viernes, septiembre 21, 2007

Hoi queria de avlar de los bónberos



un dia mi besina tubo un insèndio. oju, ré de purucupan, puqueta cosa i no me gués enterat sino fuera pel fún que sudtia per la finastreta; mitin bustés que van trigà una aureta en arribà i quan vaic baichà l´escala vaic danuntsiá a la besina en cuastió i me van dir que tot vie sigut cunpa ceba. la molt cavrita es va fé unes turradetas a l´estufa de butánu. I mitin bustés no ni ha darét i li vaic di anal Capó Rál i a l´imspató de punisia. oigan,no me van fé ni pútu cas aquesta mamcamsa de raspemta vers la meba aumil parsona deu de sé per coses de l´adat suposu i crech que no me tivocu...
el bunbé, el pobrómen no entanie réderé i tots aufegant-si i disparán am la titola bunbera, atramen dita manguera, vinga, apa chorrus d´aigua! mirin, por tsierto de tanta escuma que futia l´aigua i els seus borbón tontones me semblava allò que treuen els hómens quan estan al llit am una sancta siñora i ré... no prosigo con el tema pues podqué esto lo pueden leer ninyos.
..sirenas colorás, amariyas, asúles, de tots culós i és que daspués el que més me va alusinà és vóre com feien el indiu am un bocaboca aspatarran i guluriós anúna besina del segundo tersera i jo ja vaic dir que coi,miri que com el vegi la ceba sañore al bónbero aquet,el bonbarà de casa amb una garrutada i de les bones i és que asin empesámos...con el manido morreo.

Bone nit timguin bustéts.-