.mitin, nastic literalmén dastrussat i amb sién anyos resién cunplios no és cuastió d´escriura tan a menút...que me pot agafà un atac de feridura si la cosa no s´atura. usia que jo are descansaré un parellet de dies i actualisaré am un parell de prassiosus, aspatarrans, meraballossus i més que gulurióssus redactados que he penjat en un parell de urbanisasiones vesinales. per cumensà, aquesta bunica història d´amor a cal siñó Fórcheps el passat dissamta en deu. incluye potos-data per si aquesta siñora viu per cassolitat.
.- desconósco si les inpotará un pimientu aquesta aumil vivénsia padesía en anyos de póts-guerra savíl. recuétdo allà pels anyos cuaremta cuando ejersitaba mi ofisio de fontañero allà pel carré Pelaíllu de Basalone, siudat sentro, colindante con plasoleta Unibasitat por un lao y con rotonda San Antoño por el hotro. a mi m´argradave ser fontañero en mis astunetas lliuras daspués de surtir de fer traballs susials per a la cumunitat de veinas. jo nave chinu-chanu achí que el rallotcha de cuca marcave les sis en punto de la tarda. com la naturalessa és mol xàvia i qui els escriu és un estra-tarrestra, hi nave cap a la primera direcsió abón me manave el jefe de turnu, un malparit de metda y un abusica que havia servío a las ordénes del sarjento Vil-chés pal frente nasional. achí que tot cuntén i esparverat, ple de goich pels cuatra custats i alegra com un chínchul, pues nave al meu primé die de feine... sifanofa com els pares asculapios quan naven d´escursió. vai arreplegà am el meu macuto, un parell de grifos, dos llaves britànicas, cuatra alicates i un destrunilladó dels clàsicos, tot embulicat en borsas de pastas Gayo avilitadas a tal efléto. un die com comsevól altra me se vino a mi selebro la sita a siegas que tenia con la siñora del númaru diés, aonde tenia que desatascar una carchofa del lavabu de doÑa Papita. ¿arguno de ustedes asin por las vuenas ha cogío una carchofa am la ma y la ha apretujao de modo y manera virulenta hasta la sasiedat? segúdo que no. pues jo si, i bén ugullós i cufoi que me sento per esperiénsia tal. allabontas tenia molta més forsa que are pues per allò que ere més jubanet, naturalmén son cosas de l´adat. un dia vai entrà als servisios de na Papita i vai agafar-li la carchofa i me vai pusà a estirar-la cap amún per tal de desfer l´entuerto de su canonada. vinga, amun, vinga, a estirà am forsa fé i cunvicsió aquella carchofa de la pica...per veura en cabat quina bunica cuseta surtia d´allà dins. resumta que la tuberia estave tan embussada am pèls, burra-dura, i sobratot terañinas de color blanco... que feie més de tres anyos que no havia baixat ni una gota d´aigua al carré. la mui buarra i conchina no coneichia qué cullons ere l´aigua. ere una dasgrasiada a pesà que me l´atimava. snif. entonses com no ni havían pruductas per desfer el matoll de purcaria que pringava el tubo de la siñora pues vai tenir que trencar-la just per la meitat. allà on el tubo d´asero fa com aquella espésie de "s". parlo de la tuberia, ojo. com a von fontañero que era, me les vai arreglà am una mique de lleixiu el conejo (desinfecta miemtras linpia), cuatra rascades am una estropaja i un sapillitu de pell de senglà. i no sé com, prò vai acunsaguí reparà la carchofa de la dama, la primera que enllestia en tota ma bida. allò va me va ilusiunà molt. daspués en vindrien moltas més. sàpigan que desda allabós me va surtí feina per tots els puestus...i com a meritori en vai rebra una aumil pemsió implementòria del meu més que merescut chubileo. are, parlán de sério del tema de les achetas, jo no els canvio en amsulut les carchofas de hàntes por las de aóra. yo siré un ansia ano però ante todo destilo molta diguinitat...
.
testo intégro dadicat a na Papita "la viuletaira". tú no saps com t´eñoru. are, de bruicha hu eres bastán, que hu sàpigas... i de testimonios en ting uns quans...
.testo intégro dadicat a na Papita "la viuletaira". tú no saps com t´eñoru. are, de bruicha hu eres bastán, que hu sàpigas... i de testimonios en ting uns quans...
