Home, de patums n´hi ha de molts tipus, patums "fumbulistiques", patums religioses, patums socials, patums econòmiques, patums polítiques, patums intelectuals, patums mediàtiques, patums cuineres i fins i tot patums tradicionals molt arrelades als costums del nostre petit i alhora bonic pais. Aquesta si que és una bona patum, vamos, és la patum de les patums, i com no podia ser d´altre manera és la Patum de Berga. Festa tradicional catalana que aplega un munt de gent, tant de dins com vinguts de fora per a l´ocasió. La capital Pre-pirinenca amb llur festa, actual patrimoni de la humanitat s´engalana durant uns dies.
.
La gresca i la disbauxa fan acte de presència, amb la gent mig torrada pels carrerons, amontegada com bestiar dins d´un escorxador tots voltats de foc i d´espurnes, en una nit màgica on es fan bén palessos els costums d´aquesta misteriossa vila, capital de la comarca del Berguedà.
La gresca i la disbauxa fan acte de presència, amb la gent mig torrada pels carrerons, amontegada com bestiar dins d´un escorxador tots voltats de foc i d´espurnes, en una nit màgica on es fan bén palessos els costums d´aquesta misteriossa vila, capital de la comarca del Berguedà.
.
Jo he anat un parell de cops en plena festa grossa i els puc dir que un dia gairebé prenc mal, una espurneta va lliscar-me el nas i a poc que em deixa com en Falconetti. Des d´aleshores si em veuen per allà per aquestes boniques dates no em trobareu enmig d´aquest sidral, aveure si en cabat prendré mal per tótil. Sempre hi ha solucions per a tots els gustos a la vida amics meus, tot té solució menys quan et crida el Sant Cristo gloriós per fer "el servei" místic de les alçades.
.
.
La darrera vegada que vaig dropar la zona ja vaig veure com qui diu "els toros desde la barrera" i de nit em vaig arribar fins el Santuari de Queralt on es frueix d´un espatarrant panorama de tot plegat.
.El guirigall comença si fa no fa a primeres hores del capvespre per perllongar-se fins altes hores de la matinada. La gent brega sense parar, no es cansa mai de fotre saltirons i córrer donant voltes a cavall del foc que treu les seves missèries pel morro, així com va fer un tal Ballesta farà uns mesos.
.
I qui dia passa any empeny. A Berga he anat un munt de cops i sempre he sortit viu d´allà, amb festa o sense, amb bruixes o sense, amb avi o sense. És un poble molt bonic, amb els Rassos de Peguera fent costat i molt a prop de la serralada del Cadí-Moixeró. Segur que hi tornaré, a una patum com aquesta mai se la pot deixar de banda. Emili.
I qui dia passa any empeny. A Berga he anat un munt de cops i sempre he sortit viu d´allà, amb festa o sense, amb bruixes o sense, amb avi o sense. És un poble molt bonic, amb els Rassos de Peguera fent costat i molt a prop de la serralada del Cadí-Moixeró. Segur que hi tornaré, a una patum com aquesta mai se la pot deixar de banda. Emili.
