El mercat del Born de Barcelona. Ai, qué bunic i ansisadó que és, a pesar de lo viejo y atrotinado que está el molt malparit. I és que ni la sercania del barrio de las gafaplastas le quitan ese aire de mistisismo y encanto que tiene este mìtico mercado de la siudat condal. I tal com diu el nostre refranero, "roda el món i torna al born". Pues es veu que una servidora de ustedes el altre dia va fer un petit vol per aquest indret tan encantador, ara per cert en hores baixes, i va tenir una corprenedora sorpressa. Jo anava tot xino-xana, caminant com una gammarussa feliç perquè sí, quan allaborans vaig topar-me amb la parada d´una antiga amiga meva de fa molts anys, incluso jo els diria de la infantessa. Sense solta ni volta la tiparraca me va reconèixer. Semble del tot mentida però va anar així la cosa. I mirin que jo els parlo de antes de la gran guerra sivil que ja erem amigues o conegudes. Después de tanto tiempo mitin per von, la cosa es va ajustar als paràmetres d´uns antics records de joventut, una nostàlgia i una melangia feta a llarg termini; aleshores de resultes d´aquest retrobament, totes dugues companyes de l´ànima varem caure en el regazo del amor fraternal (quien te ha visto y quien te ve), entre viejas amigas, com un bon parell de pájaros melanginossos tot plens de musió cumtinguda...plenas de afecto mutuo por los cuatro costados.
-
Sí senyors. Erem un parell de lesbiades hechas a la vieja usansa. Tota la nostra aventureta hi va succeïr a la parada dels llegums secs, un puestu on venen llenties, fessols, patatones de bossa i sigrons en pot, a granel o bé en remull. La noieta ja tindria els seus 90 anys bén fets, i jo la vai trobar bastant eixerida a jusgar por la primorosa movilidat de sus diferentes miembros. I és en aquestos casos tan entranyables i emotius quan la memòria esdevé pura tendressa. La memòria és traïdora però de vegades aquest esfereïdor fet, fins i tot se fa d´agraïr. I és que tan ella com una servidora varem fotre les banyes a nuestros respectivos queriditos del alma. Total, amb la maleïda excusa en ciernes, varem provocar totes dugues un enorme desgavell de dimensions desconegudes; amb bosseta de llegums pel mig, ens tornàrem a enrotllar de mala manera...i és que el bacallà estava del tot servit. Ens enamoràrem de nou. Aleshores va venir la segona part de tot l´entramat. El inicio de las ostialidades con los esposos se presentaba cuando menos bastante emosionante, la verdat sea dicha. Una escabrosa guerra de unos pequeños mundos repletos de anónimos mindundis tocaba arrebato, el mundo de unas pobres ansianas que se vengaban de los correspondientes maridos de ambas parejas... a modo de afrenta respondida de modo firme y contundente. Y todo porqué un par de mariconplejines como mi marido y el de la señora de la pesca salada, hirieron nuestros ahumados sentimientos cual jamelgos desbocados montando un bon sidral en el 'lús de gas' una noche de disiembre. I és que jo sempre ho he dit i sempre ho diré, com el farra-west no n´hi ha res. La cosa es posava terrible i no havia volta atrás, així que la patricia nos sacó en su diario para aclarar unos hechos que mucho nos costó de encauzar por el recto sendero. Asin pues, con buena voluntad compartida, pudimos superar como personas de sano juisio que somos semejante problema creado desde los malos entendidos que suelen susederse entre las dobles parejas. Doña dignidad, uséase servidora de ustedes, habia dicho su última palabra a mi hombre: queridito esposo, si vosotros teneis derecho a ser unos maricones, nosotras tenemos derecho a ser unas lesbiadas!!!
-
