tipus; per pusà un emsemple tenim que de la Catañuña farburossa fins al sud del pais dels amics Carpachos (persones que ens atimen desde el fondo dels seus corasones), se troba la prinsipal ruta dels catárros. aquets viajeros de l´antiguitat sàpigan van ser reprimios pel seu vil proseletismo, bé, en tot cas s´hu mereixien per ser tots una colla de burrus i maniatos i anal meu aumil judisi hurien de furmar part dels antisistema a can barsalona. entónses yo les sugiero que se agarren un mapa de la guía Cansa i se miren el sanderu de a pie, de inisio, fins la arribada a la cufolla vila de foixch. el caballé Rijkaart Tort cremada era un inquisidó de cal ampla que feie patir a los transehúntes del lugar amb els seus cumantaris com qui diu tan tècnicos i de tanta disquisisió tàtico-puritana. anaquet cami busté trubarà les misteriosses emprentes de las crussadas des de bén a prupet de Carcas-són fins no hàntes d´arribà a la capital del departamén de l´Arrevieja fransesa. entóses en mi sentío de la imaginasión yo pienso "pies pa que os quiero", i endego a cor que vols... vinga, tots cap amún en filera hindú, tot el coi de periudistes perseguíos por los enemigos crussados. siertamente tratados como elememtos sumbersibos por el poder establésio, atraviesando calles pa huir del poderoso caballero mediatíco. i anallà ens esperaba bén alegra el prasiós papinu o escarchofa per parlà una miquete amb els nostres amics contertolios....
.
jo, a véra, ma cunec per la història de la garratibadora i corprenent edat mitchàna, que els meus antepassats anumanats traginés anaven allò que s´en diu chinu-chanu arreplegán amb un bon parell de putetas a asquerra i dareta i no se cansaven mai de la bida d´anà d´escursió fent la ruta dels catárros (o sendero de gran recorrío conosido por ser una patitona parte del camino cap a San Tiaggo apòstul). pues jo anmiro com tota aquella gent tan anbulante entre emisora i emisora de ràdiu, portant un bon basté a la ma dareta, s´ens patejava els "caminillos de jerés" pels descosíos...caminán kilòmatrus i més kilòmatrus des del sut de la sierra del Cádi, comarca del alto Braguedà, fins elotroladolaserralada de los Piraneos. incluso mentre escoltava per la ràdiu al sañó Foixch, sentia com el pallo en cuestió estaba tot el ratu futén tosíos i carraspédos. si és que no pot ser. ah, i tot achò mentras opinava del seu atimat clum basalone i del resto la economía mundial. el que no s´hi pot negà és que era i és l´estreya a molts dels purugrames que se fan i desfan per aquets mundos d´en Messi; are, del gripasso tremebundo y rinbonbante que lleva ensima incluso me llegan a interrunpir pugramas, imaginint-sa. pa aprofundisar en el tema, vai trubà d´allò més amusiunàn i reumàntic com el coi de sañó Foixch ens nave esturdunán a tots els congregaos a diestro y siniesto dins "la pesera" mentra feie el seu captivadó discurset. mitin, un sarvidó és que nesesitaba un bon paraigües per escoltar-lo com cal! no anià daret! porsiguiendo con los señores catárros, ¿bustés no troban que aquella gent eren uns irraductiblas de tomo y lomo? pues per mi eren uns herois a la cassulana, uns honbre-aranyo de cap i peus i uns capità truenu a l´engròs... i oju, encare que fugissin de l´insigne cavaller Tort Cremada de Catañuña-Ràdiu (laràdiudetots) fins al Ruc-1 amb l´amic Joan Maria Póso i cumpañunia. pues sí sañós, mol a pesà d´achò per a mi eren uns justisieros, d´herrera los navarros si bustés volen pero uns anormas justisieros al fin y al cabo. en cabat sàpigan que tots aquets turistes havien de supurtà carros y carretàs amb els Jordi Costra de turnu, pues feien juntets el camino de los buenos honbres. aquells eren uns sañós cátarros que transitaban d´una emsisora a l´altra caminán arreplegadets per la Diangunal tal com si fóssin bons germanets...en el tradisiunal i ansissadó "peregrineamiento obrigado" amb burseta a l´asquena i bacúlo en mano.
.
.
