- a mi de cuando ere pequenyito de sienpre me han gustao las canpanas. totas totas totas. las del elgorreaga, la del pessevre, la de la catardral, la de la bunica claraveya d´el sañó guay disnéi, usia totes. i és aichí que ha sigut senpra;miten de cuamdo yo les ablo, ja de imcluso cuamdo tucavan a mótt i les santie des de casa meba. el ruido de la miétda de canpanas a mi me afemtó tamto que ahún no me las he podio sacar del sel.lebro, asin que he cresio como he cresio. entre aquet fet i el tucà campanes propi del meu bansalunisma pues entre una cosa i l´altra han fet el restu. lins tinc de cumfassà que me feia póo tení aquet puder, aquet sesto sentío, però el meu pudér viciós nario va imtrinséco amb aquet fet i no puc evità aichò aprasiade audièmtsie. a mi m´argraden totes les canpanes desde les més patitones fins a les més grossas, desde les que fotan surói ásta la del oido enterno, sepan ustédes que soi corto de horeja pues entre serúman, aigua i pelos que se mesclan ademtro hasen una bola por aonde no pasa ni el àire sifanofa com el nostru sañó selemsiunadó de fumbol. les canpanes que més astimu son les de final de anyo en la puédta del sol, menjan el raim amb la meba siñora, gra a gra, pipita a pipita am la cupetacava en una mano i el higo en la hótra..
¿com coi bustés bolen que no m´astimin les campanes ni els sañós que les toquen desde abaix, u sia, els toca-canpanes? si jo buldrie sé un dels de baritat, un mona-killo o un susedáneo de musèn are, mala cosa abui die pues padqué aquesta feina la fan unes maquinetas purugramadas per a la ocasión. pica usté en la canpana de la esquierda, toca la de la esquierda, me pica el butunet de la canpana darecha, asuéna la darecha, i asin suenan todas en una prassiosa sinfònia de musiqueta eichordidora que rebienta el tinpàno de cualquiet modtal que viva serca del canpanario de turno como el de mi pueblo.
