miércoles, octubre 07, 2009

el meu home està pa 'chucho' by doña Gregoria

.
el meu home està pa 'chuchu'. i la veritat, no me´n sé avenir de tot plegat. jo suposo que deu ser cosa de l´edat, pues el galifardeu ja va pels catórse anyets. el seu nom és dani, això sí, sense el sánches-libro de apellido. debieren saber ustedes que és un pastor alemano, però no pas un putu perico. en canvi l´escopinyaire del otro equipo de la siudat no n´és pas un pastor alemano però en canvi és un putu gos. ¿y saben qué? pues que l´estimo molt. és molt carinyós. les seves primeres paraules (u millor dit, ladridos), van ser un vixca el barça triomfant. y fíjense que yo les hablo del año 1996, cuando el Barselona d´en Johan tocaba a su fin pa dar inisio al d´en Romson.
.
este pelucho canino de mis amores conosió an josep lluis ñúñes, als elefantes asúles y a las siempre molestas emosiones de sensura. i des d´allabós han passat molts anys d´afanys, d´alegries i de tristors, però en cabat, sempre la fidelitat d´aquesta presiossa bestioleta vers un servidor, ha sigut d´allò més meravellossa. això si, menos a l´hora de cagar. marededéusañó, coi quines catifes es fot per montera el molt guarru. però cagarros del tamany de catedrales góticas. i això per quan no li dona per pixar-se al marrano a sobre els mocasines del menda. el meu dani és un gosset molt felís, és un mascle de cuidado que empaitava a las mosalbetas de la sona quan era més jovenet. are és més atrotinat que jo... i fins i tot està més coixet que la siñora doña isabel
.
és la vida. neixem, creixem i morim. si mulipliquem els set anys corresponents a un animal de les seves característiques per l´edat que té, vostès trobaran fàcilment que ens dona 98 anys. vamos, és la meva edat, año parriba año pabajo. y si yo estoy malica, pues imagínense el chucho de marras. així que desde el meu insignificant blog, vull retre un humil homenatge a l´animalet que més m´adoro d´aquest món i part de l´altre... ja sé que és poca cosa al costat de tot el que he rebut d´ell, però per lo menos em dona un indescriptible goig compensar totes les estones que m´ha fet feliç. sàpigues que el dia que te´n vagis sempre tindré el meu cap posat en tú....encare que de tan en quan bordèssis com un condemnat i em despertèssis al vesindario en su totalidat!!!