pot la esquina del biejo bàrrio le ví passar, con el tunbao que tienen los buapos al caminàaaa, gafas uscuras paque no sepan que està mirandooo y un diemte de oro que cuamdo rie se vé briyandooo0000....
.paddó, és que estava tararechán la prasiosa camsó del Pedro Nabajas, i és que a chúlu pocs lin guanyÑen, tot i que oju, putsé arribarie el nostra atimat pasident a lluità en una final amb quet sañó tan i tan famós. per hu menys en lo que a chúlu (però ensensa cap gràsia) se rafiere. i jo no lin tinc cap de manie, hans al cuntràrit, me fa de riure molts cops i li agraieicho de manera molt farburossa. és un hómen que té molt de garvo i empenta, de pas empenta al sañó sosi que entra al cámpo per puestos que no son de la jéta-set com el mateic palcu on ell està fent els seus apàts amb la ceba gent, ré de l´atra món, matit-mónios de combiniensia, matit-mónios que preparen el escabróso terreno ponítico per a qual aquet gran basalunista deichi el puestu que are sucúpa al estilo masia abandonada. pues que vigili que igual el sañó cuñat va un die amb la porra i li fot un paréll de garrutades m´el treu d´allà i vinga cap a la modélo, qui sap, tot és pussibla anaquesta bida. però el més imputan, un fet del quan me sento paticulatménte ugullóso és l´empuje que té tot i sabé que la patera en que ens porta muntats com a bulgares polisónes anals sañós sósios si ha fet malbé pues li ha sutit un furat per on entra aigua, molta aigua i té el perill de enfunsar-si. aichí que faré úso del piribilegi del pasident i seré més papichúlu que ell si arribès el caso, are, no me demanin de abaichar-me els calsons anún aurupótt que a mi, pasunalmén, me farie de molta vadgóñe. i seré un ansiaano però de diguinitat me queda i molta aqui donde me vén
