lunes, abril 05, 2010

Una via marcada por el verde que te quiero verde.


Una via marcada por el verde. Cullons, si serà per qüestió de colors. Ni enmedio del santo antisiclón de las asores a mi me iban a pillar. A mi, are, si volen que els hi digui la veritat, l´ajuntapeles me´ls té bén moradets amb tants de projectes innecesaris; pel que semble també ens volen tocar l´engonal, perdó, la diagonal...i part de l´eixample, com ja els vaig comentar. Jo no me´n refio ni gens ni mique amb aquest projecte de tarannà faraònic; amb lu bunics que sempre han sigut aquells arbres tan bén arrengleradets a les voreres de l´avinguda. Tenim arbres, tenim carrils-vici en ambdós sentits de la marxa, tenim conductors maleducats per tot arreu, tenim carriles bush, tenim carrils ebris, tenim putiguetes de moda al detall...i fins i tot lloros salvatges a dalt dels arbres. U sigui que tenim de coses per donar i vendre. I are venen els llestos de turnu a demanar opinió del que volen fer amb la nostre estimada diagonal en un futur no gaire llunyà. Imagino que un servidor saltará de edifisio en edifisio para poder llegar a l´estadi
-
Pues coi, deixeu-la en pau i no toqueu més el que no sona...carai, que ja està bén pulideta, eixerida i super-neta. No nesesita más retoques. Ja podeu fotre un encaje de porrillos que no m´empasso pas tot el que voleu canviar-nos. Ara resulta que desplaçareu els arbres tan bunics que tenim plantats a la vorera. I a von els portareu, jo me pregunto? pues coi, fet i fet, ja posats, planteu-los al pati dels tarongers, allá al palau, al costat del sr. Montíllo i companyia. Mira que foten uns inventos i uns guirigalls de ca l´ample. Les palmeres i els plataneros on me´ls endureu? eh eh eh? Donen més distinció a la via púmblica i la fa més senyorívola. Definiu massa 'los espasios de la avenida' y su respectiva calzada. Los edifisios quedan como imbricados, ya están bien como están, coño, dejarlos en pás. I és que d´això viu un munt de personal... entre els tècnics, servisio de burrocràsia y resto de mantenimiento de 'cal totxo', pues algo hay que haser para distraer a todo el personal: així que enmerdem la diagonal, sesguemos la avinguda verde y facunda...y de paso desterremos a los que éramos ya felíses con el antiguo paisaje urbano. Deben tratarse de los "iluminati" munisipales los que están detrás de todo esto; jo sóc molt mal pensatto
-
y asin de paso que se jodan los vesinos de la época del sr. San Ildefonso Serdà !!! s´embutxaquen una bona pilotada-picossada de comissió i apa, d´aqui a 150 anys tots calbus; ens faran pagar més impostos, jo, pobret de mi, que no tinc ni per una pótesis de junoll...ai que serà de mi. Yo que no dispongo ni para remedios pa "liativos" intensos contra los galindos gigantes o los galindones. Ay futuro cruel, ni els cotxes enculògics i resta de tecnologies vàries, yo soy el fiel prototipo de los trastornos dentales agudos. Y sepan que no le encuentro la diferensia. Yo siempre apuesto fijo en estos asuntos y me relasiono por libre. El tiro libre es la única relasion sosial posible si no le importa o no le es molestia alguna. Es el más seguro si no quiere ir por la vida fallando más que una jodida escopeta de feria. Esto no me ha pasado jamás de la vida, ni tan sólo en el ball del envelat del meu atimat poble. Por lo demás, mientras no vea sidanes en la costa dejaré de preocuparme. Y si puediere ser, también preferiria no ver ni cristianos, pues yo soy un ateo total
-
Antes tomaba prestado el diario a mi amado vesino colindante. Sepan que me he reformado. Ya no lo hago. Soy más de buena persona. He mejorado como siudadano de a pié i sóc més sivilisat. Que lo sepan. Pues resulta que ahora soy hombre de consumir poca prensa, en espesial escrita, y mucho más tal y como andan estos tiempos tan tenebrosos como revueltos. A mi, un euro pues me supone muy mucho. Entonses me pongo a reflesionar y veo que tengo una de dos. O me dirijo a la papelera del metro para volcarla y recoger lo que haiga revuelto por allá dentro, con el riesgo que ello implica, o bien acudir presto al busón de mi apresiado vesinico a vasiarle su taquilla y tomarle de prestado lo que haya dejado el repartidor. Vamos, hablando en plata, lo que tiene a bien de llevarle de manera diaria. El sufrido cartero nunca faltó a su oportuna cita con el malpartit antibasalunista de turno. El pobre hombre siempre fué más cumplidor que un sereno...
-
No cregueu que em resulta pas fàcil el extraer de su guixeta "la vanguardia gent amb opinió". Hay que tener el sufisiente estilo para acometer dicha acción sin que el chafardero vesindario lo note, y más aún a la hora en que suelo realisar un acto que ni és vil ni reprobable, al contrario, lo considero digno y justo, a jusgar por el impresentable anti-barselonista a quien se lo hago. No es una apropiasión indebida de bienes ajenos porqué el tiparraco ese no es nada, no es un bien... ni es un ajeno. Es un merda. Un pruvucador de la meva persona. La tática es ir estirando la hoja poquico a poquico como con 'di sí, mulo', de canto: el glorioso diario al final sale con denodado esfuerso hasta que consigo sacarlo sin levantar demasiadas sospechas entre mis congéneres de espesie. Este acto voy realisándolo como si fuera un deporte matutino, como si practicara "fútin", desde hase no mucho tiempo. Es un enorme "arte" ahí donde lo vén, un arte comsevol, un esport de maxim nivell que exige lo suyo. Y es ahí, donde un humilde servidor ejerse cual "niño de la capea" dentro de un ruedo. Y OLÉ !