miércoles, abril 22, 2009

juràssic casal

-
oooh! quins purugrames més amutius i ansisadós fan per "la ceba". estic amusiunat de dal a baix. si és que esa gente son un dechado de originalidat. are resulta que van buscando iaios per tota la nostra terra catalana, a véra si li donen bé al cuento del micro. marededéusañó. are, si ens surten noves estrelles del "rock", en cabat tots farem una banda a la "vieja usansa", como las de antes, anomenada "pallaringas on the rocks"... més que ré per allò de l´anorma quantitat de pellejos colgantes sobre el esenàrio de turno. els seus familiars y resto de apnegada parentela, a falta de cariñu profesado hasia sus correspondientes ansestros, estaràn d´allò més cufolls i falissus de tenir uns avis com calen. ¡si sañó! are els treurem del casal i els portarem de "gira"por esos mundos d´en Messi. jo estic mol cuntén am aquesta mena d´arts i assaichos en petit comité, a modo y manera de una OT més nostrada. és un aspatarrán espectacla fet a la veterana i a la cassulana, achò si, amb el mestra de serimònies, en marc Porrot, antic "chaval de la piga", fent d´ oportuno Siseróne del grupeto de elegíos pa la gloria. y és que de casals nos bastan y nos sobran.
-
yo que me considero todo un porfesional en activo, resulta que ni con esta actual crisi que nos envuelve y nos retoza de tan alevosa manera, va uno, que tiene un familiar que dispone de una petita putigueta del todo a sién, i ni se´n sap avenir tan bé com coi un de los factòtums a nivel mundial en el terreno de la economia...puede pasar de la comisión testarutària a ser directiu del clum. escoltin, que no ting res en contra. que foti el que vulgui, això si, con debido orden y respeto. yo me recuerdo haberlo encontrado el último dia del presente, en la esquinica del meu carreró junto al propietario de un confesionario de automóbiles que le aconsejó que fuera a adquirir un segundo vehicúlo... ni que fuera de ocazión. le dió la solusión a la crisis sobre la venta de utilitarios, de tal modo que el pobre hombre se quedó bien descansadico. i li va dir que li sortia millor compar-lo per kilómetro sero, que li surtiria com més baratet, tot i que no tenia cap estra. ¿pues jo no sé qué coño me volia aquell pallo per aquet presio? i parlant de cotxes, ¿que coi passa are amb l´audi cútres que hay tanto revuelo por la planta de matrorell? si l´amic ronal macdonal aixequès el cap la que se montaria. en el meu juisio vai trobà que es tractava d´una anorma dascunsiderasió cap a la meva persona. y si disen los entendidos que no se venden sufisientes "voitures" en tiempos de crisis, pues coño, qué cosa mejor que tener dos turismos per càpita. en cabat, el con-tubernio i incluso la conchorcha conspirativa que hai entre els confesionarios de coches per tal que busté caigui a comprà comsevol cosa... es de "almax tomad". i sinó, pregunti´ls als de la seat...
-
-
benvinguts al milló aspactacla del món: benvinguts al bunic sirco dels germans popóff. achò si, dicho desde el más profundo de mis respetos. a véra, m´esplico. en la bida, se dise, se cuenta, que els nens petits i els bobby férgussons sempre tenen la raó. pues desde mi ansianidad, otro punto de vista a tener en cuenta y considerando lo inoportuna de esta notisia que han lansado els voceros de turno, yo me pregunto qué coño hase el hermano gemelo del presidente que are de cop i volta ens surt a la palestra. coi, com si no tinguèssim altres soberanos purublemes els basalunistes! cullons, que ja vindràn quan hagin de venir las erecsiones a la presidènsia! a més, qué coi...el afamado economista de las sien mil americanas té massa feine, carai! miren si el noi és pluriempleado que me lleva por delante a la university del columpia, al nostra barsalona i ensima arreplega amb els anunsios del micolor. ¡y lo que haga falta! are, convindrán conmigo que no es cuestión de ser tan hiper-hartivo, milló una miquete de feine i pum, achi com en charli rechac, poc a poc i païr bé, sense presses, sense traballà tant que això no és bo, va malamén per la salut. jo no dic pas que el rei de les jaquetes tingui que ser un gutiflé de la vida, usia un festivalero que mai de la vida foti putu brot, pero por lo menos que descansi una mique de tanto revuelo trans-oseànico coi, que amb tanta muguda en cabat prendrem mal !!! res, pues que tingui busté molta sort, però que jo ja estic prou cuntén amb lu que ting, que no és ni mucho... ni poco... ni lo justo y nesesàrio...
-