lunes, junio 09, 2008

pues no sirà per ganes d´enfunsar-ma a la mar salada

.
- pues abui tenie ganes de dunà la meba upinió aserca la bunica panícula del jàmets càmeruns i el seu prasiós tetànich a modo de continuasión del presioso póts del dia de allér. a mi me posa una mica nadviós aquet flín i és que veura al pobra noi aquet mig perdut buscán cobijo anaquet trastu pues mitin que fa com llàstima i total per acabà primer com un tersera classe gairebé durmín a la sala de màquines i per arrudunir la ceba més que meravallossa avantura frissán com un congelao la sirena en vellmich del oseáno arlàntico. per cabar-hu d´adubà veus la prutagunista que semble visto desde afuera, més que la nuieta dels seus encánts...sa futuda mare, achí parlán a les clares. pues que tots queden estaburnits quan veuan aquell tróç de barco amb les cuatra chemeneies de turnu inclús el tiparraco del bombín que seria el chicomalo de la panícula. jo els ting de cunfassà que vai nà al sine a veura-la pues ja farà achí com uns deu anyos i por sierto no vai nà sulet, un ja vuldrie tenir la llibartat de anà al sinema sensa cap trasto al seu custat. en canvi jo no ting aquet pirvilègit i el meu cunsepta de nà al sine en bona cumpañunie, cumensa i termina en estar-hi bén sulet i sensa ningú al meu alrededó que me foti la santa puñeta. sàpigan que l´ultima vegada que vai nà al sine am algun dels estaquirots que cunviuan am sarvidó, vai havé de surtí per putetas ja que no van parà el parell de mol porcas de llençà escupitajos a diestra i menestra cap els asientos del deván amb la consiguiente pluja de hexabruptos garbajosos de culor verde-espesillo-inténso.
.
però el més impután era cumentà la panicula aquesta que a von segur sirà el que més lins impóta anatots bustés. ¿a véra,una bieja corcomía com la purutagunista com coi se pot enrecurdà pasaos més de 80 anyets (l´edat de ma cilla) del seu rumansu anaquell paquebote (mendossa)? i mitin que ja no dic ré del penchóll o gragantilla aquella que tira analfondo del mar com si fosin las llaves matarile rile rile. sort que tenia la tiparaca aquella...que arriba a sé la meba siñora i la tiru al mar apurufitán l´avinentessa que està descuidada. ré, un sinple enpujonsito y nadie supió nada. però no, no sañó, les coses tenen de sé com a la bida reial i desda luegu el sac de panses aquell, una tia que no sap apresià el valor d´un prasiós collaret am un aspatarrán safiru en asúl-fuerte, tenie de fer la seva rucada final. ¿per achò van anar aquells cuatra arreplegats am greÑes amb els seus batiscazos a més de 4000 metras de fondúe a buscar-li a la preñade siñora de més de sién anyos el seu futut cullaret de jobensuela revoltosa y millonaria? au a la métda l´hagués enviat jo, que se tirés com un búsu a que nés a buscà ella la jóia i el dibuixet del nene. si és que anian coses que no me les esplico ni tinguin onsa óscars garsias a sus espaldas, flins am linias argumentales sin lójica alguna i que els sañós diractós volen encaichà com si se tractès d´un trencaclosques comsevol. jo no nastic pas per estos trotes i si aquella dona tenia molta mimòria sàpigan que no m´impótta un santo bledo i menos les històries del barco aquell que un dia van anà a buscà uns tafanés d´aigua salada
.