miten ustédes. el salto con paracaidas según mi pumto de visión debe ser amotivo y toavía más si m´el fot desde un famoso hotelillo con planta de rascasielos, allà a la bunica siutat de l´upspitalet, pa ser más esactos en el estra-ràdio baselonino. sepan que el primabera se pegó un salto de pare i molt señó meu desde la misma asotéa del edifisio. oigan, no es que el vuelo livre se haiga probao por vés primera en bell-Bíche, oju, numés que la prova ha demustrat que el pallu que ha tingut els sants pebrots de tirar-se al vasío diu bén a les clares que els catalans no estem de capa caiguda, hans al cuntràrit. els nois de la terra com dirie l´amic Porta, podemos semtirnos con el sano urgúllo de quien es reclutao por el ejersíto del aire tal como lo fue en su dia un sarvidó en sus tienpos mossos. les hablo de hàntes de la sagona guarra mumdial. la berdà, are més de sério, hai que estar como una caja de griyos pa intentar tamanya proésa i fotra el salto del caballo. no me diguin que no hurien d´havé multat al coi de dasgraciat aquet, que una mica més i amb els cullons del cacholona de aquet endoll vuladó aquet...pues gariebé puruboca un amsiden. jo ja ven, leo la notisia y m´emtero que le han inputao por delitos de desordra púmblic. allabontas me dic anami mateich si realmén no és per està cufoi com un chínchol per havé fet una ordenasión del trànsito sin mediar la bunica i ansisadora guàrdia praturiana del sañó alcalda ¡a sobre que el troÇ de buRRu ens ha dunat l´espactacla que el nostru clum de fumbol no ens dunarà ni en deu anys!
achí és com la siutat de bróma paga als traidós i achí és com basalona paga als valientes. abui un ja no pot ser un heroi ni al yutúp, busté penja una heruisitat d´home aranye com aquesta i ja pot nà fén les maletes que la tanpuradeta que passarà a la garchóla no se la treurà ningú. abui per no ré venen els mossos am tota l´artilleria i m´el danumsien per fotra ascàndul a la bia púmblica com un comsevol sukúpa del bàrrio desgràsia i no ni ha daret. anami aquesta nutisia per asgarrifosa que me va semblà pues padqué negar-ho, me va cicà els pelos de punta. la berdà es que un servidor tiene demasiao vertígo como pa acometer semejamte atrosidat. are, atra cosa és allò de cumvidà a ma sañora i am una empenteta de ré pues l´acabo llenÇán al basío. el primé que farie pues ré, cumpurubasions rutinàries com trencà l´anella de siguritat del endoll, rajà la tela del paracaigudas, poca cosa, servisio témnico, una mena de iteúve com fan amb els cotchas. hu farie tot a sabiendas siertas que lo que cae de arriva pabajo llega i a vulà jova que en deien. bé, al meu paré crech que no cumetu cap delimte en fé achò que els he explicat, i sino recotdin com a la sañore Marta Sufasola la feien vulà desde un avió a gran alçada i la llenÇaven al basío encare que acabès a terra de cuerpo entero. i més els hi valia que tot acabés bé, sino al pobre encarregat de cumandànsia el guéren fumut cap per bai juntamén am la més que unurabla dama
