sábado, octubre 04, 2008

els ingenios contra el coi de crisi. el mecolotón de katanga i vinga a chupà i a chupà tots plegats

.
¿ ustedes se conosen a cuanto va el mecolotòn de katanga? ascoltin-ma bé, danuminasió d´urígen com els del vijuelo aquell. si coi si,el mecolotón aquet tan tendret que por si ustedes irnoravan es de los más carillos en el mercao monisipial. els entessos en la matèria (usia ningú) diuen que aquet dulse alimento va bé per la inmoralitat del alma, bamos, aquello que tanto agradava al populacho egipsio de ser eterno en la bida. i és que se miti com se miti aquella gent no se vulia murir mai... que incluso se hasian meter toda suerte de conplementos moda honbre-mujer-ninyo ana-dins del seu sacròfago en quan tocàven el dos cap a l´altra barriada. el prèssec de katanga (sona de teruel y resto de aledaños de la provinsia de los baturrillos) ens d´ destaca por sus porpiedades castronòmicas anti-estriñimiento con un gran contenío en agua por su anorma turgensia... a parte de ser un reconosío símbolet universal contra l´envejesimiento permaturo. d´ atra banda y pa que opiarlo, por todos es consabío que el pellejo del fruto, a véses como un poquitillo aspéro pal paladar se hase algo molesto... pero pol-contrario suabemente atersiopeláo en el fondo. si misiona su capa esterior por sus pellejos, funsiona contra totes les arrugues que ens van sortint a la pell mentre arribem al terser grado de ansianidad. oju, numés cal frotà per a sobra dels nostres bunics penjolls i la resta si Déu vol (i tanbé nostra sañore de fatíma) sirà "cosé y cantà". i achò si, me´l té d´esbandir bé per tal que brilli de manera relusiente y sus pitaminas siguin de von profit pel nostru furmós envolcall seluloide que tenemos por montera. pues més o menos después de totes aquestes operacions lin quedarà la ceba calvera com la del amigo Roures.
.
pero sobretot el hueso no me lo toque no sia que prenguem mal por conspícuo atragantamiento. i ja vus està bé colla de puñateros de cal fruité que ens l´inclogueu a peso dins la bosseta que hasta aqui podiamos de llegar. entonses si la borsa de la conpra donde mete sus pelotas anaranjás le resunta demasiao cara pues miti, que li farem, jódase. pero com jo sóc una mena de cill de cristu pues lin faré un consell: busté va al supet, me coge al bretol del primo chuletas (un primo així com una mena de sañó Porta però a lo bestia) de la estanteria del colmado. allabós sàpiga que aquell suco del sumosól en caja está como quien dise triturao a parte que el teta-brit lo conserba de mejor. entoses desida lo que bueysénsia estime uputuno. lu dulén de la caixacartró és allò que no es tan natural, pues entre els potingues dels coservantes, els coloreantes y els costituyentes esta más desnaturalisao que la duquesa d´alba... que por sierto té una carona achi entre l´andres Ginesta y un melocotonasso dels mes gordos de la paradeta. si ensima no tiene de meterle caichalada al ser més fàsil i comodo d´empassar pues milló que milló. ¿u no? total que coñ és un putu euru a que li han apujat el killo? pues no ré. un euru és poca cosa. retomando el tema restrospestivamente, ¿conosian acaso que los socerdotes com en lluiset figu entonaven per bulerias el mea pulpa de vés en cuando? eh? pues si sañós. ¿sabian que el mea pulpa era la acsión por la cual los mona-quillos de la escolania del monte serrat se meaban en los faldones toda la pulpa del melocotón ingería en la noche anterior en un d´aquells apats que la santa esclèsia tenia a vién a ofreserles? ¿a que non? pues tanbé. entonses ya saben, a apojinar con lo que les dén y si estos ingenios de chafà melocotones podridos con los talones de los pies no les sirve de nada pues yo lo siento mui mucho. se meten la crisi por adonde les quepa. ai ai paddó. jo no vulie de dir achò
.