- pues tot hu cuntràri que la panicula d´en Berdém que diu allò que aquell "no és un pais per a biejos", el meu aumil bloch sí que és un esplai per a biejos. per a biejos consumados en el bunic hàrte del ditsernimiento i la curiusitat, de la entertainmán i del intercanvio de los parseres entre mí i mí mateich que és ja sufimsiente dichoseadepaso. achí que bulie de espetà la chorrada sobra la prasiosa panicula que ja deu està allò que s´en diu al órno de las nobedades si nematogtàfiques en los hocho milimétros. aquet trílet amaricanu en que el noi aquet tan furmós se dedica a fé algo aichi a lo matança de témsas però enlloch de mototsiérra le da por armamento estranyo que no sé que coi encare el servei que li fa. però no n´agafin bustés ni una máncha de la bicitcléta ni una pitóla carpintédu que aichò està de pruhibit i a parte de fé el san ridicla putsé hi dirien de cap a la presó. trobo que aquet pais és de biejos, encare que tracti la panicula de forma sut-liminal d´inturduí un cumsepta en contre dels sañós iaios pues padqué fumenta l´aliminasió de tota forma de bida longéva. numés cal de veura el titol de la panicula i és per gafà i espantar-si, are rasumta que ens volen de fé fore anala gent gran, fins i tot el sétimo hàrte ja sucgereich a la gent que numes té daret de viure la gent jova del pais i que la resta ja ens pudem pudrí en el racunet vent de suputà tota mena de vecsasións com la dels últims purductes ribats d´amèrica i no ni ha darét, va home va, i are. aichò no pot acabà bé, sempra patin disquirminasió pusimtiva.
