.- jo aqui donde me vén me recuetdo de manera ferborossa de quan antigamente anal meu popla se agafaven un parell de cornutos i els uniem am una corda mol mol fineta. daspués me vé al cap la prasiosa imácha dels antraÑablas telefónos de fusta colada am ruedesilla deluxe incroporada i el coi d´artefacte que portaven adusat i que ens servia per parlà anala nostra atimada parienta. allabós no esistian tantos tecnisismos en forma de espresiones anglosajónias, i visto asin desde a fuera pues la cosa era més simpla. are, amb l´escusa del coi de l´asquerro amún, asquerro avall, que si se li esgota i m´el té de recarregà de nuebo, que si per demà no li arriba lo acumulao en puntets i que per postras ...el coi de trucada avitual al 333 li buida lo poco que li quedava. daspues se troba que desde la merda-sentralita li van consumiendo el mobiestar aquell i busté no sap com recuperà els dinerets que li van fotra pel cajero-otomático la setmana passada. resumta que daspués de tot achò encare se veuen més mobils que bulets al bosc allà per la tardor. i oju, me vigili la maleïda bateria no lin faci lluis figa o que els ringotonos de custum mulestin al compañero de trabajo. mitin, i en cabat, entre busónes de entrada, busónes de salida i altras cabóries pues que no antenc réderé...achi i tot, como soi de vuena persona jo li aconsello que li robi el mobil al seu amic de tota la bida, vagi al primer moru que pille i alliberi´l homa, alliberi´l! se sentirà allò que en diuan felís y realisado am si mateich. no, pafabóo, que no parlave d´alliberar al moru, del teléfonu parlave. un cop enllestida la historia i com a guluriós prémit per si ni vie cap dumta, els amos del cotarro, per ser busté un capullu integral,li futran unes buniques cumisions de regal en consépto de factura por inversión en artilugios tales. tot sia pel fomento del uso i manejo de questas petitas maquinetas. una ansissadora supresseta en forma de contador pal pagano sirà la ceba salvació, però li apujarán sensa sabé cómo els numerets bermells...tal com passa amb el meraballós pantà de Sau en tanplurada de pluches altes. pues no anià daret. i com qui no vol la cosa, entre les tres trucadetas a fixus i un parellet a movibles ens deichen plegats sensa calderilla. altre tema és el de la conpetensia entre sién mil operadoras. yo le ofrésco un poco más que el simio del custat. miti miti, aquell fa el simio però jo faré el micu i ja en sirem dos fén l´indiu com aquell qui diu. aquella conpañia no le ofreserá tanto como servidor. yo soi de mejor. i més buapu. i més cabal. facin númarus, facin, que aviat els hurem de dunà les gràsies i tot. i sobratot d´ufertes tarifàries ni ha de mil culós pa que el señor o la señora de turno es-coja...
.
¿però que coi se pensa aquesta gent? ribindicà ribindicà. quan vai a cumprà el meu hiddink avitual al colmado del meu bàrrio pago un servei i callo com un burru. si a sobra reclamo pues pringo i como mui poco me foten de putetas al carré i mai milló dit. tráigame el canvio i a sobra tens de callar-te o t´envio a la metda. aquet és l´esperit dels aplega-calés de les mutilnasiunals. apa, i mientrastanto a pie de calle els nens vinga a despertar el cunsumo i el gasto per dir-se cuatra tuntaries propias de jobensitos. i és que avui surt el nadó de la pancha sa mare que ja té un prasiós mobil de la ultima moda. oju. i és que fins i tot jo he vist als gats amb un teléfon per montera tal com tenen els galifardeos de catorsa anyets. snif. criaturetas pubrissonas mebas. telefono mobil con su ultima generasión que no falte, per supuesto, con sus tres bandas pa poder hablar si desiden por ir al congo bléga...que tan sólo me nesesitaran de un radar pa no perderse. daspués tenim el bunic mensatcha dels mobistars aquestos que diuan tal que: "vienbenido a mobiestar, su solisitut está en curso, en breve le comunicaremos su Alfonso Godall mediante un mensaje de tiésto". "présio de la llamarada, nasional o intrenasional la que sea más iba, achò si, inpuestos no incluidos". am tota l´educació del mon mundial però a pagà la xifra que els en surti dels santos pebrotes. si vol reclamà ja pot fer-ho que no li surtirà pas el sañó Sésar Alierta...i tota la queixa que vulgui espressà li tindrà de dir al coi de telele-operadora de turnu que li hagin enculumat desde la respemtiva cumpañunia de servisios. me musiono quan penso en aquets modeliyos de telefonos-slim, tan bén parits que are per no ré ja en porten blutús, camareta per fer fotus de sixanta megapíchas, i a sobra pot si vol, escultà musiquetas o jugà a las marsianetas. putsé achò nirà bé si falla la ceba bida sentinmental i necesita del trasto aquet per matà bichos a l´espai ni que sigui de manera y modo virtuoso. molt de oju am la oferta y la demanda y el dunà i vendra mobilés com aquell que reparteix caramalets. ¿que padqué? si, are li esplico. pues per allò que diuan liberalisasión ferós del mercado de las telelecomunicasiones y la llei de l´oferta y la demanda globalisadora però per tal de fer-nos fora en globo a la resta de mortales, ya conose usté. i el coi de "la trucada perduda" ¿qué? ¿bustés antenan que coi vol dir aquet cunsepta? pues jo no. ni repajillera idea, oigan. usia que de gratis i un bunic benegra que s´hu miti com s´hu miti de bén seguro que sempra lin tucarà pagà
